Enviat per: nizzamudin | 06/06/2012

Un viatge amb bus “diferent”; d’Arequipa a Puno

2 de juny

El bus té l’hora prevista de sortida a les 10.00h. No hem sortit fins les 10.45h. Dos dies després es confirmen les meves sospites de que la puntualitat no és la millor virtut dels peruans. En aquest viatge amb bus passarà algo que no havia viscut fins ara. No em refereixo evidentment a la impuntualitat del bus (fet del tot habitual a tots els països de l’Amèrica del Sud que he visitat fins ara), sinó a que, al poc de sortir, una dona s’ha col·locat al passadís, dreta, mirant cap als passatgers, amb un micro, i després de demanar-nos que preguéssim per tenir un viatge segur, amb benedicció per al conductor inclosa, ha començat a parlar de les malalties que afecten a la societat peruana i dels hàbits alimentaris d’aquesta, establint una relació causa-efecte. Jo estava escrivint tranquil·lament i al cap de 20′ ho he deixat, i m’he posat a escoltar música per no sentir a aquella cotorra. El propòsit de la senyora no era conscienciar als seus compatriotes de que han de menjar aliments més sans i consumir menys carn vermella. El rerefons de tot això era vendre bossetes o capses de te xinès. Al·legava que “los chinitos” (com ella els anomenava) és la raça que viu més anys, perque malgrat que treballen moltes hores i fumen molt, prenen molt te i aquest és el secret. La pallissa ha durat una hora. Jo ja tenia el cap com un timbal,  no sé si per efectes de l’alçada o de la tabarra que ens ha cardat aquell lloro. Quan s’ha fet el silenci m’he sentit alleujat i he aprofitat per dormir.

A l’altiplano hem assolit una alçada de 4.400 metres, vorejant algunes llacunes amb presència de flamencs.

Una estona després ens hem aturat breument en un poble, on ha pujat un tio. Aquest ha resultat ser el segon conferenciant del trajecte. Ha començat a parlar de l’aparell digestiu, mostrant un dossier amb dibuixos, com si estigués impartint una classe d’anatomia. Aquest cop m’he posat els auriculars immediatament, per estalviar-me una segona pallissa. La intenció d’aquest també era vendre alguna cosa, en aquest cas uns saquets amb no sé quin producte.

He arribat a Puno una mica tocat, però he anat caminant des de la terminal fins al centre. Necessitava que em toqués l’aire. Al primer alberg on he anat no m’he quedat, el preu del dormitori era una mica car, i havia de fer servir els lockers que estan en un altre dormitori (la qual cosa no té ni cap ni peus). I la senyora em volia vendre la moto de que en el preu estava inclòs l’esmorzar. Només faltaria que amb aquest preu no estigués inclòs! A més, parlava de que hi havia també wi-fi, com si es tractés de tecnologia punta que només utilitza la NASA. Total, com que ja venia calentet del viatge, se m’han acabat d’inflar les pilotes i he anat a un altre alberg.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: