Enviat per: nizzamudin | 23/10/2012

Fairbanks

17 d’octubre

Des d’on m’ha deixat el bus, a downtown, he començat a caminar, i a la primera cantonada m’he fotut una santa hòstia (he trepitjat una capa de glaç), que si algú m’ha vist es deu haver pensat que estava fent una pirueta a l’estil més depurat de Rudolf Nureyev. No m’he trencat el colze de miracle. El carrer on està l’alberg queda fora del plànol que tinc de la ciutat. Ho he hagut de preguntar tres o quatre cops i no ha sigut fàcil perque a aquesta hora hi ha poca gent pel carrer, estem a uns cinc graus sota zero i és fosc. De totes maneres com que està tot nevat, hi ha una certa claror. Finalment l’he trobat.

18 d’octubre

Per començar a planificar el que faré els propers dies m’he apropat caminant fins al centre de visitants, a downtown. Allà hi ha una oficina d’informació turística i un petit museu. També hi ha uns ordinadors a disposició del públic. Al costat d’aquest edifici hi ha un petit parc que voreja el riu Chena.

El riu Chena al seu pas pel centre de Fairbanks

Aquest riu va d’est a oest i divideix la ciutat en dos.

Arc fet amb banyes d’ant i de caribú

A la Segona Guerra Mundial, Fairbanks era un punt de parada important en la ruta dels avions rumb a la Unió Soviètica.

Alaska-Siberia WWII Memorial

Aquest monument va ser creat per un artista de la Florida per commemorar la cooperació dels dos països en l’esforç bèl · lic. El secretari de Defensa dels EUA, el ministre rus de Defensa, el governador i el senador més antic d’Alaska van estar presents en la inauguració el 2006.

Passejo pel centre de Fairbanks.

Downtown

El museu d’escultures de gel està tancat. Abans de tornar a l’alberg vaig a comprar provisions. Fa sol, però això aquí no vol dir que faci més calor, la potència calorífica dels raigs solars és baixa.

Al hostel hi ha un coreà. El xaval va amb bambes, com molta altra gent que he vist pel carrer. Jo porto les botes de trekking i ja em sembla una mica just, perque els carrers estan nevats i en alguns llocs hi ha glaç. El col·lega se’n va dilluns a Barrow, al nord nord d’Alaska. Allà només hi pots arribar amb avió (o vaixell) i a la ciutat no hi ha cap alberg. Garrotada per l’avió i garrotada per l’allotjament. Ja m’agradaria anar-hi, i tant, però començo a anar una mica curt d’armilla.

19 d’octubre

Un passi de dia amb número il·limitat de viatges de bus val tres dòlars. Hi ha vàries línies, cadascuna s’identifica amb un color diferent i totes conflueixen en una petita terminal situada al centre de la ciutat. No és difícil moure’s amb bus per Fairbanks i és un bon mitjà perque la ciutat, sense ser gran, està molt extesa i les distàncies són grans. Hi ha molt pocs edificis alts. El primer trajecte amb bus el faig fins a la universitat. Allà hi ha un museu, on s’explica la història d’Alaska i està dividit en regions. És força complet. L’edifici on s’ubica el museu és una joia arquitectònica, està molt ben parit.

UAF museum

El campus de la UAF (University Alaska Fairbanks) és molt gran. Està en un lloc elevat però ara les vistes cap a les muntanyes i la ciutat no són bones, fa sol però hi ha una mena de calitja i la visibilitat és dolenta.

Arribo caminant fins a un altre alberg a que em guardin lloc per demà a la nit. Aquest està més a prop de l’estació de tren (a unes dues milles) i el diumenge al matí hi podré anar caminant.

Carrer d’un barri residencial a prop de l’alberg

Bústia americana

Als jardins de les cases és molt habitual veure rètols de suport per a senadors o futurs senadors, governadors, etc.

Rètol de suport per en Joe al Senat

Per la tarda he anat al Pioneer Park. És com un parc temàtic però ara està gairebé tot tancat.

Des d’aquí, en una llarga caminada vorejant el riu Chena he tornat al centre. S’ha fet dur, era pla però fotia fred i estava incòmode; ni caminant ràpid entres en calor. I això que anava abrigat amb guants, gorro, etc. Quan se’m començaven a congelar les candeles he arribat a la terminal de bus, per agafar-ne un que em deixa a quatre carrers de l’alberg. Tot i això podem dir que l’hivern tot just comença i que de fred no en fa. L’amo del hostel m’explica que Fairbanks està situada entre dues cadenes de muntanyes i que per això aquí gairebé mai fa vent. En ple hivern (gener) arriben tranquil·lament a -30, -35ºC. Es tracta de vestir-se per capes, moltes capes, i passar el menys temps possible a l’exterior. Els que treballen a l’intempèrie, hi estan 10-15′, entren a l’interior per entrar en calor de nou, i tornen a sortir. I així anar fent. A l’hivern el sol no s’aixeca més de sis graus, i tenen varios dies amb nomes tres hores i mija reals de llum. Però 1,5 hores abans de la sortida i 1,5 hores després de la posta del sol, hi ha una mena de claror, amb lo qual es pot dir que hi ha unes 6,5 hores de llum. Tot és acostumar-s’hi, però vaja, em sembla que pels que no ho hem mamat, ha de ser espantós. Pels que són d’aquí o viuen aquí, ara deu fer més aviat calor (tenint en compte el que vindrà), però jo us puc garantir que de calor no n’he passat.

20 d’octubre

Al matí faig el canvi d’alberg i torno a la universitat.

Estic a menys de 8.000 km de distància de Barcelona

Al darrera del campus hi ha uns quants senders, alguns són per a caminar i d’altres per a esquiar o patinar.

Avui el dia està ennuvolat. No és molt agraït caminar amb aquest clima, però prefereixo fer això que no quedar-me tancat al hostel.

He vist algunes persones practicant esquí nòrdic.

Per aquesta nit he contractat un tour per anar a veure aurores boreals. No he sabut mai ben bé què són, però sí que ho associava a llocs que estan a prop del pol nord. Aquest és el cop que més a prop he estat del Cercle Polar Àrtic, des de Fairbanks falten encara quasi 200 milles (cap al nord) per arribar-hi.

Per a les aurores també hi ha una previsió meteorològica i avui és bona. Però això ha d’anar de la mà amb un cel serè i sense núvols, i això últim no està passant. El tio de l’agència, l’amo i únic treballador (aquest és com Juan Palomo) em passa a buscar per l’alberg a les 21.40h. Mentre anem a recollir als altres turistes als diferents hotels, anem conversant. Es diu Ben i és un personatge. Originalment és de Missouri però fa anys que viu a Alaska. Va tocar en bandes de música (rhythm&blues), va ser cantant a Las Vegas i va viure un temps a les muntanyes al nord d’Alaska, en una cabana, sense electricitat, caçant per menjar, etc. Als 45 anys (ara en té 68) va tornar parcialment a la civilització i va entrar a la universitat. S’ha especialitzat en grabació i edició de vídeos, fa pàgines web i es dedica al turisme. També fa espectacles de hoop dancing, en va aprendre quan tenia sis anys. Porta barret i unes trenes. Parla de manera pausada i el puc entendre bastant bé. Va estar casat amb una índia d’Alaska. Parlem també d’altres temes. Ell és antimilitarista, no va fer el servei militar i renega d’aquest i del fet que l’exèrcit americà recluti a gent, amb el ganxo de que si entres, tindràs accés a uns estudis, una pensió, i un sou que et permetrà mantenir a tants fills com tinguis. Diu que aquesta és una de les raons per les quals el seu país està en bancarrota. La veritat és que parlant amb ell m’he partit les pilotes.

Un cop recollit tot el personal, anem fins a un lodge que està a 25 milles. És un bon lloc perque no hi ha contaminació lumínica, però el cel segueix tapat. Ens deixa una estona al hall, i se’n va a vestir per l’espectacle de hoop dancing. Torna vestit com un indi, distribueix els cèrcols per colors a terra, posa música i comença a ballar fent figures amb els cèrcols, entrellaçant-los, etc.

Ben Boyd hoop dancing

Quan acaba, anem sortint per la part del darrera de la casa. El cel es va aclarint i es comencen a veure estels. Haurem d’esperar una estona mes. Al hall, damunt d’una taula hi ha una safata amb galetes, un termo d’aigua calenta i uns sobres de cacau en pols, per fer-te un hot chocolate. L’espera s’ha fet mes agraïda bevent algo calent. El Ben ens ha posat un parell de videos dels que fa ell, amb imatges d’Alaska i música tradicional.

Cap allà les tres de la matinada hem començat a veure les aurores boreals. Per fer una bona fotografia has de disposar d’un trípode i que la càmera tingui l’opció de poder fer una exposició prolongada (un minut, per exemple). El trípode me’l poden deixar, però la meva càmera no té l’opció que abans comentava. Un japonès que no és del grup però està allotjat aquí està fent unes fotos bastant bones. A les fotos, les aurores es veuen millor que a la realitat.

A les 04.30h estic de tornada a l’alberg. En menys de dues hores m’he de llevar per anar a l’estació de tren.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: