Enviat per: nizzamudin | 24/07/2012

Lima

7 de juliol

La majoria dels viatgers que m’he creuat diuen que no val la pena anar a la capital del Perú, que és molt lletja. Jo tinc dos motius per passar-hi. El principal és visitar a una amiga, la Liza. L’altre és fer una aturada tècnica camí de Huaraz.

Es comença a fer de dia quan travessem l’àrea metropolitana. Lima no té una gran terminal de busos, cada companyia té la seva. Vaig buscar l’adreça de l’empresa per saber el lloc exacte. Arribem abans de les set, ja és clar. Surto caminant passant dels taxistes, ja estic orientat. Dos carrers més enllà arribo a l’Avenida Arequipa. Seguint aquest carrer en direcció sud aniré a parar al barri de Miraflores, on hi ha l’alberg que he triat. Fins allà són una mica més de cinc quilòmetres. És dissabte i a aquesta hora hi ha poc trànsit. Quan en porto aproximadament un, aturo un taxi. A Lima els taxis tampoc porten taxímetre i has de negociar el preu, sempre regatejant.

El hostel és petit, situat en un carrer tranquil, a cinc “cuadras” del parque Kennedy. Malgrat el viatge i que he dormit poc, no em sento cansat. Amb una dutxa i un petit esmorzar carrego bateries i surto a fer un tomb. Vaig a la seu de South American Explorers (SAE), associació de la qual en sóc soci, a treure el cap. Allà em puc informar dels trekkings per la zona de Huaraz, consultar guies, mapes, coses a fer/veure a Lima mateix, etc.

He rebut un mail de la Liza, em proposa de quedar avui per dinar. La truco i concretem l’hora i el lloc de la trobada. Tinc temps per tornar a l’alberg a deixar la motxilla petita amb uns papers que no necessito. Hem quedat a un costat del parc Kennedy, al davant d’una llibreria. Acudeixo puntual a la cita. Vaig observant a costat i costat , a veure per on apareixerà. L’espera es fa emocionant, fa molt temps que no ens veiem. Vint minuts després veig que ve cap a mi somrient, ella m’ha vist abans. Eeeeeeeeeiii!!!!!!!!! Em sembla que no ens vèiem des del 2008. Amb la Liza ens vam conèixer l’any 2007, en un curs intensiu d’alemany a l’EOI-Drassanes. Ella va estar visquent a Barcelona, on feia el doctorat en dret penal a la Universitat Pompeu Fabra. En total va viure a Catalunya durant més d’un any. Abans i després de la seva estada a casa nostra, va treballar en un dels bufets d’advocats més prestigiosos de Lima. Com deia, és especialista en dret penal i ara fa un parell de mesos ha obert, també a Lima, el seu propi despatx. Ara treballa més hores que mai, però li apassiona el que fa. Jo crec que arribarà lluny.

Anem a dinar a un restaurant vegetarià, i a part de posar-nos al dia, també recordem vells temps. A la Liza li agradava que de vegades li parlés en català, i es sorprenia del desinterès que tenien (en general) els immigrants a Catalunya per aprendre’l.

Vam fer un intercanvi cultural gastronòmic; un dia vam anar a un restaurant peruà a Barcelona, on vaig tastar tres clàssics: el ceviche, l’ají de gallina i el pisco sour, i un altre dia vam anar a menjar calçots. Havent dinat passegem pel barri de Miraflores i a mitja tarda em deixa, ha de tornar a l’oficina per acabar de preparar una documentació, el dimarts ha d’anar als tribunals. Quedem per demà diumenge al matí. M’ha fet molta il·lusió tornar-la a veure. Abans de començar el viatge pensava que la Liza i el Sigis (a Xile) eren dues visites obligades, dos amics llatinoamericans que vaig fer a Catalunya. Són dues persones a qui aprecio i retrobar-los (en aquest cas als seus països d’origen respectius) ha sigut genial.

8 de juliol

Ens trobem al mateix lloc d’ahir, a les deu del matí. Els carrers al voltant del parc estan tallats i hi ha gent fent esport. Han muntat unes xarxes per jugar a tennis, una classe dirigida de fitness, hi ha gent corrent, patinant, etc. per promoure l’esport i la vida sana als “limeños”. És una bona iniciativa. La Liza ha arribat una mica tard perque el taxi no l’ha pogut deixar al parc, pel tall dels carrers. La puntualitat potser no és el seu fort, però també he de dir que és una persona intel·ligent, amb un sentit de l’humor de vegades semblant al meu, i és una de les dones més elegants que conec.

Agafem un taxi fins a Barranco. És un barri amb aires bohemis, amb bars, terrasses, restaurants, etc. És una de les zones de marxa.

El Pacífic, des d’un mirador de Barranco

Al barri de Barranco

Amb la Liza, a la plaça principal de Barranco

Barranco conserva el seu estil tradicional i és considerat el districte turístic i cultural de Lima per ser la residència preferida d’artistes i literats.

Ella ha quedat per dinar, i potser ens tornarem a veure el dimarts a la tarda. Li desitjo sort per al judici. Des de Barranco torno caminant a Miraflores. Passo per un centre comercial mot conegut, LarcoMar, amb botigues i restaurants cars. Des d’aquí tens unes bones vistes a l’oceà i veus també els parapentistes, que passen molt a prop.

L’oceà des de LarcoMar

Sobrevolant la ciutat

9 de juliol

Lima és una metròpoli amb més de set milions d’habitants. No té metro però sí unes línies d’autobús, el “Metropolitano”, amb carril propi i exclusiu, que avancen ràpidament per la Via Expresa, amb unes parades fixes. L’agafo per anar al Centro Histórico. Avui torna a fer un dia gris. Això és degut a un microclima, que fa que d’abril a octubre la ciutat estigui sumida en la boira, anomenada garúa.

Lima va ser batejada amb el nom de “la ciudad de los reyes” quan Francisco Pizarro la va fundar l’any 1535. Als inicis de l’època colonial espanyola va ser la ciutat més rica i important del continent, però això va canviar quan va ser arrasada per un terratrèmol el 1746. La major part dels antics edificis colonials que es poden veure actualment són posteriors al terratrèmol.

El centre del centre és la plaza de Armas, també coneguda com la plaza Mayor.

Plaza de Armas

Allà hi ha la catedral i el Palacio del Arzobispado.

Catedral del Lima

Palacio del Arzobispado

Els edificis que envolten la placa són de color groc.

Al nord-est s’aixeca el Palacio de Gobierno, la residència del president de la nació. A les dotze hi ha el canvi de guàrdia.

Palacio de Gobierno

La guàrdia

Com que encara falta una estona vaig caminant fins a un pont de pedra sobre el riu Rímac.

Cerro als afores de la ciutat

Basílica i convent de Santo Domingo

Quan torno a la plaça, de lluny sento música. A tres quarts de dotze surt la banda del palau i comencen a tocar diverses peces al costat de la reixa que dóna al carrer.

A la vorera del davant ja hi ha congregada un munt de gent per presenciar el canvi de guàrdia. Aquest comença a les dotze en punt, és un protocol que es fa una mica llarg. Quan s’acaba me’n vaig caminant fins a la plaça Bolívar i el Congreso Nacional.

Congreso Nacional

Dino en un garito, a prop d’allà del Barrio Chino. En aquest barri xinès hi ha un carrer de vianants amb diversos restaurants xinesos i botigues que venen te de la Xina i altres productes d’aquest país oriental.

Detall de la portalada a l’entrada del carrer de vianants del Barrio Chino

Carrer de vianants al barri xinès

A la nit no sé quin ambientillu hi ha per aquí, però a aquesta hora del migdia no he vist a cap guilla fent cantonades.

Carrer de vianants Jirón de la Unión

Abans d’agafar el Metropolitano per tornar a Miraflores passo per la plaza San Martín. Té uns bonics edificis que la circumden.

Plaza San Martín

M’ha agradat passejar i visitar el centre històric d’aquesta ciutat. No m’ha semblat tant horrible com m’havien dit. Vull dir que mereix una visita.

11 de juliol

Ahir no vam poder veure’ns amb la Liza, i de moment no podrem tornar a quedar. Vaig a comprar el bitllet per Huaraz i visito el Museo Metropolitano. Les visites són guiades i per a la propera falta gairebé una hora. Per fer temps passejo pel Parque de la Exposición i m’acosto al Museo de Arte de Lima (el MALI).

Detall exterior

Palacete al Parque Exposición

La visita al Museo Metropolitano és un recorregut virtual mitjançant diversos vídeos sobre la història de la ciutat. Dura dues hores.

Monument a l’almirante Grau, a la plaza Grau

A les sis de la tarda, al clubhouse de SAE hi ha un espectacle de màgia (gratis per als socis). Va a càrrec d’un mag peruà format als EUA. Fa jocs amb cartes, doblega coberts amb la ment, i d’altres. He passat una estona entretinguda.

12 de juliol

El bus per anar a Huaraz surt a les 22.10h. L’amo de l’alberg ha trucat a un taxista col·lega seu perque em passi a buscar a les 20.30h. Arriba amb una puntualitat extrema, dos quarts de nou clavats. L’home és peruà però viu als EUA, a Califòrnia i em diu que allà la puntualitat és sagrada. Sí, com aquí -penso. Passa algunes temporades a Lima, i no ha perdut el bon hàbit.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: