Enviat per: nizzamudin | 08/07/2012

Cuzco (i II)

24 de juny

Avui hi ha festa grossa aquí a Cusco. No es celebra pas el dia de Sant Joan sinó l’Inti Raymi (en quítxua, “festa del Sol”).

L’Inti Raymi era una antiga cerimònia religiosa andina en honor a l’Inti (el pare Sol) que es realitzava cada solstici d’hivern als Andes. Durant l’època dels inques, l’Inti Raymi era el més important dels quatre festivals celebrats a Cusco, i indicava la meitat de l’any així com l’origen mític de l’Inca. Durava quinze dies, en els quals hi havia balls i sacrificis. El darrer Inti Raymi amb presència de l’emperador inca es va realitzar el 1535. Amb l’arribada dels espanyols, la cerimònia va ser suprimida.

El 1944 es va efectuar una reconstrucció històrica de l’Inti Raymi, basada en la crònica de Garcilaso de la Vega, i només es refereix a la cerimònia religiosa. Des de llavors, la cerimònia torna a ser un event públic i de gran atractiu turístic. A Cusco és un espectacle dirigit tant als turistes com als propis cusqueños.

La representació comença davant del Qorikancha, on un inca fictici realitza una invocació al Sol. He sentit que a les 10.30 am és quan la festa continua a la plaza de Armas. Hi arribo quan passen uns minuts de les deu. La plaça està a vessar, massa tard per tenir un bon lloc per presenciar l’espectacle. Primer apareixen uns enviats de l’Inca, que fan un ritual davant del monument a Pachacútec (al centre de la plaça).

Apareixen els “enviats” de l’Inca

Estan fent alguna cosa als peus de l’escala on a dalt hi ha el monument a Pachacútec

I ara davant d’una pedra

Van entrant diferents grups, vestit cadascún amb robes de diversos colors, tot esperant que l’Inca faci l’entrada.

Unes noies entren en filera i fan ofrenes llencant flors de diferents colors.

Portant ofrenes per a l’Inca

Els grups comencen a ballar al so de la música.

Dansant

Abans que entri l’Inca ho fa la seva dona, la Coya.

Entra la Coya, la dona de l’Inca

És difícil fer fotografies decents, per la gent que tinc al davant i pels polis que acordonen la plaça. Són més de les onze quan entra l’Inca, amb un posat seriós.

Aquest és l’Inca

El porten amb una llitera per grups que representen als pobladors dels quatre “suyos” o regions; Qollasuyu, Kuntisuyu, Antisuyu, Chinchasuyu. Dirigeix una mirada a costat i costat i comença a saludar. “Vítores. Aplausos. Vivas”.

Saludant a la penya

Arriba fins a la meitat de la plaça, a l’alçada del monument a Pachacútec, i allà baixa per anar-hi caminant.

Ja n’he tingut prou. És una mica agobiant que hi hagi tanta gent. La cerimònia no s’acaba aquí. El seguici es desplaça fins a l’esplanada de Saqsaywaman. Després es procedeix al sacrifici d’una alpaca i l’Inca invoca al seu pare, el Sol.

25-29 de juny

Passo uns dies descansant, actualitzant el bloc i planificant el proper pas.

He anat 50 vegades a l’agència amb la que vaig fer el trekking del Salkantay, per reclamar els diners del bus per pujar al Machu Picchu, que vaig haver d’agafar per negligència seva, perque no havien comprat la meva entrada per al Machu Picchu. Em van donant llargues. El tio que em va vendre el trek no es vol responsabilitzar, diu que ell no està autoritzat per tornar-me aquests diners. Em diu que parli amb la mestressa de l’agència, que a vegades apareix per allà. Una noia que també treballa a l’agència, de nom Milagros, em diu que, oh! quina mala sort, la jefa està a l’hospital per un accident. Ja no sé si creure-m’ho o no i se m’estan comencant a inflar els nassos, per no dir una altra cosa. Hi aniré tantes vegades com calgui. Són 24 soles (una mica més de 7 euros) que vaig haver de pagar per una sapastrada de l’agència, aliena a la meva voluntat. Finalment, a l’enèsima visita, la Milagros em torna els diners. Això sí que ha sigut un miracle. Com li costa a la gent deixar anar la pasta. Barruts!

En el cas que no me’ls haguessin tornat, ja tenia orquestrat un pla: denunciar-los, apuntar-los a la llista negra en un bloc a l’oficina de turisme, i entrar en alguns fòrums d’internet per fer mala publicitat.

A l’alberg on estic, anomenat Hostal Mágico, s’hi està bé i l’ambient és bo. Les noies de recepció i de la neteja sempre et saluden pel nom i són molt agradables. L’alberg té un projecte de voluntariat, enfocat a nens de diverses edats, de famílies socialment desestructurades. Els voluntaris s’allotgen al hostel, alguns d’ells fa setmanes que estan aquí. El projecte sembla interessant, podria estar bé fer de voluntari una o dues setmanes. Però preparar activitats per a nens, etc. no es “hu” meu. Francament.

Pel que fa a cap a on segueix el viatge, des de Cusco podria anar a la selva, a la regió Madre de Dios, al sud-est del país. Però si vaig a la selva, serà més endavant, i al nord. Ara aniré en direcció Lima, per l’altiplà central, fent algunes aturades de camí per veure una part del país allunyada del “Gringo trail” i poc freqüentada per turistes. Cusco m’ha agradat, però he quedat una mica tip de tants turistes.

Iglesia San Francisco

Arco de Santa Clara

Placa a terra en un dels carrers del Cusco, assenyalant un dels quatre “suyos” o regions

Pedra dels dotze angles (formava part del palau del sisè Inca)

Himne al Cusco

Carrer al barri de San Blas

Monument a Pachacútec, a la plaza de Armas de Cusco

.

Anuncis

Responses

  1. L’etapón del Peyragudes (on hi va ser l’amic Sergi “desayunos en hoteles”) va ser probablement el més emocionant de tot el Tour. El Movistar es va treballar una fuga a falta de molts km de meta amb l’objectiu de deixar el seu home més fort (Valverde) en solitari. Els va sortir perfecte la jugada, encara que els dubtes de l’SKY van ser, en part, els que van permetre que el murcià guanyés l’etapa: Froome (gregari de Wiggins) és més explosiu en muntanya que el seu líder, i a falta de pocs km tirava i tirava i l’avantatge s’anava reduïnt de manera bestial. Els 2 SKY es van desempellegar de la resta d’escaladors, i anaven camí de caçar Valverde. Però Wiggins va dir prou, necessitava seguir el seu ritme (com a bon fondista), alhora que Froome podia tirar més. Però ja se sap, el gregari ha d’esperar el líder, i Froome ho va fer. Resultat: victòria d’etapa per Valverde, i els 2 SKY van treure uns quants segons a la resta de favorits (Nibali, Van der Broeck…). Aquí es va qüestionar si el líder hauria de ser Froome en comptes de Wiggins… però va arribar la crono de dissabte i.. TATXAN! L’impecable Bradley (el tio més elegant que he vist mai sobre una bici de contrarrellotge) li va treure més d’un minut a Froome. Resultat final: un campió justíssim (i pel meu gust, previsible, com vaig escriure l’11 de juny al meu blog) del Tour de France 2012.

    • Littleeeeeeee,

      que bo lo de l’amic Sergi “desayunos en hoteles”, ha, ha, ha,… com m’he partit les bolingues quan ho he llegit. FIns al moment present, jo crec que aquesta performance només és superada per la del gran Algora amb lo del Rovira. Insuperable!

      Segur que va ser una bona etapa. Però estava en ple trekking de 7 dies, aïllat del món mundial.
      Aquest orelladret del Sagan ha estat donant per cul durant tot el Tour.

      Com tens el blog?

  2. Segueixo avançant en la lectura del teu viatge… a poc a poc i bona lletra! Per cert, t’informo que has quedat segon a la lliga del Tour, just per darrera meu a 172 punts de diferència! Has fet una remuntada espectacular!

    • Little,

      Si el tour dura dues etapes més et fulmino. Gran triomf a Peyragudes d’Alejandro Valverde! Llàstima que no sé com va anar el desenvolupament de l’etapa.
      Felicitats per haver quedat en primer lloc a la lliga.

      Una abracada!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: