Enviat per: nizzamudin | 10/09/2012

Iquitos (I)

1-4 de setembre

He començat a fer dieta; arròs bullit, pomes i iogurt, acompanyat de suero oral casolà. És avorrit però funciona. Amb l’agreujant de les cagarrines, l’opció d’anar fins a Pucallpa en vaixell (entre 5 i 7 dies) ha quedat desestimada. Intentaré vendre l’hamaca perque no és algo que vulgui conservar com a souvenir.

Iquitos és la ciutat més gran del món a la qual no es pot accedir per carretera, està connectada per aire (avió) i per aigua (vaixell). Es va fundar a la dècada del 1750 com a missió jesuita. A finals del s. XIX va viure la febre del cautxú i la població va créixer ràpidament, de manera desmesurada. Iquitos va ser una ciutat amb molta riquesa i alhora una extrema pobresa. Els empresaris del cautxú van fer fortunes milionàries i els seus treballadors (bàsicament indígenes locals, però també gent vinguda de les muntanyes i mestissos pobres) es van convertir pràcticament en esclaus. A finals de la Primera Guerra Mundial la febre del cautxú es va esvaïr, i a les dècades posteriors la ciutat va patir un gran declivi econòmic. Els darrers anys el turisme l’ha fet revifar una mica.

Una de les activitats que es pot fer aquí és un tour per la selva. Abans, però, m’he de recuperar.

A l’alberg he conegut una persona que porta més temps que jo viatjant. És el Martin, de Salzsburg (Àustria). Ell va sortir l’11 de novembre del 2010, exactament una setmana abans. Ha recorregut tota l’Amèrica del Nord i Central, ara se’n va a l’Equador i torna al Perú per anar baixant cap a Tierra del Fuego. Calcula que tornarà cap al març del 2013. Per molt que et pensis que estàs fent algo extraordinari, fora de lloc o increïble (que no és el cas), sempre, sempre, acabes trobant algú que la fa més grossa. Ell fa una setmana que va arribar a Iquitos, i des que és aquí, va cada dia al port, per veure quan surt un vaixell que va fins a la frontera amb l’Equador pel riu Napo. El diumenge (dia 2) li han dit que sortirà dimarts a la tarda.

Com que m’he anat recuperant, he contractat un tour per la selva, tres dies i dues nits. Surto el dimecres. El dimarts a la tarda passo per l’agència per confirmar el tour i quan torno a l’alberg em trobo el Martin, que teòricament marxava amb vaixell aquesta tarda. “Però, què ha passat?”. “No diguis res, si us plau” -em diu. “Només una cosa: Benvingut al Perú” -li dic.  Se li ha escapat el riure. Li han dit que sortiran demà dimecres. Ja en parlarem.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: