Enviat per: nizzamudin | 07/10/2012

Matanuska glacier

20 de setembre

He conegut el Javier, un arquitecte de Talavera de la Reina que està allotjat a casa la Trish, una amiga de la Dani. Ell ja porta uns dies aquí i ha fet varies sortides. Amb ell vaig a veure una glacera que es diu Matanuska. Fins allà hi ha cent milles, uns 160 km, una distància curta per lo gran que és tot això. Alaska té una superfície de més d’1.700.000 km quadrats (més gran que la meitat de l’Índia, per exemple) i és l’estat més gran dels EUA. No fa gaire bon dia, està ennuvolat i a estones plou. Amb la tardor avançada, els colors són molt bonics; groc, ambre, taronja, ocre, marró, vermell, … De camí ens hem aturat en un parell de llocs a fer fotografies.

Riu Matanuska

Colors de tardor

Ja es veu la glacera

 

Amb el Javier, en un mirador (*)

De la carretera principal baixes per una pista, travesses el riu i arribes a una casa on hi ha una barrera. La glacera dista dues milles i s’han de pagar 20 dòlars per cap, és com una servitud de pas. D’aquí a uns dies tornaré aquí perque en aquesta glacera és on es celebra l‘Ice Climbing Festival l’últim cap de setmana de setembre. Passo d’entrar i pagar per veure un lloc on tornaré en breu.

Matanuska glacier

El Javier entra i em quedo caminant per allà, per la pista. Un tio m’ha comencat a seguir, mantenint la distància, i al cap de poc ve una pickup procedent de la casa, i el conductor em pregunta què faig i on vaig. El tio em diu que tot això és propietat privada i que no vol haver-me de venir a buscar dins del bosc. Li dic que no sortiré de la pista. Més val fer bondat, és probable que aquest paio sigui de l’Associació Amics del Rifle i aquesta penya, amb lo sonats que estan, t’engeguen quatre trets sense solta ni volta. He seguit una estona per la pista, però ja amb mal rotllo, fins la carretera, i he tornat a la zona d’aparcament, al costat de la barrera. Allà m’he esperat una bona estona a que tornés el Javier.

Silueta d’un ant

Quan ha vingut, feia uns 20′ que havia començat a ploure. No ha sigut un dia gaire lluit, però com a mínim hem sortit de la ciutat. Quan torni a la glacera pel festival, ja miraré de penjar fotos des de la glacera mateix.

(*) Foto cortesia de Javier Rosado

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: