Enviat per: nizzamudin | 07/08/2012

Cordillera Blanca (I). Trekking Cedros-Alpamayo

16 de juliol

Per arribar al punt d’inici del trek he d’agafar una combi fins al poble de Caraz. Des d’allà, l’única opció és un taxi. La negociació dura una mitja hora. Em demanaven 80 soles, al final l’he tret per 65. En una hora i quinze minuts l’auto em deixa al poble de Hualcayan. Aquí comença el trekking. Al poc de baixar apareix un paio, amb uns tiquets. Diu que he de pagar vint soles per contribuir a les despeses de la comunitat, com el manteniment de camins, ponts, etc. Això no m’ho esperava, no m’havien dit res a l’oficina de turisme ni a l’oficina de guies a Huaraz. Em sembla un abús. Los puentes, ¿qué son? ¿de oro? -li dic. Després d’una petita discussió acabo pagant. Finalment carrego la motxilla i foto el camp. Són les 10.40h.

Day 1 – Hualcayan (3.139 m)-Laguna Cullicocha (4.630 m), 12,4 km, 5h 20m. Desnivell: +1.491 m

Sortida: 10.40 am. Arribada: 16.00 pm.

El primer dia sempre és difícil, tens tot el trek per endavant, surts més tard perque has hagut de desplaçar-te, vas més carregat (tot i que no sempre és així) i has de començar a obrir camí. Com que he començat a caminar a una hora prou bona, enlloc d’acampar al primer campament aniré més enllà, fins a un llac. El tio dels tiquets m’ha dit que al llac es pot acampar i que hi ha un guarda de seguretat que viu allà. Avui serà tot camí de pujada.

El poble de Hualcayan va quedant a baix

El primer campament és en una petita esplanada, una mica apartada del camí. És absurd quedar-se aquí. Quan porto tres hores pujant em creuo amb un home i un xaval que baixen. Una estona després, en un tram de rampes més fortes baixa un arriero amb burros. Li pregunto si efectivament al llac es pot acampar i em diu que vorejant-lo per l’esquerra hi ha un petit pla on hi caben dues tendes. Bé. L’última part és més planera i a les quatre arribo a la laguna Cullicocha. Passo per davant d’unes barraques i després per unes edificacions més sòlides, una de les quals té la porta oberta i se sent música. Crido i surt el guarda. Li pregunto si és possible dormir dins d’una de les cases. Li dic que porto tenda però demà vull sortir d’hora i l’hauria de plegar mullada. Em diu que aquí no perque és on dorm ell, però a les cabanes que hi ha més enllà sí. Vaig cap allà i ell va a buscar la clau del candau. És un magatzem amb eines, material, etc. però hi ha molt espai. No és que em fes pal muntar ara la tenda, és més aviat, com deia abans, per no haver de desmuntar -la demà al matí, i segurament mullada. I tens més espai per cuinar i és igual si fa vent. Un cop instal·lat vaig al llac, que queda just al darrere. La vista és molt bonica, amb els Nevados Santa Cruz de fons.

Laguna Cullicocha

17 de juliol

Day 2 – Laguna Cullicocha (4.630 m)-Jancarurish (4.200 m), 16,1 km, 6h 35m. Desnivell: +390 m, -700 m

Sortida: 07.20 am. Arribada: 13.55 pm.

Als cinc minuts de sortir he vist aquell petit replà on em van dir que hi cabien dues tendes.

El llac i els nevados Santa Cruz

Abans d’una hora arribo al paso Osoruri (4.860 m), el punt més alt de tot el trekking.

Al pas Osoruri (4.860 m)

La pujada ha sigut molt suau i per un terreny fàcil. Fa molt bon dia.

A l’altre costat del paso Osoruri

Baixo fins a un altre campament, situat al final del descens i a l’inici de l’ascens cap al segon coll. Són les nou del matí. Abans de les deu arribo al paso Vientunan, de 4.770 m, fàcil com l’anterior.

Paso Vientunan (4.770 m)

Aquí s’inicia una llarga baixada que em conduirà a la Quebrada de los Cedros.

Estic baixant des d’allà dalt

Quebrada Los Cedros

A baix s’ha d’anar vorejant la pampa, sempre per la dreta, en un terreny bastant pla. No s’acaba mai. Poc a poc es comença a veure part de la silueta de l’Alpamayo, considerada una de les muntanyes més boniques del món.

A la dreta, l’Alpamayo (mig tapat)

Arribo a un campament on hi ha tendes, i continuo. Un tros més amunt hi ha un llac. Acamparé allà, més a prop de l’Alpamayo. Vint minuts després s’ha de travessar un riu, però el pont està trencat. No tinc ganes de descalçar-me per creuar-lo. Acamparé on hi ha les tendes, i demà no hauré de recular. Si més tard hi ha menys núvols ja tornaré per veure l’Alpamayo d’aprop. Amb la tenda muntada i els trastos organitzats a l’interior, m’estiro una estona sobre l’herba. La situació al cel no ha canviat i em noto una mica cansat.

Aquí al davant és cap on he de pujar demà

La meitat de la piràmide de l’Alpamayo, per la seva cara nord-oest

Em quedaré aquí reposant. Hi ha dos grups amb arrieros, cuiners, guies, etc. Uns van en la mateixa direcció que jo, i parlo amb el cuiner d’aquests, una parella alemanya que s’ho pren amb calma. Van arribar aquí ahir i avui han fet un dia de descans.

Campament a Jancarurish

18 de juliol

Day 3 – Jancarurish (4.200 m)-Huillca (4.000 m), 12,5 km, 5h. Desnivell: +800 m, -1.000 m

Sortida: 08.00 am. Arribada: 13.00 pm.

Podria quedar-me un dia aquí i anar a la laguna Jancarurish i al camp base de l’Alpamayo, però el temps  no pinta gaire bé, hi ha molts núvols i l’Alpamayo no es veu. I fer un dia de descans després de només dos dies de trekking no té massa sentit. Des del campament hi ha 630 metres de desnivell positiu (pujada) fins al pas Cara Cara. Vaig pujant lentament, tractant d’agafar el ritme. El cel està cada vegada més tapat. Cauen quatre gotes. La parella alemanya vénen per darrera, a poca distància. A mida que vaig agafant alçada puc veure la laguna Jancarurish.

Al centre, la laguna Jancarurish

No hi ha notícies de l’Alpamayo. Deixo enrere la zona d’herba, ara el terreny és rocós.

Això segueix pujant

No veig on està el pas, però sé que he de seguir pujant. La part final és més exigent, aquí ja toca el sol però fa vent. L’ascensió s’ha fet llarga i tot i ser el primer coll de la jornada d’avui, aquest el classifico com un HC (hors catégorie), és “un coloso”. Arribo al pas dues hores després d’haver sortit del campament.

Vista enrere des del coll

Al paso Cara cara (4.830 m)

Per darrere veig els burros i l’arriero a la part final, la més inclinada, i quan començo a baixar, els burros ja són a dalt. A l’altre costat s’obre una ampla vall, Mesopampa.

L’altre costat

Un cop superada la primer part del descens s’ha de flanquejar per l’esquerra, el sender és pla, travesses el riu i comences a pujar de nou. En 30′ de pujada suau i sostinguda em planto al segon coll del dia, Mesopata (4.460 m).

Des del paso Mesopata (4.460 m), mirant enrera, per on he vingut

Des d’aquí és veu la quebrada Mayobamba, que continua baixant, i a l’altre costat es veu part dels Pucajircas, al peu dels quals hi ha la laguna Safuna.

Els Pucajircas (tapats) i la laguna Safuna

A dalt del coll passa l’arriero dels alemanys, amb sis burros i un cavall, i després arriben dos arrieros que cuiden bestiar que pastura més amunt. Aquests també demanen xocolata, caramels, etc. Ja només queda baixar, primer per sender i més endavant per pista, fins a Huillca. Allà hi ha un parell de barraques. Travesses el riu per un pont i ets davant d’una esplanada gran. Com que l’arriero m’ha avançat, puc veure l’emplaçament exacte del campament. S’ha de creuar un altre riuet. Aquí fa més sol i al llarg de la tarda els núvols s’han dispersat una mica.

Des del campament d’Huillca

Com que al final del trek vull acampar al camp base de l’Alpamayo (per l’altre costat), hauré de fer una combinació d’etapes, establint un campament intermig, perque no em quedi una jornada ni massa llarga ni massa curta, per arribar al citat camp base. Li pregunto al cuiner, mapa en mà.

Al llarg de la tarda han passat diversos pastors i pastores, que baixaven de la muntanya amb ovelles i cabres.

19 de juliol

Day 4 – Huillca (4.000 m)-Jancapampa (3.600 m), 10,7 km, 4h 50m. Desnivell: +620 m, -1.020 m

Sortida: 08.20 am. Arribada: 13.10 pm.

Plego la tenda mullada, mig congelada. Des del campament s’ha de pujar per la quebrada Yanta Quenua. S’alternen trams de pujada amb trams plans de pampa.

Cap al paso Yanacon

Em vaig apropant a la muntanya i de la paret que tinc al davant, el pas estarà situat al punt més baix. Al final de l’última pampa el terreny ja pica cap amunt amb més pendent. En algún trosset el sender es perd però es torna a trobar amb facilitat.

Ja gairebé hi som

Quan fa una miqueta més de dues hores que he sortit de Huillca corono el paso Yanacon (4.610 m). Aquí dalt fa vent. Es tornen a veure els Pucajircas (un grup de nevados), ara molt a prop.

Al paso Yanacon (4.610 m)

Vall per on he pujat

I baixada per l’altre costat

Els primers cent metres de la baixada s’han de negociar amb molta precaució, el pendent és més dret i, el que és pitjor, hi ha pedretes petites que fan que la possibilitat de relliscar sigui més alta.

Vista enrera del paso Yanacon

Passat aquest tram, la inclinació disminueix una mica i es pot progressar amb més facilitat i seguretat. Ja es veu la laguna Sactaycocha.

Al fons la laguna Sactaycocha

Abans arribes a una esplanada on hi ha bestiar pasturant. No passes pel costat del llac, has de pujar per superar uns lloms, i torno a trobar al camí. Després d’una forta baixada arribo a una petita pampa, amb restes d’una edificació.

Falta l’última part del descens, ja per zona de bosc, fins a una immensa plana, Jancapampa. Just quan surts del sender i arribes al pla, es pot acampar, però no sé ben bé si és aquí on s’ubica el campament. El cuiner m’ha dit que s’havia de travessar el riu. M’espero i al cap de només cinc minuts arriba l’arriero dels alemanys, ell sabrà on s’acampa. Per travessar el riu m’he de descalçar, l’amplada és d’uns 2,5-3 metres i t’arriba l’aigua al genoll. El cuiner em va dir que a menys de dues hores d’aquí, un tros amunt després del poble de Pishgopampa, es pot acampar. Ha sigut una etapa curta i podria haver seguit tranquil·lament, fa bon temps i estic bé, però decideixo quedar-me aquí. Ens instal·lem al mig de l’esplanada, a prop d’un rierol. Desplego la tenda perque s’assequi abans de muntar-la. Vénen una nena i un senyor. La nena porta cerveses i refrescs per vendre. El senyor em demana xocolata i galetes. Li dic que em pensava que els que demanaven eren els nens. A poc a poc comencen a aparèixer nens i nenes de tot areu, sembla que surtin de sota les pedres. Aquest és el lloc més poblat pel que he passat des de que vaig sortir de Hualcayan. Em fa l’efecte que els nens no vénen per curiositat, per aquí passen gringos amb una certa freqüència, sinó per veure si cau algo; caramels, xocolata, etc. Els nens estan amb els nens i les nenes amb les nenes. Els primers al cap d’una estona es posen a jugar . Les nenes seuen en rotllana i parlen de les seves coses. “Hu” típic.

Nens a Jancapampa

Amb tanta canalla rondant per aquí has d’anar amb compte i vigilar les pertinences, per evitar que caiguin en la temptació de practicar l’art de la cleptomania. Hagués hagut de continuar i acampar on em va dir el cuiner.

Des de dins de la tenda

20 de juliol

Day 5 – Jancapampa (3.600 m)-Campament a 4.200 m, 16 km, 6h 40m. Desnivell: +1.150 m, -550 m

Sortida: 07.30 am. Arribada: 14.10 pm.

Surto més d’hora que els dos dies anteriors, avui vull fer una tirada més llarga per demà poder arribar al camp base de l’Alpamayo. Tot i estar al campament més baix (3.600 m), la tenda està mig congelada i la plego mullada.

Nevados Pucajirca

El camí continua per la quebrada Jancapampa i has de pujar al poble de Pishgopampa. He hagut de preguntar pel camí que puja al poble i, un cop allà, pel sender que puja al pas Tupatupa, per sortir del poble ja en la direcció correcte. He trobat el lloc d’acampada que em va dir el cuiner. Aquí hagués estat més tranquil. Més amunt m’avancen dos tios a cavall que també van cap al pas. L’ascens no té cap dificultat, estàs envoltat de terreny herbós fins a dalt. Passen uns minuts de dos quarts d’onze quan arribo al paso Tupatupa (4.360 m).

Panorama des del paso Tupatupa

Aquest és el pas més baix del trekking. Mentre faig una pausa arriba un home per l’altre costat, amb un burro carregat amb un sac de patates.

El llac que he de vorejar

Al poc de baixar passo per un petit llac i més enllà el sender es perd. Baixo pel dret per tornar-lo a trobar. La quebrada de Tuctubamba és molt ampla. M’he de mantenir a l’esquerra del riu i en algun punt on suposadament hi ha un pont, creuar-lo. Arribo a un possible campament. Em dec haver passat el pont. Reculo uns metres i puc travessar el riu. Camino transversalment per la pampa, on hi ha una aiguamolls, però surto indemne. A l’altre costat hi ha unes cabanes. Creuo un altre torrent que baixa (aquest cop sí, pel pont) i he de girar bruscament cap a l’oest, per pujar fins al llac Huecrucocha. Aquí hi ha un campament, que no he vist, però com que no tinc previst quedar-me aquí, no hi fa res. M’encamino cap a l’Alto de Pucaraju. M’agradaria acampar a l’altre costat del pas. M’he creuat amb un guia que baixava (portava un grup nombrós de francesos), m’ha dit quant temps em falta per arribar al coll, i el temps de baixada fins al campament. No aconsegueixo veure on està el pas exactament, pr fer-me una idea del que em falta. La part més dura de l’ascens és al final, on hi ha unes ziga-zagues. A les 14.10h trobo un lloc mig decent i allà em quedo. Està al costat del camí i em costa trobar un emplaçament mínimament pla per muntar la tenda. A mig muntar, una vaca que pasturava per allà s’ha posat una mica agressiva i he hagut de tirar de recursos apresos a Suïssa per fer-li front. Aquí encara peta el sol i puc assecar la tenda abans de muntar-la.

Campament sense nom. Per algun lloc del que tinc al davant he de passar a l’altre costat

És probable que a l’hora que hagués arribat a l’altre campament ja hi hauria ombra. En fi, no ha sigut un dia gaire lluït, potser el menys espectacular el que porto de travessa. Demà serà un altre dia. Que passi la nit ràpid.

21 de juliol

Day 6 – Campament (4.200 m)-Camp base de l’Alpamayo (4.350 m), 18,1 km, 7h 15m. Desnivell: +1.150 m, -950 m

Sortida: 07.00 am. Arribada: 14.15 pm.

A les set ja estic a punt per sortir. Ja fa sol a la vall. Continuo pujant, guanyant alçada a poc a poc fins que arribo a la zona de les Z. No veig el pas fins que gairebé hi sóc. Corono l’Alto de Pucaraju (4.640 m) a les 08.10h. He trigat una hora i deu minuts per salvar 440 metres de desnivell, la qual cosa no està gens malament, anant carregat. A aquestes hores del dia, les bateries estan a tope, malgrat que no he dormit gens bé. La sensació de pau aquí dalt és brutal i el panorama que s’obre davant meu és fantàstic, es veu part de la zona centre i nord de la Cordillera Blanca.

Vista des de l’Alto de Pucaraju (al davant)

I a la dreta

Vall per on he pujat (i dormit)

Alto de Pucaraju (4.640 m)

També es veu (aquest sí) el proper pas que he de superar avui i que serà l’últim del trekking. El descens és sempre per zona ombrívola, baixen petits rierols on l’aigua està congelada, formant cristalls.

Aquí s’ha d’anar al tanto. Passo molt a prop del campament on volia arribar ahir, sens dubte molt millor. Sense més dilació començo a pujar i veig per damunt a dues persones. En uns minuts arribo a la seva alçada. Són alemanys i vénen de Vaqueria, estan fent el trek de Santa Cruz.

Camí de l’últim pas del trek

El sender passa pel costat d’una de les lagunas de Morococha, on també es pot acampar. A partir d’aquí el pendent és més fort i l’ascens fins al coll és per damunt de lloses de pedres i esglaons, poc agraït. Com deia abans, el paso Punta Unión (4.760 m) és l’últim del trekking Cedros-Alpamayo, i dóna accés a la quebrada Santa Cruz.

A baix el lago Taullicocha

La Quebrada Santa Cruz des del paso Punta Unión

Vista enrere des del paso Punta Unión. Es veu, a l’esquerra, el paso Alto de Pucajirca

A dalt hi ha gent que ve de l’altre costat, entre ells l’Alberto i la Batirtze. El Taulliraju està molt a prop i també els Pucajirca.

Nevado Taulliraju (5.830 m)

Ens fem unes fotos i xerrem una estona.

Al Paso Punta Unión amb l’Alberto i la Batirtze (*)

El descens fins a Taullipampa és ràpid. Aquí hi ha diverses zones d’acampada i moltes tendes. No em quedo aquí, el meu objectiu és arribar al camp base de l’Alpamayo.

El mes de febrer d’enguany hi va haver un esllavissament molt heavy (va caure un tros de muntanya) que ha transformat el paisatge de la Quebrada Santa Cruz, creant un desert. Més avall, la laguna Jatuncocha ha quedat reduïda a la meitat, i el llac següent, Ichiccocha, ha desaparegut.

En primer terme, el “desert”

He de pujar 150 metres més, per entrar en una altra vall, a la part alta de la qual hi ha el campament. Aquí no hi ha una gran esplanada, les tendes estan disperses en una zona amb arbres i i roques.

La zona de color marró clar és el tros de muntanya que es va despredre

Em costa trobar un lloc, però amb paciència en trobo un de collonut, a prop del riu, sense tendes al costat i amb un muret de pedra on puc deixar coses i on puc seure.

Camp base de l’Alpamayo

Des d’aquí es veu l’Alpamayo per la seva cara sud-est, que no és gens espectacular. De fet, vist des d’aquí, és una muntanya com una altra. A la seva esquerra s’alça el Quitaraju, i a l’altre costat de la vall, al sud, la també espectacular piràmide de l’Artesonraju.

Darreres llums al cims

Per damunt del campament hi ha la laguna Arhueycocha, però estic cansat i em quedo reposant. Ja hi pujaré demà al matí abans de marxar.

22 de juliol

Day 7 – Camp base de l’Alpamayo (4.350 m)-Cashapampa (2.900 m), 25,3 km, 6h. Desnivell: -1.450 m

Sortida: 09.00 am. Arribada: 15.00 pm.

En menys de mitja hora arribo al llac. Llàstima que tinc el sol de cara i no es poden fer bones fotografies.

Laguna Arhueycocha

A l’esquera el Quitaraju (6.036 m), a la dreta l’Alpamayo (5.947 m)

Cara sud-oest de l’Alpamayo

L’impressionant piràmide de l’Artesonraju (6.025m)

Avui tinc previst acampar a Llamacorral i acabar el trek demà. Quan arribo a la quebrada Santa Cruz he de travessar un desert.

Travessant el desert

Laguna Jatuncocha, és la meitat del que era

Vaig perdent alçada lentament. Aquí hi ha molta més gent; el trek Santa Cruz és el més popular de la Cordillera Blanca. Arribo a Llamacorral a les 12.20h. Des d’aquí em diuen que hi ha tres hores fins a Cashapampa (final del trek). Des d’allà hi ha transport fins a les quatre de la tarda. Vaig bé de temps i estic bé de forces, decideixo fer un últim “arreón” i acabar avui el trek. La visió propera d’una dutxa calenta, una cerveseta fresca i un bon àpat són temptadors. Em vaig creuant amb molta gent que puja, els últims, una parella d’uns trenta i pocs. El tio, amb una motxilleta, fot una panxa cervesera i esbufega com un condemnat. Aquest no sé si podrà arribar al pas demà passat. I com per algun motiu l’hagin de remolcar, el burro o cavall que li toqui el rebre, quedarà trinxat. Això si és que l’animal aconsegueix mantenir-se dempeus quan el tio hi pugi al damunt. La noia, molt mona, m’ha dirigit un còmplice somriure de resignació. El darrer tram de descens, llarg, és on es perd alçada de veritat. Ara entenc per que aquell paio anava ofegat. Arribo a Cashapampa a les tres de la tarda. M’assec en una ombra a la plaça del poble i parlo amb un paisà. Quaranta minuts després passa un taxi compartit que va a Caraz. Al davant van tres adults, al darrere quatre adults i un nen, i al portaequipatges, uns sacs, la meva motxilla i un tio. A mig camí baixa l’home que anava al darrere però abans d’un quilòmetre puja una noia, també al darrere, i es restableix la situació. El trajecte val sis soles, m’han dit. No tinc les monedes justes. Merda! Quan arribem a Caraz pago amb un bitllet de deu. Sí, ja està bé -em diu el conductor. De què vas, tio? -li dic. Si el preu és de sis, que és el que ha pagat la noia que ha baixat al mig del poble, que ho he vist. Per què em cobres de més? perque em veus pinta de turista? Jo no só gringo i vull pagar el mateix que paguen els peruans. Oi que a tu no t’agrada que t’enganyin? Doncs a mi tampoc! -tot això dit amb seriositat i també amb una mica de mala llet. El tio s’ha quedat mig sobtat, deu estar acostumat a que els turistes paquin i callin, i no li deixin anar una parrafada en un espanyol fluid. Al final el tio m’ha donat dos soles de canvi. Lladregots de merda! Ja m’ho havia advertit l’home amb qui he parlat a la plaça de Cashapamapa. Els conductors de taxis i taxis compartits t’intenten estafar si veuen que no ets del país, per això sempre és bo preguntar (a algú neutral) el preu del trajecte, perque després “no te la metan doblada”.

Vaig caminant fins al paradero de combis que van a Huaraz. Arribo a Huaraz que és fosc. Una dutxa i a sopar.

Aquest trek per la Cordillera Blanca ha sigut, per moments, espectacular. El recorregut és exigent si ho has de carregar tot tu, amb vuit passos de muntanya, i on és imprescindible estar ben aclimatat. L’únic però ha sigut no poder veure completament la famosa silueta de l’Alpamayo per la seva cara nord-oest.

Algunes dades:

Recorregut: 111,1 km. (Mitjana: 15,87 km/dia)

Punt més alt: Paso Osoruri (4.860 m)

Punt més baix: Cashapampa (2.900 m)

(*) Foto cortesia d’Alberto Cuéllar


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: