Enviat per: nizzamudin | 07/06/2012

Puno

2 de juny

Estava sopant en un local on només hi havia autòctons quan ha entrat un paio amb una guitarra. “Buenas tardes señoras y caballeros y perdonen las molestias que estoy causando. Voy a tocar unas canciones del Mediterráneo,…”. Per la pinta ja m’ho havia semblat, però no puc precisar, pel seu accent, de quin punt de la Península Ibèrica prové. Ha fet una introducció una mica atropellada, dient que allà hi ha molta crisi i per això alguns estan venint cap aquí. Ha tocat un parell o tres de cancons però sense cantar. Després ha passat per les taules i quan s’acostava a la meva diu: “usted parece español”. Català i de Barcelona -responc. “Jo sóc de Mallorca” -diu amb aquell accent mallorquí tan característic. El tio portava unes avarques. Si m’hagués fixat abans amb aquest detall, potser hauria suposat la seva procedència. Ara se’n vol anar a Bolívia, pel tema del visat i potser se’n va a Mallorca a passar l’estiu i torna. “És que a l’estiu s’està molt bé a Mallorca” -diu rient.

3 de juny

La ciutat de Puno està situada a 3.827 metres sobre el nivell del mar, a la vora del llac Titicaca. Està considerada com la capital del folklore peruà, amb colorides festes durant tot l’any. Moltes danses tenen les seves arrels en festivitats anteriors a la conquesta espanyola, lligades al calendari agrícola. Una de les celebracions més importants és la Festividad Virgen de la Candelaria, el 2 de febrer.

Pels carrers es veu forca policia. Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és la presència del que aquí anomenen mototaxi. És el que a l’Índia en diuen rickshaw. Aquí, aquests tenen portes perque carda fred. M’ha vingut al cap alguna de les baralles i discussions que vaig tenir amb els conductors d’aquests vehicles al país asiàtic. A Puno n’hi ha de dos tipus; els de la marca Bajaj (igual que a l’Índia), i el model peruà.

Mototaxi (model indi)

Mototaxi (model peruà)

A més també hi ha ciclotaxis, en aquest cas els passatgers van al davant del conductor en el sentit de la marxa.

Ciclotaxi

He passat per l’oficina de turisme a buscar informació. Es pot pujar a dos “cerros” per tenir vistes de la ciutat i del llac Titicaca. Li pregunto al noi que m’atén si s’hi pot anar tranquil·lament. Si és segur, vaja. L’any passat em van explicar el cas de dos viatgers que havien pujat a un dels miradors, en ple dia, i que els van assaltar amb una pistola; diners, càmeres, mòbils, etc. El noi em diu que és cert que fets com aquest van passar fa un temps, però que ara és segur, sempre i quan no hi vaigs quan és fosc. I que allà hi ha policia.

Passo per la plaza de Armas.

Plaza de Armas

Al costat oest hi ha la catedral, que data del s. XVII.

Catedral de Puno

I pujo al cerro Huajsapata. A dalt hi ha l’estàtua de Manco Cápac, fundador de l’Imperi Inca.

Estàtua de Manco Cápac

Tens vistes de la ciutat, que és forca gran, i del llac Titicaca. Efectivament, he vist un parell de policies asseguts en una pedra i petant la xerrada.

Vista parcial de Puno des del cerro Huajsapata. Al fons el llac Titicaca.

Una altra vista de Puno. A dalt a la dreta es veu l’escala que puja al mirador Kuntur Wasi

He anat al port per informar-me dels preus per anar a unes illes flotants, i a unes altres illes del llac. Ho puc fer pel meu compte, no contractaré un tour. Això serà demà.

Als locals on he dinat i sopat he trobat menús a bon preu; el dinar per 4 soles (1,20 euros) i el sopar per 3,5 (1 euro amb 5 cèntims). Aquests són uns preus com Déu mana. Això ja m’agrada més.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: