Enviat per: nizzamudin | 15/10/2012

Anchorage (I)

Sense ser la capital (aquesta és Juneau) és la ciutat més gran d’Alaska, amb gairebé 300.000 habitants. Passejant per la ciutat, m’ha recordat una ciutat finlandesa anomenada Joensuu. El centre és conegut com a downtown.

Carrer al centre d’Anchorage

Els carrers són un entramat en forma de graella, els que van en una direcció tenen lletres, i els perpendiculars tenen números. Tot molt americà.

Barres i estrelles. La bandera dels EUA oneja en un edifici federal al centre d’Anchorage

També es veuen alguns dels típics cotxes americans, com Dodge i Lincoln, els autobusos escolars de color ambre. Quan hi ha algun aldarull, per petit que sigui, veus quatre o cinc cotxes de policia circulant a tota merda i amb les sirenes funcionant al màxim,.. Igual igual que a les pel·lícules.

Barri residencial, a prop del centre

Carru del repartidor de correu

Parlant de cotxes, el carnet de conduir internacional (vàlid per un any) em va caducar fa gairebé un any, i el carnet espanyol no el tinc aquí, amb la qual cosa no puc llogar un cotxe ni que algú me’l pugui deixar. Sense cotxe poca cosa es pot fer, el transport públic és escàs i més per estar fora de temporada. Sembla ser que aquí, el que no té cotxe, és poc menys que un desgraciat.

Trolley bus (bus turístic)

La ciutat té diversos parcs, i hi ha carrils bici que són com senders, on també pots veure gent practicant running o passejant el gos. Un d’aquests senders passa pel costat d’un llac i després continua fins a la costa.

Westchester lagoon

Cap a l’oest trobes primer l’Earthquake park i unes quantes milles més enllà, el Kincaid park, un parc immens.

Al fons el centre d’Anchorage, des del Tony Knowles coastal trail

Cap a l’est arribes al centre de la ciutat.

Knik arm, amb la marea baixa

Un avió que marxa

Fa uns dies que me les he pirat a un hostel. Com va dir el president Mas ara fa uns dies quan va tornar de Madrid; això no ha anat bé. I no ho dic pas content sinó més aviat trist. La conversa que hauríem d’haver tingut amb la meva amfitriona el segon dia la vam tenir al cap d’una setmana. I potser ja era una mica tard. La veritat és que ja n’estava tip d’haver d’aguantar males cares i de tenir la sensació de que poques coses del que dius o el que fas li estaven bé. Hagués hagut de cardar el camp abans. He estat allotjat moltes vegades a cases d’amics i coneguts i mai havia tingut cap problema, ni el més minim. Inclús a casa d’algun amic/ga que, com ella, estava treballant quan hi vaig anar. Es cert que sis setmanes és molt temps per estar a casa d’altri, però això venia condicionat pel fet que sabia (sabíem) que només podríem comptar amb els caps de setmana, i no amb tots.

Està clar que cadascú és com és i tots tenim les nostres coses, però vaja, em sembla que si estàs disposat a allotjar algú a casa, has de tenir una mínima flexibilitat. He mirat de seguir les pautes, mantenint l’ordre, netejant i assecant tot el que feia servir a la cuina (i el que no feia servir jo, també), i embrutant el menys possible. Però sembla ser que no n’hi havia prou. Ni a l’habitació on estava podia tenir les meves coses com jo volia. Ja m’explicareu… Estant a Seward vaig prendre la decisió i la gota que va fer vessar el got va ser quan vaig tornar de Seward, al veure que les coses (roba i altres) que tenia distribuides damunt d’un moble/tocador, me les havia guardat en uns calaixos. Que estiguis allotjat a casa d’algú no li dóna a aquest algú el dret de tocar les teves coses. Es pot dir més alt però no més clar: “Pero esto…. QUE ES?!?!?!?!?!?!“.  A casa dels meus pares hem tingut hostes de paisos i cultures diferents; ara mateix, fent una mica de memòria: un japonès, dues turques, una parella d’Holanda, una japonesa, una holandesa i una americana, entre altres. I a cap de nosaltres (els que estavem al pis llavors, siguin els meus pares, la meva germana o jo) se’ns va ocórrer mai tocar res del convidat/s. Mentre no trenquin res ni facin cap disbarat, poden tenir les seves coses com els roti, per mi com si volen dormir disfressats de bomber, se me’n fot tres pitos.

Així que, recordant una frase que una vegada li van dir a un molt bon amic el primer dia de començar en una nova feina (la frase, absolutament franca i sincera, li va dir un company de la mateixa feina), que deia així: “el millor que pots fer és marxar d’aquí”, l’he posat en pràctica (ell també ho va fer). Ha sigut el millor per als dos, clarament. Adiós con el corazón, que con el alma no puedo. Em sentia controlat i després d’estar quasi dos anys viatjant, no estic com per aguantar segons quines neures, estressos, “y demás gilipolleces”. Tot això, dicho sin acritud. Ans al contrari, no puc menys que agrair-li (i així li he fet saber) que em deixés estar a casa seva durant uns dies. I continuo pensant que formem un bon equip de trekking. Però una cosa és anar de trekking, o, si m’apureu, viatjar junts, i una altra molt diferent és compartir el mateix sostre.

Es probable que, from now on, quedem per fer un cafè o alguna excursió. Però com diu la dita, la tranquil·litat no té preu. Les declaracions d’intencions inicials per part seva eren bones, però hi ha un bon refrany castellà al respecte: “del dicho al hecho, va un trecho”. L’he posat perque ve que ni pintat tal i com han anat les coses, i també perque el feixista, torrapipes i indocumentat ministro de educación del Gobierno de Espana vegi que també domino l’idioma del Imperio.

Ara em sento lliure de nou, i no he pogut evitar recordar una gran cançó de José Luis Perales que es diu: “Me gusta la palabra libertad”. Per als de la vella escola, la podeu escoltar aquí.

Aquesta nit aniré a fer una birra al Darwin, no sé si per celebrar-ho.

Anuncis

Responses

  1. Marruuuuuuu! L’article que et vaig comentar: http://3artscomunacasa.blogspot.com.es/2012/10/votar-per-primera-vegada.html

    pd. Els dos detalls encara se’m passen per alt, me’ls hauràs d’explicar per mail!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: