Enviat per: nizzamudin | 22/08/2012

Voltants de Huaraz (i III). Chavín de Huántar.

17 d’agost

Ens passen a buscar per l’alberg uns minuts abans de les nou. Anem amb un bus d’unes trenta places. Al sortir de Huaraz el guia fa una presentació. Té el rotllo molt memoritzat, incloses les bromes. Fins a Chavín de Huántar tenim unes tres hores.

De camí ens aturem a la laguna Querococha, a quasi quatre mil metres d’alçada. Hi estem quinze minuts cronometrats.

Laguna Querococha

Seguim pujant, fins als 4.500 m i travessem un túnel (d’uns 400 metres). A l’altre costat sortim al Callejón de los Conchucos i ara hem de baixar per una sinuosa carretera, fins a Chavín. Ens deixen abans d’entrar al poble, en un restaurant. És l’hora “del almuerzo”. El poble queda una mica lluny, i si vols menjar alguna cosa ho has de fer aquí. Porto algunes provisions, però potser no les suficients.

La visita comença anant primer al Museu Nacional de Chavín, fundat conjuntament pels governs peruà i japonès.

La cultura chavín és una de les principals cultures antigues del Perú. Els chavín van destacar en la producció agrícola de la patata i altres collites pròpies de les terres altes, cria de bestiar, elaboració de ceràmica, producció de metalls i construcció d’edificis i canals. La seva deïtat principal era felina (el jaguar o el puma), tot i que també adoraven, en menor mesura, als déus còndor, àliga i serp. Les representacions d’aquestes deïtats es troben en molts jaciments chavín i en nombrosos objectes extraordinaris, com l’obelisc Tello.

Com a centre cerimonial important, l’estament més poderós de Chavín era el dels sacerdots, que regnaven amb gran autoritat sobre castes d’artesans i treballadors comuns. Els sacerdots es basaven en sofisticades observacions i en el coneixement dels canvis estacionals, la pluja i els cicles de sequera, el moviment del sol, la lluna i els estels, per crear calendaris que ajudaven als chavín en les seves tasques agrícoles.

El museu acull la major part de “cabezas clavas”, són escultures lítiques que estaven “clavades” a la part alta dels edificis del Centre Cerimonial  de Chavín.

Cabeza clava

Representen rostres humans amb trets de felins i amb atributs de serps i meandres. Presenten la boca ampla amb ullals sortits, nassos prominents i ulls desorbitats, transformant-se d’humans a felins, a causa de la ingesta i inhalació de substàncies al·lucinògenes com el cactus San Pedro. Segurament causaven una gran impressió als pelegrins que arribaven per ofrenar als déus de Chavín.

Una altra “cabeza clava”

Al museu també s’exposa l’obelisc Tello. Està esculpit en granit i té 2,52 metres d’alçada.

Obelisc Tello

Representa dos aspectes o fases de la mateixa divinitat, la qual forma part d’un complex cicle mitològic relacionat amb els poders de la natura, vinculat directament amb el concepte dual de la regeneració i la fecunditat. Les figures representades a l’obelisc ens expliquen el mite de la regeneració de la vida.

Sortint del museu pugem al bus, per anar al jaciment. Les ruïnes de Chavín de Huántar són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i estan considerades com l’únic gran conjunt que va deixar la cultura chavín. Probablement es tractava d’un centre cerimonial important. Chavín consisteix en una sèrie d’edificacions construïdes entre el 1200 i el 800 aC. Al mig es troba una gran plaça central, una mica ensorrada, amb un sistema de canals de drenatge. De la plaça surt una escala que puja a l’única entrada de l’edifici més gran i important, el Castell. Aquest està construït en tres nivells diferents, els murs de pedra seca de l’edifici estaven adornats amb les “cabexas clavas”. Actualement només n’hi ha una al seu lloc original. Els túnels que hi ha sota aquest edifici tracen un laberint de carrerons, conductes i cambres, interrelacionats. Aquí dins és on es troba el “Lanzón de Chavín”. Està tallat en granit i mesura 4,53 metres. Representa la imatge d’una deïtat o déu antropomorf amb urpes de felí a les mans i els peus, amb caps de serps en lloc de cabells, amb ulls i boca amb ullals de jaguar, que porta un estrany faldellí a la cintura, a més té adorns de volutes o meandres, icones que personifiquen la força i el poder del déu. Es troba al seu lloc d’origen, enclavada a l’encreuament de dues galeries subterrànies. El seu complicat accés revela que només hi podien accedir els sacerdots i personatges iniciats.

En el recorregut, passem per la plaça, els canals de drenatge i entrem a les galeries subterrànies, on hi ha la peça estrella del jaciment, el “Lanzón de Chavín”, que representa la deïtat principal de la societat chavín. No es pot veure gaire bé perque està fosc.

Plaça principal. Al fons el “Castell”.

Ventil·lació dels canals de drenatge

Lanzón de Chavín

L’única “cabeza clava” situada al seu lloc original

A les quatre de la tarda acabem la visita i pugem al bus. El viatge de tornada es fa amè perque a estones anem xerrant distesament amb el David , del viatge i altres temes.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: