Enviat per: nizzamudin | 02/09/2012

Costa nord; Huanchaco i Trujillo.

Al post anterior o en qualsevol dels altres referit a Huaraz m’oblidava de comentar una cosa. Quan vaig arribar a Huaraz una de les idees que tenia al cap era enrolar-me en una expedició per intentar pujar, per la ruta normal, el Huascarán Sur, el cim més alt del Perú (6.768 m). Vaig consultar-ho a la Casa de Guías. Són 6-7 dies d’expedició i, tècnicament, sense ser extremadament difícil, té la seva dificultat, amb l’afegit de l’alçada, i hi ha una zona exposada als allaus. Crec que estava per sobre de les meves possibilitats/condicions. I sobretot, per sobre de la meva butxaca. Amb la pasta que hagués suposat, es poden fer altres coses.

Huanchaco

20 d’agost

Arribem a Trujillo a les 04.15 del matí, hora intempestiva i més si es tracta d’una ciutat gran. Mentre m’esperava per recollir la motxilla he parlat breument amb l’altre “gringo” que anava al bus. Ell també vol anar a Huanchaco (un poble distant 12 km). Li dic que passo d’agafar un taxi perque ens clavaran, i més a aquesta hora, i que hi aniré amb combi, quan es faci de dia. Hi està d’acord. Quan recupero la motxilla, el busco, però no el trobo. El xaval s’ha fet fonedís. L’únic que he sabut és que era d’Àustria. Jo flipo amb la penya. Me’n vaig a la sala d’espera, a llegir una estona. Abans de les set em poso en marxa. Amb l’ajut d’una senyora a qui he preguntat pel carrer agafo una combi cap a Huanchaco. Allà no he trobat l’allotjament que em va recomanar la mestressa de l’alberg de Huaraz. Huanchaco és un poble petit, però no tinc ganes de donar cent voltes anant carregat per trobar-lo. Ho he preguntat tres vegades, i com si els hagués parlat en xinès. Me n’he anat a un altre alberg del qual també me n’havien parlat bé. M’instal·lo i me’n vaig a dormir. No són ni les vuit del matí.

Unes hores més tard, quan ja m’he recuperat, surto a fer un tomb. Ha sortit el sol. A la terrassa d’un alberg que hi ha al costat m’he trobat una parella que estava al mateix hostel que jo a Huaraz. Ell és francès, ella del Japó. Porten uns dies de relax aquí i aquesta nit se’n van a Cajamarca. Huanchaco no té res, però sembla un bon lloc per a practicar surf i és tranquil.

Vista de Huanchaco des de la platja

I millor estar aquí que en una ciutat com Trujillo. M’agrada estar al costat del mar després d’unes setmanes a l’interior. Passo estones assegut davant de la platja, observant com les onades van i vénen. Em relaxa.

Trujillo

21 d’agost

La ciutat va ser fundada el 1534 per Francisco Pizarro, que va decidir batejar-la amb el nom de la seva ciutat natal extremenya.

El primer que faig és anar a l’oficina de turisme, situada a la plaza de Armas.

Plaza de Armas

Ajuntament

Al centre de la plaça hi ha una estàtua dedicada al treball, les arts i la llibertat.

En un costat s’alça la catedral.

Catedral de Trujillo

Al centre de la ciutat hi ha diverses esglésies i edificis colonials. Aquests tenen les façanes de tons pastel, i unes reixes de ferro forjat que li donen un toc distintiu.

Palacio Iturregui

M’apropo fins a la terminal de l’empresa Móvil Tours, a comprar el bitllet pel dijous, destí Chachapoyas. Està situada en una rotonda, on en un costat hi ha una estàtua del Mahatma Gandhi.

No porto el cabell gaire llarg (el poc que em queda), però vaig a una perruqueria a que em passin la màquina. Els he dit de fer-ho al dos (com de costum) però al sortir em sembla que porto el cabell més curt que mai. Aquest dos deu ser més curt de l’estàndard. És un dos peruà. M’ha costat 3 soles (menys d’un euro), no està malament. De tornada a l’alberg faig una curta però merescuda migdiada.

Provo la cervesa que fan per aquí, que té un nom ben original:

De totes les birres peruanes que he provat, és una de les que més m’ha agradat.

Voltants de Trujillo

22 d’agost

Entre Trujillo i Huanchaco es troba la monumental Chan Chan, capital de la cultura chimú. Va ser construïda cap al 1300 aC, és la ciutat precolombina més gran d’Amèrica i va arribar a ser la ciutat de tova més gran del món. Al moment àlgid de la seva hegemonia tenia uns 60.000 habitants i una gran riquesa en or, plata i ceràmica. Després de ser conquerida pels inques va romandre més o menys intacta, però amb l’arribada dels espanyols va començar el pillatge. En el seu dia devia ser imponent però els efectes devastadors de El Niño i les fortes pluges han erosionat els murs de tova de la ciutat.

La capital chimú estava formada per nou unitats arquitectòniques conegudes com a palaus o residències reals. El palau Tschudi és l’única zona de Chan Chan restaurada parcialment.

Des d’on em deixa la combi he de caminar una mica més d’1 km per arribar a Tschudi, on es paga una entrada de 15 soles. També és conegut com a Palacio Nik-An, i la peça principal és un gran pati cerimonial restaurat. Les ruïnes estan ben senyalitzades amb uns indicadors amb forma de peix.

La plaça principal era l’espai que es destinava a la celebració de cerimònies per rendir culte als ancestres. A la terrassa amb rampa s’ubicava el senyor Chimo i els sacerdots i era el lloc més sagrat.

Plaça principal

La sala d’audiències o templets eren espais dedicats al culte i també a la recepció d’ofrenes o tributs a les divinitats. Dins de cada espai hi havia una construcció en forma d'”U”, amb nínxols que contenien ídols de fusta.

Sala d’audiències

El pou cerimonial va ser l’escenari de cerimònies dedicades al culte a l’aigua i a la fertilitat.

Pou cerimonial

El recinte funerari és el més important i sacralitzat del palau, aquí es va ubicar la tomba del senyor Chimo, al centre de la gran plataforma funerària i envoltada per 44 tombes secundàries. A la tomba es va col·locar el seu aixovar finerari, consistent en concubines, oficiants i molts béns que van acompanyar al Senyor a l’altra vida.

Recinte funerari

Els chimúes, al viure tan a prop del mar, s’alimentaven bàsicament de peix. Per a ells, la lluna i el mar tenien una gran importància religiosa, a diferència dels inques, que adoraven el sol i la terra.

Sortint del palau torno a la carretera i la segueixo uns cinc-cents metres per arribar al Museo de Sitio Chan Chan. El visito i d’allà agafo un parell de combis per anar a la Huaca Arco Iris. Data del s. XII i és un dels temples chimúes millor conservats, degut a que va estar enterrat sota la sorra fins als anys 60. Consta d’una muralla defensiva de més de dos metres de gruix. L’edifici té dues plantes, amb una alçada combinada de 7,5 metres.

Huaca Arco Iris, des de dalt

Els murs tenen una lleugera forma piramidal i estan coberts de dibuixos d’arcs de Sant Martí (d’aquí el nom), gairebé tots restaurats. Es suposa que fou un temple consagrat a la fertilitat, doncs a moltes cultures antigues, l’arc de Sant Martí representava la pluja, portadora de vida.

Detall dels frisos

Per la zona hi ha una altra huaca, la Huaca Esmeralda, que també és de l’època dels chimúes. I a l’est de Trujillo hi ha les Huacas del Sol i de la Luna, que són més de 700 anys més antigues que Chan Chan i s’atribueixen a una altra cultura, la dels mochica. Actualment la Huaca del Sol està tancada per restauració, i després de visitar la Huaca Arco Iris dono per acabat el recorregut històrico-cultural. Ja n’he tingut prou. Torno a Huanchaco a passar la tarda.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: