Enviat per: nizzamudin | 22/10/2012

Girdwood and around

10 d’octubre

El pronòstic del temps per als propers dies (fins dissabte) és favorable, i al matí decideixo anar avui mateix a Girdwood, un poblet situat a unes 40 milles al sud-est d’Anchorage. Allà hi ha un alberg i es poden fer algunes excursions. El bus és el mateix que vaig agafar ara fa uns dies per anar a Seward. La senyora de l’oficina de la companyia m’ha reconegut de l’altra vegada, i així parlant, resulta que ella és de Puerto Rico. Naturalment hem acabat parlant en castellà, i m’ha regalat unes barretes de cereals, una bosseta de cacauets i una d’anacards. Mira que bé.

El trajecte no ha durat ni una hora i el bus m’ha deixat en una benzinera, a l’encreuament entre la Seward highway i l’Alyeska highway. Per allà passa un altre bus que va fins al poble, són unes 4 milles. Pel proper faltaven vint minuts i he començat a caminar. No portava ni un minut quan un cotxe s’ha aturat (sense que jo hagués fet dit) i un xaval jove m’ha portat fins al poble. Des d’on m’ha deixat fins a l’alberg eren uns deu minuts caminant. El hostel és petit però està bé. Al dormitori hi ha un mexicà (amb passaport americà) i un americà. Ningú més. He deixat la motxilla gran i amb la petita he anat cap al poble, per familiaritzar-me amb aquests topants. Un dels carrers principals l’estan asfaltant a preu fet, l’arribada de l’hivern és imminent. El poble té pinta de ser molt tranquil. Als afores hi ha un gran hotel des d’on s’accedeix a unes pistes d’esquí.

11 d’octubre

Hi ha núvols baixos. El tio americà em va dir que amb el seu cotxe em podia portar fins a l’inici del sender que puja al Crow pass, i que sortiríem a les 9-9.30h. He esmorzat i ho tinc tot apunt. Són les deu i a l’alberg no hi ha cap mena de moviment, amb la qual cosa decideixo sortir. No aniré al Crow pass (ho deixo per demà), sinó a fer una caminada per un sender que hi ha més a prop. Pot ser el xaval es pensava que volia fer una excursió nocturna. Al final del carrer Timberline Dr. surt un sender anomenat Virgin Falls Trail. En cinc minuts arribes a uns salts d’aigua.

Virgin falls

El sender continua pujant per dins del bosc.

El primer pinetell de la temporada

El segueixo per a explorar cap a on porta. Aquí no hi ha l’ós bru (grizzly) però sí l’ós negre, i s’ha d’anar amb compte. Tot i la proximitat amb el poble es veu bastant salvatge.

Petjada de (?)

A mida que vaig pujant m’animo i continuo fins que surto del bosc. Aquí ja brilla el sol i tinc els núvols per sota.

Això ja m’agrada més. Davant meu s’alça una muntanya i com que vaig bé de temps, em trobo bé i la climatologia és bona, miraré de pujar fins al cim.

Calculo que des d’on sóc ara, hi puc arribar en menys d’una hora. El sender serpenteja per arbusts baixos fins que aquests s’acaben i et trobes una zona de pedres descompostes, la part final.

Les pedres estan glaçades i rellisques.

Hi ha una clapa de neu que s’ha de vorejar per l’esquerra i en pocs minuts em planto al cim del Baumann Bump, de 3.302 peus (poc més de mil metres).

M’ha sorprès comprovar que físicament em trobo molt bé, àgil, lleuger i ràpid. O sigui que, al loro eh! To the parrot! Que no estamos tan mal! Ho dic perque algun dels dies anteriors em sentia cansat i sense energia. Potser era degut al desgast mental que portava a sobre. Aquí dalt hi ha com una estació meteorològica i és força planer. Les vistes són fantàstiques.

A sota, els núvols s’han esclarissat i es veuen les cases de Girdwood.

A baix, Girdwood

No hi ha ningú més. Camino una estona cap a l’altre costat per tenir millors vistes de les muntanyes que hi ha just al darrere.

El descens el faig amb calma perque les pedres segueixen glaçades i hi ha parts més dretes on rellisques pel fang. El tram per dins del bosc és més relaxant i entretingut. He sorprès un animal, que quan m’ha vist s’ha enfilat dalt d’un arbre. No sé de quin animal es tractava però no era un ós.

Porc espí (?)

A la part de baix m’he trobat una parella que baixava i un tio que estava fent fotografies al costat del riu. Un cop a l’alberg, em dutxo, dino i vaig a la biblioteca.

El Baumann Bump des de l’alberg

12 d’octubre

Surto de l’alberg a les 09.05h. Tinc per endavant un llarg camí per carretera i després per pista per accedir a l’inici del sender que puja al Crow pass. Està igual d’ennuvolat que ahir, però no fa mal dia. Quan guanyi una mica d’alçada trobaré el sol i el cel blau. Travesso el carrer principal del poble, l’Alyeska highway i continuo per la Crow Creek road, que és la que hauré de seguir fins al final. Per fer-ho més distret i menys avorrit, durant una estona camino per un tram de l’Iditarod trail, que circula paral.lel a la pista.

Caminant per la pista

A la part final de la pista hi ha algunes casetes a costat i costat.

A les 11.45h arribo a l’aparcament on s’acaba la pista i comença el sender. No sé quant de temps em pot portar pujar fins al Crow pass, però si a les 14.00h no hi he arribat, faré mitja volta. Començo a pujar a un bon ritme, anem per feina. A mida que pujo no veig on està el coll, no tinc cap referència visual que m’ajudi a fer una estimació del temps que puc trigar en arribar-hi.

A mitja pujada passes pel costat d’unes petites instal.lacions d’una antiga mina d’or. El sender s’enfila amb alguna que altra rampa forta però curta.

Descanso damunt una llosa de pedra des de la que veig un refugi.

Consulto el mapa i veig que del refugi al coll és poc tros i a més és gairebé pla. En aquest tram pla hi ha una mica de neu i has de travessar un riu que està parcialment glaçat. Arribo al Crow pass a les 13.10h.

Al Crow pass (3.500 ft)

Fa una mica de vent aquí dalt, però les vistes, altre cop, són magnífiques i fa un dia esplèndid, possiblement el millor des que vaig arribar a Alaska.

A la baixada, travesso el riu per anar al refugi, vull veure com és per dins.

Es petit però suficient per donar aixopluc. A més, està tot molt nou. Diria que és nou, vaja.

Al darrera del refugi hi ha un llac.

Crystal lake

Baixo a molt bon ritme.

La vall per on baixo

La part final del descens

Abans de les tres ja sóc a la pista, per la que camino uns 40′ i el segon cotxe que baixava s’ha aturat al meu senyal i m’ha deixat a la carretera principal. M’he estalviat més d’una hora de caminar per la pista. Abans de tornar a l’alberg passo per la biblioteca.

Al hostel he conegut un tio interessant. Va néixer a Palermo (Sicilia) i té la doble nacionalitat. Si hagués de triar, es quedaria amb el passaport italià. Es antropòleg i aviat iniciarà una bona aventura. L’abril del 2013 sortirà de Barrow (la localitat situada més al nord d’Alaska) amb cotxe i anirà baixant , baixant, creuant Canadà, EUA, Mèxic, Amèrica Central, i així anar fent fins a Ushuaia (Tierra del Fuego). Calcula que estarà uns 18 mesos. Deu n’hi doret!

13 d’octubre

Avui ja marxo de Girdwood, la finestra de bon temps s’ha acabat. Torno caminant fins a l’encreuament on hi ha la benzinera. Quan faltaven només uns cinc-cents metres s’ha aturat un cotxe que m’hi ha deixat. Són les 10.20h, i el bus passarà entre les 11.15h i les 11.30h. Això és el que m’ha dit el conductor, al que he trucat aquest matí perque em reculli. Mentre m’esperava ha començat a nevar i hi ha hagut un parell de persones que m’han preguntat on anava i em podien portar, però no volia haver de trucar altre cop al xofer per avisar-lo que no s’aturés.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: