Enviat per: nizzamudin | 18/09/2012

Alaska, the last frontier

18 de setembre

Rumb sud-oest ha pres rumb nord-oest.

Sí amiguets. Estic a Alaska, concretament a la ciutat d’Anchorage. Arribar fins aquí no ha sigut fàcil. Vaig sortir de Lima el diumenge (dia 16) a les 11.30h del matí. El primer vol em va traslladar fins a Fort Lauderdale (Florida) en 5h 45m.

Arribant als EUA

Allà, entrada als EUA, passant diversos controls. Al primer et prenen les empremtes dels cinc dits de cada mà i et fan una foto. El tio, quan va veure la quantitat de segells que tinc al passaport, va flipar. Recollida de l’equipatge i un segon control. El tercer és el de seguretat per accedir a la porta d’embarcament. En poca estona ja te n’adones a quin país ets, ja he vist unes quantes persones amb un sobrepès exagerat i unes quantes persones de raça negra, a part de que sents el típic accent anglès americà, molt nasal. El següent vol en una mica més de cinc hores em deixa a la ciutat de Los Angeles (Califòrnia). He de passar la nit a l’aeroport internacional de LA. Ho he fet a la terminal 1. Teòricament de una a quatre de la matinada està tancada, però només teòricament. Erem uns quants els que estàvem asseguts en cadires distribuïdes en diferents racons. A les 07.40am em torno a enlairar. Aquest vol és curt, fins a la ciutat de Phoenix (Arizona), arribada a les 09.00am.

Sobrevolant una zona desèrtica a l’estat d’Arizona, abans d’arribar a Phoenix

M’hauré d’esperar un bon grapat d’hores fins a la sortida del proper vol, l’últim. Hi ha connexió wi-fi a tot arreu, però no hi ha cap local amb ordinadors o cibercafè. Donen per fet que tots anem amb i-phone, i-pad, notebook o portàtil, com si fos una part més del cos d’una persona. I veus a moltíssima gent fent servir algun d’aquests aparells. Un dels poquíssims que no porta res de tot això sóc jo. Sí, l’espera es farà llarga.

Aquí ja surt el meu vol, flight 140 destination Anchorage.

Alaska és un vell somni. Ara fa uns deu anys vaig estar mirant la possibilitat d’anar-hi a viure un temps, però no va prosperar. És segurament l’única part dels EUA que des de fa temps m’ha atret, per la seva ubicació geogràfica, per l’etiqueta d’inhòspita i perque deu ser un dels pocs racons del planeta on la natura es troba encara en estat verge i salvatge. També se la coneix com “l’última frontera”, d’aquí el títol del post. Estant al Perú ha sorgit l’oportunitat d’anar-hi. A més ara conec algú que hi viu. És la Dani, amb qui vaig estar viatjant unes setmanes per Argentina i Xile. He trobat vols a un preu raonable (volar a Alaska mai és barat) i aquí estic. Arribo en plena tardor, de fet, ella m’ha dit que hi ha anys en que l’hivern comença a l’octubre. Potser no és el millor moment climatològicament parlant, per venir a conèixer aquestes terres, però han coincidit vàrios factors, i la inèrcia de que ja estic “on the road”. Deixant-ho per a més endavant corres el risc de que no hi hagi “més endavant”.

Aquest darrer vol surt amb mitja hora de retard, a les 20.15h. I també és llarg, més de cinc hores. Ara vaig assegut a la fila número 7, bastant al davant. Sóc dels primers a sortir de l’avió, i la meva motxilla és la tercera en sortir. És tard, són les 01.10am hora local. He fet una petita excursioneta per sortir de l’aeroport, i he hagut de tornar a entrar perque no trobava el cotxe de la Dani. Estava molt més a prop de la sortida dels passatgers. Abraçada gran. Li agraeixo molt que m’hagi vingut a buscar, per l’hora que és i perque ella s’ha d’aixecar d’hora al matí per anar a treballar.

La diferència horària és de 10 hores, això vol dir que, per exemple, quan aquí són les deu del matí (10.00 am), a Catalunya són les vuit del vespre (20.00 pm) del mateix dia.

Advertisements

Responses

  1. Tio quina sorpresa! Alaska! No m’ho esperava!!! Però ha de ser un lloc de puta mare!! (preparant el retorn? hehe). Aquesta tarda al curro m’ho llegeixo tot bé (m’he quedat a Iquitos II), però he entrat per passar-te un link i ho he vist. El link és la nova entrada de L’Últim fill del poble, i com et vaig comentar faig una descripció de 4 etapes ciclistes pel Pirineu!

    http://3artscomunacasa.blogspot.com.es/2012/09/4-etapes-per-les-valls-de-cardos-i-daneu.html


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: