Enviat per: nizzamudin | 13/09/2012

Jungle tour

5 de setembre

A tres quarts de set del matí l’Alex, l’amo de l’agència Amazon Dolphin Lodge, em passa a buscar per l’alberg. Anem amb un taxi a buscar a una parella de francesos i sortim cap a Nauta. Fins allà hi ha 100 km. On ens deixa el taxi agafem un mototaxi (o motocarro) fins al centre. L’Alex ens deixa esmorzant en un garito i se’n va a buscar el guia. Al cap de més de mitja hora torna amb un noi jove, conegut com a “Pecho”. Els guies acostumen a tenir un àlies o sobrenom. Baixem fins al port i agafem un “peque-peque” (petita embarcació a motor amb sostre que solca els rius de l’Amazònia). Naveguem aigües avall pel riu Marañón i quan arribem a la confluència amb el riu Ucayali, seguim per aquest, ara aigües amunt. Més enllà deixem l’Ucayali i continuem per un petit afluent, el Yarapa, i en menys de deu minuts arribem al lodge.

Navegant pel Yarapa

Natius rentant roba

Han sigut en total unes dues hores i mitja de trajecte. Al lodge em trobo la Belinda, l’australiana que també anava al vaixell en la travessia Yurimaguas-Iquitos. Ella acaba avui el jungle tour, ha estat quatre dies i tres nits. Diu que ha anat bé, però que hi ha molts mosquits, sobretot quan és fosc. Dinem junts i després ella ja se’n va de tornada cap a Iquitos.

El lodge

Havent dinat fem una pausa per pair bé i sortim a fer una primera exploració. El Pecho porta un matxet, imprescindible per moure’t per la selva. Ell és d’un poblat que hi ha molt a prop d’aquí, a l’altre costat del riu, per tant, s’ha criat a la selva. Va viure dos anys a Lima fent el servei militar i va ser escolta del, en aquells moments president de la República, Alan García. Té 23 anys i no ha estat mai a Iquitos. Durant la caminada ens explica coses sobre plantes, arbres i fauna, segons el que anem trobant.

Papallona amb camuflatge de mussol

Passem pel seu llogaret.

El poble on viu el Pecho

Anem amb una petita canoa motoritzada fins a una platja, al mig del riu. A la sorra planten arròs i un tipus de mongeta. Veiem alguns dofins rosats però és molt difícil fer-los una fotografia. Ens banyem, l’aigua no està gens freda.

Tornem al lodge, sopem i fem una sortida nocturna, ara s’ha d’anar amb màniga llarga i ben untat de repel·lent. Se senten molts sons de la fauna que ronda per aquí. A nivell visual, la cosa canvia, és difícil veure animals. El bagatge es limita a algunes aranyes, una serp, una taràntula i una granota.

La passejada ha durat una hora aproximadament. Tornem i és hora d’anar a dormir.

6 de setembre

Ens llevem d’hora, a les sis ja estem preparats. Ha plogut durant la nit i el cel està ennuvolat.

L’arc de Sant Martí

Sortim a fer un recorregut amb la canoa a motor pel Yarapa, riu amunt. És un bon moment per observar ocells i aus. Hem vist uns quants bernat pescaire, esparvers i algun rapinyaire més.

Esparver

També uns micos-mussol al seu niu.

Familia de micos-mussol

Tornem al lodge a esmorzar. Tenim un pancake molt gruixut, costa cabar-se’l. Pausa i sortim a fer una excursió. A la selva no saps mai el que et pots trobar. Ara fa calor perque el cel s’ha destapat i ha aparegut el sol. El Pecho ens explica coses referides a la supervivència; com orientar-te, com aconseguir aigua, què fer si has de passar la nit,…

Arbre del cautxú

Fent el mico amb una liana

Hem vist alguns ocells, micos i un ós mandrós molt lluny, a dalt de tot d’un arbre.

Ocell

De tornada al lodge vaig al lavabo i altre cop cagarrines. Ai! Dinem i ens preparem per anar d’expedició. Aquesta nit dormirem en plena selva amb hamaques i mosquitera. Seguirem el riu Yarapa amb la canoa fins a un llac.

De camí veiem alguns ocells, papagais i un ós mandrós (jo aquest no l’he vist) . El Pecho té una vista impressionant, uns papagais que amb prou feines es veuen amb el zoom de la càmera i que el tio ha vist des del riu.

Un parell de papagais, un de blau i un de groc

Noto l’estómac regirat. Abans d’arribar al llac hem de baixar, perque hi ha plantes aquàtiques que impedeixen que poguem segur avançant. El Pecho i el seu cosí, que és el que porta la canoa, l’empenyen a través de les plantes amb aigua fins més amunt del genoll.

A l’altre costat tornem a pujar.

El llac

Ja gairebé hem arribat però abans de muntar el campament pescarem una estona. Necessitem esquer, carnada que diuen ells. El Pecho agafa una aranya i la posa a l’ham. En pocs minuts treu una piranya.

La talla en trossets amb el matxet i ara ens posem tots a pescar. He tret dues piranyes petites i al final un pez-lobo. Ens apropem a la vora del llac i baixem els trastos. El Pecho i el seu cosí se’n van a muntar el campament i ens diuen que podem continuar pescant. Jo baixo perque tinc una urgència, m’ha entrat caguera. Això no té bona pinta, ai que patirem! Torno a la vora del llac però sense ganes de continuar pescant.

Hi ha molts mosquits. Mentre preparen el sopar em quedo descansant a l’hamaca. Tenim espagueti amb verdures. El pla per després de sopar és fer un tomb amb la canoa pel llac, a veure si tenim sort i veiem caimans. Dubto si anar-hi o no. Finalment hi vaig. Hem vist un caiman amb el cap fora de l’aigua, a un metre de la canoa, però no hem tingut temps de treure les càmeres que s’ha capbussat.

Granota. Aquesta és de les verinoses

Escorpí, a l’arbre on hem penjat dues hamaques.

A les quatre de la nit he de sortir corrent de l’hamaca-mosquitera i m’ha anat de poc que no em faig caqueta a sobre. O millor dit, aigüeta. Torno a l’hamaca alleujat.

7 de setembre

Ens llevem d’hora. Havíem de tornar a pescar, per tenir peix per dinar, però carreguem les bosses a l’embarcació i marxem. Al tram on nosaltres baixem i s’ha d’empènyer la canoa per les herbes, torno a evacuar. No esmorzo quan arribem al lodge. M’han preparat un te fet amb trossets d’escorça d’un arbre que diuen que va bé per a la diarrea. No vaig a una petita caminada on els meus companys van a veure la Victoria Regia, un nenúfar de gran tamany. Torno al lavabo i ara descarrego per baix i per dalt. Estic deshidratat i em sento molt fluix i sense energia, però estic millor després de la trallada. Em quedo descansant en una hamaca. Els francesos tornen i és l’hora de dinar. Bé, només són les onze. Tampoc dino. Preparo la motxilla i espero que sigui l’hora de marxar. Ens ve a buscar un “peque-peque” i ens acomiadem del Pecho.

El Pecho i el Pecho-Lobo

A la foto no es veu, però estava tan fet merda que hi havia un parell de tios al darrere aguantant-me perque no caigués desplomat. Els problemes amb la panxa no m’han deixat gaudir completament dels tres dies de tour per la selva, i d’una activitat que m’agrada força com és pescar. Crec que em van més les alçades. A la muntanya em sento segur i tinc els coneixements i l’experiència de què puc fer i què no. A la selva només hi he estat cinc dies; dos al PN Madidi (Bolívia) i aquests tres d’ara, i perdre’s aquí podria ser angoixant i difícil per sortir-me’n. Em sembla que si un dia estic “missing”, no em busqueu a la selva.

El viatge de tornada el passo mig estirat, en la posició més còmode que trobo.

Arribant a Nauta

Aquí es veu com és un “peque-peque”. És el que té la bandera.

A Nauta anem amb un mototaxi fins al paradero de combis, i en cinc minuts sortim cap a Iquitos. Estic millor, però m’he de començar a hidratar ràpidament. L’Alex ens ve a buscar on ens deixa la combi, lluny del centre, i els gavatxos se’n van amb mototaxi i l’Alex i jo anem amb la seva moto fins a l’agència. Allà és on tinc la motxilla gran. Carrego i torno a l’alberg. Allà em trobo el Martin. “Però que hi fots aquí, nano?”-pregunto. “Res, una tonteria” -respon. Ell havia de marxar el dimecres amb vaixell cap a la frontera amb l’Equador, i el dimecres al matí, quan arriba al port carregat amb la motxilla, la bossa del menjar i dues garrafes d’aigua li diuen que el vaixell sortirà demà al matí. Aquest dia ja no torna a l’alberg, es queda en un allotjament de mala mort a prop del port. I l’endemà dijous se n’assabenta que el vaixell no només no sortirà avui tampoc sinó que aquest no va fins a la frontera, es queda en un poble anomenat Santa Clotilde. I això que havia parlat gairebé cada dia des de fa una setmana amb el capità. Ara m’ho explica mig seriós mig resignat, però el tio va pillar un “berrinche que lo flipas”, i va començar a despotricar. El Martin parla un castellà molt correcte, però de vegades parlem en anglès. They are liars, they are just bastards! -conclou.

Li comento per sobre els problemes intestinals. Deixo les motxilles i surto a comprar; pomes, llimones, iogurts i aigua. El supermercat està a prop però el trajecte es fa dur. A l’alberg el Martin fa bullir aigua amb trossos de poma, gingebre i panses. Aquest és el meu sopar, i el primer que menjo avui.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: