Enviat per: nizzamudin | 16/09/2012

Lima (II)

11-15 de setembre

Torno a la capital del Perú en un dia assenyalat, la Diada. Visca Catalunya! La premsa peruana també s’ha fet ressò de la multitudinària manifestació pels carrers de Barcelona. No sé si hi haurà un abans i un després d’aquest dia, i si pot ser l’inici del camí cap a la independència de Catalunya. D’altra banda l’únic camí possible, per no acabar ser depenents d’Espanya, amb tot l’espoli que estem patint des de fa anys. A veure si alguns polítics es treuen d’una vegada la careta. I la cantarella del federalisme que defensa cert partit polític, ja no cola. No hi ha encaix possible, és una presa de pèl. Fa més de trenta anys que estan parlant i cada cop estem pitjor.

He agafat un avió després de molt temps i se m’ha fet estrany anar canviant de paisatges en poc temps, perque estava acostumat a moure’m lentament, viatjant amb bus. O amb vaixell, que encara es desplaça més a poc a poc.

Estic allotjat al mateix alberg de l’altra vegada, a Miraflores. És un barri amb carrers amples, edificis moderns (d’oficines i de vivendes) i té un bonic passeig (malecón) que voreja els penya-segats, amb vistes a l’oceà Pacífic. Estan aixecant edificis alts a primera línia de mar.

Edificis amb vistes al Pacífic (Miraflores)

Far La Marina, al malecón de la Marina

Penya-segat. A baix, les vies d’accés ràpid

El Pacífic a través del forat d’un trencadís al Parque del Amor (Miraflores)

Restaurant flotant integrat al costat d’un espigó

Amb l’oceà Pacífic al darrera

És increïble també la quantitat de casinos que hi ha. He quedat acollonit. El que està clar és que entre una cosa i una altra, aquí hi ha gent amb molta pasta.

Inka Kola, refresc nacional (propietat dels americans)

La tornada a Lima és per qüestions logístiques. El que volia veure de la ciutat ja ho vaig fer quan vaig ser aquí a principis de juliol. El millor va ser retrobar la Liza i espero tornar-ho a fer aquest cop, abans de marxar.

El dimecres a la tarda hem quedat a la seva oficina, al bufet d’advocats on treballa. Ella és la cap, i hi treballen tres persones més. Després hem anat a fer un cafè i un tros de pastís a la terrassa d’un garito, davant de la Huaca Pucllana.

I aquest dissabte (dia 15) ens hem trobat a la tarda, davant del Sheraton. Abans, per dinar, he anat a menjar ceviche, un plat tipic de la gastronomia peruana. Com deia, la Liza m’ha acompanyat a fer unes petites compres, la qual cosa li agraeixo enormement. I com a comiat hem anat a fer un pisco sour (beguda nacional) que teníem pendent.

Amb la Liza, al Bolivarcito

Ha arribat el moment de canviar de país. Aquest cop és diferent, no m’estic apropant per terra a cap frontera, Lima està situada al centre del país. Això vol dir que no serà cap país limítrof amb Perú, com podria ser, per exemple, Equador. Estigueu atents a les següents entrades del blog, on desvetllaré el proper destí. Això no serà fins, probablement, el dimarts, perque em costarà una mica arribar-hi. Aviso a navegantes: el proper país no és Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: