Enviat per: nizzamudin | 04/09/2012

Chachapoyas

24 d’agost

El trajecte amb bus, Trujillo-Chachapoyas és el més llarg que he fet fins ara al Perú, han sigut 14 hores de viatge. La primera persona que em va parlar d’aquest poble, Chachapoyas, va ser la Fabienne, una suïssa que vaig conèixer a la Carretera Austral (Xile). Després me n’ha parlat altra gent, i m’han dit que és molt bonic i que val la pena anar-hi. Per això estic aquí. El nom, d’entrada, molt atractiu no és. Sona més aviat lleig. Chachapoyas és la capital del departament d’Amazonas. També coneguda com a “Chachas”, és una petita i aïllada ciutat colonial. Està envoltada per extenses zones de boscos ennuvolats que oculten alguns dels jaciments arqueològics menys coneguts del Perú, que són del període de la civilització dels chachapoyas, o “gent dels núvols”, com també se’ls coneixia. Aquests van controlar una gran part del territori al voltant de l’actual Chachapoyas des del 800 fins la dècada del 1470, quan van ser conquerits pels inques. No se sap gran cosa sobre aquesta civilització. Sembla que va ser un poble de grans guerrers, poderosos xamans i prolífics constructors, responsables d’una de les cultures més avançades de la selva peruana.

Els chachapoyas vivien aïllats en el seu regne de boscos coberts de núvols i es van desenvolupar de manera independent respecte de les civilitzacions que els envoltaven. Es creu que la seva religió incloïa la veneració de la serp, el còndor i el puma com a poderosos representants de la natura.

Kuélap

25 d’agost

De tots els que s’han descobert fins ara, Kuélap és el jaciment arqueològic millor preservat i més accessible del districte. Hi vaig amb un tour organitzat, així a l’anar amb guia m’assabentaré d’alguna cosa referida a les ruïnes i els seus creadors. Fins a Kuélap hi ha només 72 km, però el viatge és llarguíssim, per una carretera asfaltada en bon estat al principi, i per pista després, amb moltíssims revolts, travessant valls i baixant i pujant muntanyes. De camí ens aturem breument al costat de la carretera per veure les ruïnes de Macro, situades a l’altre costat de la vall del riu Utcubamba.

Ruïnes de Macro

Ara d’aprop

Més enllà, quan falten uns 15 km, ens parem en un poble, al costat d’un restaurant, per encarregar el dinar per quan tornem de la visita. No m’entaularé, ja porto preparats uns entrepans i també tinc galetes. Des d’on ens deixa el minibús s’ha de caminar uns 15-20′ per un camí empedrat, en lleugera pujada, per accedir a Kuélap.

Arribant a Kuélap, pel sud

Kuélap és una ciutat fortificada situada sobre una muntanya de roca calcària. Va ser construïda entre el 900 i el 1000 dC. Té una forma ovalada, de 700 m de llarg, i envoltada per unes muralles imponents, d’entre 6 i 12 metres d’alçada.

Mur vist des de l’exterior

Només hi ha tres entrades, estretes totes, dues orientades a l’oest i una a l’est.

Una de les entrades

Dins hi ha tres nivells en els quals es troben restes de més de 400 vivendes circulars, algunes decorades amb frisos en forma de zig-zag o de rombe.

Aquí es veuen els tres nivells

Detall ornamental

Tenien un altíssim sostre de palla, com es pot veure en una de les cases que ha estat reconstruïda.

En l’època de màxima ocupació, Kuélap albergava fins a 3.500 persones. Les construccions tenien forma circular per resistir millor davant dels sismes. Un dels misteris és que no s’ha trobat aigua ni restes de canals de drenatge o pous, i això fa dubtar de si realment era una ciutat fortificada amb gent que hi visqués de manera contínua i permanent.

Al centre de les vivendes feien un forat i els servia per emmagatzemar aliments.

Aquí es veu el forat-magatzem

A la darrera mitja hora de la visita plou lleugerament. Kuélap està situada en un lloc estratègic, des d’on hi ha unes vistes extensíssimes a 360º.

La sortida

De tornada, aturada al restaurant, i a les quatre sortim cap a Chachapoyas, on arribem quan passen uns minuts de les sis. Només arribar vaig a comprar el bitllet per anar dilluns a Tarapoto.

Cascada de Gocta

26 d’agost

Una altra de les sortides típiques a fer des de Chachapoyas és anar a la cascada de Gocta. Segons la National Geographic Society, està considerada com la tercera més gran del món. Té 771 metres d’alçada i està dividida en dos salts. Aquí hi vaig pel meu compte, que surt 2/3 més barat. Dos tours consecutius seria massa i avui no necessito guia, el guia sóc jo mateix.

La combi em deixa en un encreuament, d’on surt una pista que puja al poble de Cocachimba (aquest nom ja m’agrada més). Són les 07.45 am. Fins al poble són 5,3 km, que cobreixo en 1h10m. Mentre anava pujant ja he vist de lluny els dos salts d’aigua.

Arribant a Cocachimba

Allà pago un tiquet d’entrada i a les nou en punt surto del poble. Fins al peu de la cascada hi ha 6,2 km, ara per sender. La noia dels tiquets m’ha dit que fins allà hi ha 2h30m, sense comptar les aturades. I que el terreny és pla. Em sembla molt temps per fer sis quilòmetres. Ja veurem. El primer que puc comprovar és que, de trams plans, n’hi ha més aviat pocs, lo qual em fa sospitar que aquella noia no hi ha anat mai a la cascada. És un recorregut amb pujades i baixades gairebé contínues, al llarg del qual tens la referència visual dels salts durant molta estona.

Al fons, la cascada de Gocta amb els dos salts

La caminada és entretinguda, a l’altre costat de la vall la vegetació és més frondosa, més selvàtica.

El salt inferior de Gocta

Aturant-me a fer fotografies, la pixarada de rigor i sense córrer, he trigat 1h40m en arribar. L’indret és bonic, molt verdós, però no cau gaire aigua perque estem a l’estació seca, i això fa perdre espectacularitat, no només visual sinó també acústica.

De totes maneres la caiguda és heavy.

Són curioses les formacions de la roca a la part baixa del salt.

Arriba un grup. Un cop fetes les fotografies, dino allà, i enfilo el camí de tornada, durant el qual em creuo amb grups que van a veure la cascada. A Cocachimba faig un altre avituallament i a la una surto cap avall. A l’encreuament m’he d’esperar una estona a que passi alguna combi que vagi cap a Chachapoyas. 30′ i trobo transport. A dos quarts de quatre ja sóc a la ciutat.

Plaza de Armas de Chachapoyas

Demà vaig camí de la selva, al nord-est del Perú. Valia la pena aturar-se aquí per veure alguna cosa més. Chachapoyas té un ritme tranquil, moltes cases estan decorades amb balcons de fusta que li donen un encant colonial.

Advertisements

Responses

  1. Alexis! Ja he tornat a la rutina, efectivament! L’Últim fill del poble està preparant un post de viatges… o més ben dit, de 4 etapes detallades per fer en bicicleta! Espero tenir-lo aviat (ara no tinc temps i a casa no tinc internet) i ja em comentaràs què et sembla, tu que ets l’expert en literatura de viatges! La bella Itàlia molt maca, sobretot perquè d’un moment a l’altre passaves de l’època romana a la medieval, passant per la renaixentista.. tot convivint. Ara, una calor que lo flipas, i a Roma i Florència una gentada… Siena molt més tranquil·la, per mi el millor del viatge (el pitjor Pisa, però em vaig fer unes fotos de puta mare! jaja). Una abraçada Alexis!!

    • Ei Little!
      Come stai ragazzo?
      Quan tinguis lo de les etapes, m’ho envies i li faig una ullada. Ara bé, d’expert, res de res. De vegades foto unes parrafades que només es poden llegir si estàs sota la influència de substàncies estupefaents.
      Tens previst algun post sobre l’11-S?

  2. Ei Alexis! Després de dies sense comentar, ja torno a ser aquí! Molt interessants els trekings i sobretots l’ascensió al Pisco O. Espero que tot estigui anant bé per la selva, a veure quan parlem!!!

    • Ei Pau! Ja ha tornat de vacances l'”Últim fill del poble”?
      Com ha anat per la bella Italia?


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: