Enviat per: nizzamudin | 24/10/2012

Amb tren pel cor d’Alaska: Fairbanks-Anchorage

21 d’octubre

Quan baixo a la cuina per acabar de fer la motxilla em trobo una japonesa que s’està preparant l’esmorzar. Ella també agafa el tren cap a Anchorage. Surto a les 06.40h. És de nit, però el College road, per on camino durant una bona estona, està ben il·luminat. No fa més fred per ser de nit. A les 07.25h arribo a l’estació. Faig el check-in i esmorzo, falta una hora perque el tren surti.

Fairbanks depot

A les 08.15h comencem a pujar. Hi ha només dos vagons, un és el vagó-restaurant i l’altre el dels passatgers.

No arribem ni a vint persones. Abans que el tren arrenqui, un xaval vestit amb l’uniforme de la companyia ferroviària (Alaska Railroad Corporation) ens dóna unes instruccions parlant per un telèfon.

La gent riu però jo no acabo d’entendre gaire bé el que diu. Sortim amb cinc minuts de retard. Encara no s’ha fet de dia.

El tren és segurament el mitjà de transport que més m’agrada per viatjar. Serà la quarta vegada (i en aquest cas l’última) que n’agafo un al llarg d’aquest viatge. Avui en gaudiré més que mai, fins a Anchorage és un trajecte llarg, gairebé dotze hores, i diuen que si fa bon dia els paisatges que pots veure són al·lucinants.

Al principi del trajecte dormo a estones. A mig matí el tren s’atura en mig del no res. Al costat dret, a unes quantes dotzenes de metres hi ha tres ants mascles.

Three monster bulls (mooses)

Porto uns entrepans preparats, galetes i barretes de cereals. Comparteixo estones del viatge amb la noia japonesa que m’he trobat aquest matí a l’alberg. Es diu Yoshie i és de Sapporo. A ella li queden encara dues o tres setmanes de viatge per Alaska abans de tornar al Japó. És massagista de shiatsu i també fa reflexologia podal.

Al llarg del recorregut (unes 350 milles) el tren fa algunes curtes aturades, just per fer la foto en algun punt singular. No parlaré dels paisatges i la seva bellesa, simplement deixo algunes fotografies que ho mostren. Ha fet un dia impecable, amb sol, el cel blau i sense núvols.

L’ombra es la d’un pont amb el tren al damunt

El Mount McKinley (6.194 m), la muntanya més alta d’Amèrica del Nord

També se’l coneix com a Denali (in Athabaskan means: “The high one”).

Un passatger a punt de pujar al tren a Talkeetna

Gel surant

Vista panoràmica de l’Alaska Range

Amb la Yoshie (from Japan)

A les vuit en punt arribem a Anchorage. M’acomiado de la Yoshie i vaig cap a l’alberg. Ha sigut un viatge relaxant i l’he gaudit. Malgrat el cost, no em penedeixo d’haver anat a Fairbanks. Ni dels llargs trajectes d’anada i tornada. Això m’ha permès conèixer Alaska una mica més i ja que estava aquí, ho havia d’aprofitar. Algun dia m’agradaria tornar per seguir-la explorant, fer alguna travessa de varios dies i veure més fauna (com els grizzlys), però a l’estiu i amb una mica de planificació al darrere.

Anuncis

Responses

  1. […] viatge amb tren : Fairbanks-Anchorage […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: