Enviat per: nizzamudin | 08/10/2012

Ice Climbing Festival

Aquest festival no és altra cosa que un curs d’escalada en gel per aprendre/millorar/perfeccionar aquesta modalitat. Sempre havia volgut provar-ho i aquesta és una bona oportunitat. Fins ara l’única experiència que he tingut va ser a la Cordillera Real (Bolívia), el dia abans de l’ascensió al Huayna Potosí. Vam anar a fer una petita pràctica, pujar un mur d’uns deu metres, i em va costar bastant.

El passat dimecres 26 hi va haver un meeting, on havies de portar el material (grampons, arnès, casc, piolets i botes) perque el verifiquessin i també podies fer una inscripció d’última hora (jo l’havia fet uns dies abans per internet). La Trish, una amiga de la Dani, m’ha deixat gairebé tot el material que em faltava, inclosos un sac de plomes i una altra cosa fàcil de deixar i que no compromet a res com és un cartutx de gas. El meu sac de plomes és una mica justet i hauria de dormir amb molta roba per evitar que després de la primera nit em trobessin amb un gran somriure i els llavis morats. El curs es fa a la glacera Matanuska, on ja vaig venir fa uns dies amb el Javier.

Anem amb el cotxe del Cory, que serà l’instructor assistent de la Dani. Sortim amb pluja, que no ens deixa fins que gairebé arribem a la zona d’acampada, molt a prop de la glacera. Hem tingut sort, el terreny està mullat però podrem muntar la tenda en sec. La darrera vegada que vaig fer servir la tenda va ser a l’inoblidable trekking del Huayhuash.

29 de setembre

He fet un esmorzaret dins la tenda. Amb el cotxe anem fins a un aparcament que hi ha al costat d’una cabana, aquest és el punt de trobada dels grups amb els respectius instructors. Comença a nevar. Em poso les botes plàstiques i l’arnès i m’espero una estona dins la cabana. En unes llistes que hi ha penjades a la paret exterior he vist que estic al grup nº 10, som cinc nois i dues noies, i els instructors són el Dean i la Cindi. A dos quarts de nou surto a buscar el Dean. El trobo al seu cotxe, ell està preparant material i poc a poc arriben els altres del grup. Quan hi som tots fem una petita presentació i comencem a caminar cap a la glacera. A mig camí ens posem els grampons.

(*)

Seguim i arribem al costat d’un petit llac on hi ha uns murs. Aquí és on avui farem les pràctiques.

Els instructors munten un parell de vies, ben anclades a la part superior i anem fent torns per escalar. Això d’aguantar-se només amb les puntes davanteres dels grampons té el seu rotllo. El gel que hi ha no és el millor, però és suficientment bo.

Seracs

Es requereix molta més tècnica que força. Has de mantenir els peus separats, que són els que aguanten el pes del cos i t’impulsen cap amunt, i els braços (que t’ajuden a equilibrar-te) més aviat junts. Entre escalada i escalada hi ha temps per menjar, beure, fer fotografies, descansar,… El temps ha millorat.

En una de les vies, el Dean ha muntat com un circuit, col·locant diversos piolets.

(*)

Es tracta de pujar sense piolets, per practicar l’ús dels grampons i adonar-te’n que són les cames les que realment fan que pugis, i anar seguint la ruta que marquen els piolets clavats, i si vols, t’hi pots agafar per descansar o ajudar-te a progressar.

Aquest sóc jo (*)

La cara sembla que reflexi patiment, però no va ser així (*)

A les 17h. tornem a ser al punt de trobada. Anem fins al campament i allà, després de canviar-me de roba, em preparo el sopar. La Dani i el Cory han anat a sopar a un lodge, allà on hi ha la barrera on em vaig quedar l’altre dia.

Havent sopat surto a fer un tomb i de seguida em trobo el Chris, un xaval del meu grup i dos col·legues seus (que estan en un altre grup). Em conviden a una birra i anem conversant mentre es va fent de nit.

Posta de sol des del campament

La temperatura ha anat baixant i ens acostem a un foc on hi ha unes vuit persones. Tenen una garrafa de vi (en realitat és una bossa de plàstic amb un broc) i va passant. Després de fer el trago, li has de fotre una bufetada a la bossa, a veure qui fa més soroll. Més enllà s’està preparant un altre foc, aquest molt més gran, i ens traslladem cap allà. Aquí hi ha molta més penya. En el nostre racó circulen un parell de mais. En un costat, dins d’una bossa de plàstic, hi ha uns daus que tenen la textura com de “nube”, la típica llaminadura. Amb una branca l’has de rostir al foc, després la treus del pal i fas un foradet amb el dit, i la Cindi, que circula per allà amb una ampolla de tequila, omple el foradet, i t´ho menges. Es diu marshmallow, és dolç i està bo. El “truku” és el tequila. Els dits et queden tots pringats d’aquesta substància dolça que es desfà.

Devien ser les onze de la nit quan he tornat a la tenda. Em volia fumar un cigarret i tornar a la vora del foc, però m’he adonat que portava una bona llufa i després del cigarret m’he ficat dins del sac perque sinó, a hores d’ara encara estaria buscant la tenda. Ha sigut un bon dia.

30 de setembre

Sembla que avui tindrem bon temps.

L’hora de trobada (acordada ahir) amb el grup són les 09.30h. No hem sortit fins les deu perque una de les noies s’ha endarrerit. Seguim el protocol d’anar caminant fins la glacera i avui ens situem una mica més enllà del llac.

La Cindi ens explica com es col·loquen els cargols de glaç i com fer un anclatge, fent dos forats amb el cargol més llarg (de 22 cm), que es troben, poses un cordino per dins d’un dels forats i el fas sortir per l’altre. La Cindi és molt alegre i dóna les explicacions amb paciència, entusisme i bon humor. Sempre està somrient.

El gel ha canviat, amb les condicions que té avui és més difícil escalar.

Un paio escalant en una paret per sobre nostre

Giving instructions…

Munten un parell de vies i, com ahir, anem fent torns. L’escalada en gel és distreta i divertida, i, com tot, requereix de pràctica.

Grup nº 10. Falta una de les noies (*)

A les 15.30 h donem per acabada la sessió, per estar a les quatre a l’aparcament.

Ara sí que hi som tots (*)

Allà em trobo la Dani i el Cory, i tornem al campament, per recollir i plegar les tendes. Ens queden més de dues hores de cotxe per tornar a Anchorage.

Ha sigut una bona experiència fer aquest curs. Llàstima que a Catalunya no hi ha gaires llocs per a practicar aquesta modalitat. Em sembla que n’hi ha una a la zona de Cavallers, però ho hauré d’investigar quan torni.

(*) Fotos cortesia de Dean Carman

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: