Enviat per: nizzamudin | 09/09/2012

Tarapoto i Yurimaguas

Tarapoto

27 d’agost

La furgo amb seients que m’ha de portar a Tarapoto surt a dos quarts de set del matí. Quan arribo a l’oficina de l’empresa, un home em pregunta el nom, per comprovar que estic a la llista de passatgers. No hi sóc. Després treu un full on hi ha el dibuix del vehicle amb la distribució dels seients i on abans d’ahir, quan vaig comprar el bitllet, vaig apuntar el meu nom. L’han esborrat amb tippex i ara hi ha escrit un altre nom. Li dic que què collons passa. Em demana que li ensenyi el bitllet. Se’l mira i em diu: “sí, este asiento lo han revendido, pero no se preocupe que lo vamos a arreglar”. “Pero esto,….. QUÉ ES?!?!?!?!?“. “Ahorita vendrá la chica. Como usted no confirmó con el DNI, volvió a vender el asiento”. “Pero qué es lo que tengo que confirmar, si pagué la totalidad del precio del pasaje?!”. “Usted compró el asiento antes y tiene prioridad, no se preocupe que va a viajar ahora, confíe en mí”. Ell és el conductor. Quan arriba la noia ho arreglen. El meu seient el va revendre (encara no entenc per què) a una parella, que ara s’haura d’esperar a la propera furgo, que surt a les 10.00 am. Potser quedava un seient buit i per aprofitar i fer anar el vehicle ple, va vendre aquest i un altre (el meu). És igual, la qüestió és que puc viatjar ara.

Després de dues hores de trajecte fem una aturada per esmorzar. Fins ara la carretera estava plena de revolts i seguirà així unes hores més. El xofer em diu: “lo ve? ya le he dicho que lo solucionaríamos. Estas cosas no tendrían que pasar, pero…”.

Les darreres dues hores el terreny era pla i amb llargues rectes. Aquí hem agafat velocitat de creuer i a les dues en punt hem arribat a Tarapoto. Tinc una mica de mal de cap, el viatge s’ha fet llarg i pesat. Podria agafar una combi per anar a Yurimaguas (el meu proper destí), fins allà són només dues hores i mitja, però decideixo quedar-me aquí i segurament marxaré demà cap allà.

Tarapoto està situada entre la base de la falda dels Andes i l’extrem de les extenses selves del Perú oriental. És una ciutat molt sorollosa i infestada de motos i mototaxis.

Plaza de Armas de Tarapoto

A prop d’aquí hi ha unes altres cascades i un llac, però no ho trobo suficientment atractiu per quedar-me. I la ciutat no m’ha agradat gens. Així que demà, me les piro. Aquí ja es nota bastant el canvi de clima, fa caloreta i la transpiració està garantida. He trobat allotjament en un senzill hostal, l’habitació és gran i té tv. El bany és compartit i no té aigua calenta. Ni falta que fa. Després de sopar prenc una recomfortant dutxa d’aigua freda i estic una estona mirant una peli abans d’anar a dormir.

Yurimaguas

28 d’agost

Havia pensat agafar un mototaxi fins a la terminal de l’empresa Turismo Selva, la mateixa amb la que vaig venir ahir des de Chachapoyas, però com que a aquesta hora (són les vuit del matí) el sol encara no apreta i el camí és de baixada, hi vaig caminant.

Teòricament l’hora de sortida eren les 08.45am, però no hem sortit fins que s’ha omplert. Mentre m’esperava m’he trobat el xofer d’ahir i hem estat conversant una estona. És un bon paio. L’últim passatger és un xaval alemany, el Gregor, de Leipzig. Ell porta gairebé dos dies i mig viatjant des de l’Equador. Els dos anem asseguts al davant, ell al mig, al costat del xofer, i jo a la dreta, al seient del copilot. La primera hora de viatge és moguda, hi ha moltíssimes corbes. Sort que he esmorzat lleuger. Hem sentit que per darrera una dona “trallava”. La segona hora és més tranquil·la.

Yurimaguas és una de les portes d’entrada a la selva del nord-est del Perú. Jo hi vaig per, des d’allà, agafar un vaixell que va pel riu fins a Iquitos. Una bona part dels viatgers que arriben a Yurinaguas tenen aquesta mateixa intenció, com el Gregor. Quan arribem al paradero se’ns acosten unes quantes paparres per portar-nos al port i/o oferir-nos allotjament o algun tour. Amb un mototaxi anem al port. Allà hi ha només un vaixell que estan descarregant. M’acosto per preguntar i em diuen que aquest vaixell ha arribat tot just aquest matí, i que no sortirà pas demà ni els propers dies. Em diuen que vagi a l’altre port, el de la Ramada. Mentre jo feia a aquesta gestió, el Gregor s’ha quedat amb el mototaxi vigilant les motxilles, i llavors ha vingut un altre paio dient que el vaixell “Eduardo VIII” surt demà, i que anem al port de la Ramada. Som-hi! En aquest altre port hi ha molta més activitat, amb camions grans molt a prop de l’aigua i uns quants vaixells.

Pugem al vaixell. Al primer pis ja hi ha força gent amb l’hamaca muntada. Pugem al segon, aquí no hi ha gairebé ningú. Ens quedem aquí. Necessito comprar una hamaca. Vénen una noia i una senyora a vendre’n. Me les miro i pregunto pel preu. Com que he d’anar a la ciutat a comprar provisions, de moment no la compro i ja investigaré a quin preu la vénen allà. Farem torns, primer me’n vaig jo i el Gregor es queda vigilant les motxilles. Quan jo torni, marxarà ell. Torno a la city amb un mototaxi.

Plaza de Armas de Yurimaguas

Aquí fa més calor i humitat. El primer que faig és dinar, un menú al mercat. He de comprar aigua, queviures (una mica de fruita i galetes) i mirar els preus de les hamaques. També he d’anar a internet per enviar un parell d’e-mails breus però importants. D’hamaques n’hi ha de vàrios preus, depenent del tamany i la qualitat de la roba. Pel que he vist aquí, la compraré a una de les dones que ronden pel vaixell. He necessitat dues hores per fer totes les diligències.

Església al costat de la plaza de Armas (Yurimaguas)

De tornada al vaixell, compro l’hamaca a una senyora, negociant el preu. Me n’he quedat una de barata i no gaire maca, però com que no me la vull quedar de souvenir, no em volia gastar masses calers. La senyora m’ajuda a col·locar-la. El Gregor ja en portava una, però de mala qualitat, i decideix conmprar-ne una altra. Ara ell fot el camp i em quedo jo vigilant les pertinences. Ha arribat algun que altre “gringo” al segon pis, però aquesta primera nit, aquí dalt serem pocs.

Petites embarcacions al port de Ramada

Hi ha molta activitat, estan carregant el nostre vaixell i descarregant-ne un que hi ha al costat.

Aquest és el nostre vaixell, l’Eduardo VIII
Carregant sacs de patates
I al vaixell del costat descarreguen taulons de fusta

Quan ja és fosc vaig a buscar alguna cosa pel sopar, a un parell de carrers, on una senyora ven menjar al carrer mateix. Més tard coneixem el Shane, un irlandès que estava al pis inferior i que ahir ja va dormir al vaixell. El Gregor va a buscar unes birres i ens les prenem mentre xerrem. Ara s’està bé, però es nota la humitat. L’hora prevista de sortida del vaixell són les vuit del matí, i ens han dit que arribarem divendres a la tarda a Iquitos. És hora d’estrenar l’hamaca. Demà comença la travessia.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: