Enviat per: nizzamudin | 25/06/2012

El Valle Sagrado

10 de juny

Avui també vaig de tour. Al bus em trobo a algunes de les persones amb qui vaig coincidir ahir. Sortim a les 09.00h.

La Vall Sagrada dels inques està situada uns quinze quilòmetres al nord de Cusco, i discórre paral·lela al riu Urubamba. Els seus atractius principals són les ciutadelles inques de Pisaq i Ollantaytambo.

Camí de Pisaq ens aturem a un mirador.

El Valle Sagrado

El poble de Pisaq és famós, no només per la fortalesa inca sinó també pel seu colorit mercat dels dimarts, dijous i, sobretot, diumenge. Avui és diumenge, he triat un bon dia per venir aquí. El nom ve de Pisaqa, la perdiu andina, molt comuna a la zona.

Primer pugem (amb el bus) fins a la fortalesa, que es troba en un turó, per damunt del poble. El més espectacular són les terrasses (aquí els anomenen “andenes”) que els inques construïen a les faldes de la muntanya i com guanyaven terreny, per sembrar i cultivar els productes que després consumien.

Terrasses de cultiu

Més terrasses

També hi ha les restes de les vivendes on vivien els obrers, i en un altre sector on vivia la classe dirigent.

Sector escarpat del barri de Q’allaqasa a Pisaq

Baixant ens aturem al poble, per anar al mercat. Ens deixen només vint minuts per passejar una mica i tornar al bus.

Mercat a Pisaq

Artesania

A l’esquerra es poden veure dos cuys (conillets d’Índies), plat típic del Perú.

Dona comprant al mercat

Continuem per la vall i ens aturem al poble d’Urubamba, per dinar. Ens deixen als afores, al costat d’un restaurant on hi ha bufet. Però si entres en el joc, el tour acaba sortint car, així que ja porto uns entrepans preparats i busco una ombra per “entaular-me”.

Arranquem de nou i una horeta després arribem al poble d’Ollantaytambo. Travessem el poblet, que es veu bonic, fins a l’entrada del complex inca. Està abarrotat de turistes.

Vista parcial del poble d’Ollantaytambo

Ollantaytambo vol dir “lloc de repòs o descans”, i va ser tant un temple com una fortalesa per als inques. Va ser construïda sobre dues muntanyes en un lloc estratègic que domina tota la vall.

Va ser un complex militar, religiós, administratiu i agrícola. És l’única ciutat inca que es conserva gairebé intacta.

Pugem pel costat de les terrasses (o bancals) per arribar a dalt, on hi ha una zona cerimonial, amb una mena de temple, que va ser construït amb pedra extreta de la vessant de la muntanya, molt per sobre del riu Urubamba.

Grans monòlits

Encara avui segueix sent sorprenent com van transportar aquests enormes blocs fins aquí.

A la muntanya del davant, a prop d’unes construccions que eren magatzems on guardaven reserves de menjar, es veu una cara tallada a la roca.

I més amunt, a l’esquerra, on la muntanya es retalla amb el fons del cel, es veu el perfil d’un inca.

Aquí hi ha tanta gent que no em vull imaginar com serà al Machu Picchu.

Aui tornarà a passar el mateix que ahir, arribarem de nit a l’últim lloc, Chinchero. El poble està construït sobre un assentament inca. Ens porten directament a una botiga d’artesania. La visita val la pena perque una noia ens explica tot el procés; com renten la llana d’alpaca, amb l’arrel d’una planta que creix allà (amb demo inclosa), com la tenyeixen (també amb productes naturals), com la teixeixen, etc. tot amb molta gràcia i sentit de l’humor.

Mostrant la llana rentada

Llana de diferents colors i alguns dels productes per tenyir-la

Tenyint la llana, dos exemples.

Dona teixint

Crec que ha sigut el millor de la sortida d’avui. Ens ensenya un os que fan servir en una part del procés del teixit i ens pregunta si sabem de quin animal és. Hi ha vàries respostes, cap d’elles és la correcta. “No, este hueso es de un turista que no compró nada”. Ha, ha, ha. Els allí presents ens hem descollonat. Aquest seria un bon lloc per comprar algo de roba, però ara mateix no estic per gastos. Així que repeteixo l’operació d’ahir, surto a fora a fumar un cigarret i pujo al bus, que a aquesta hora ja fa fresqueta. Arribem a Cusco a dos quarts de set.

Anuncis

Responses

  1. Espectacular Amèrica del Sud, eh? No té preu. Cada país i fins i tot cada regió és un món i la millor manera de descobrir-ho és com estàs fent tu, a poc a poc i passant per tot arreu, tant pels llocs turístics com pels poblets.
    Jo fa 3 anys que estic per Argentina i a estones vaig descobrint els voltants. T’aniré seguint per agafar idees 🙂
    http://fuetimate.wordpress.com/


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: