Enviat per: nizzamudin | 03/06/2012

Arequipa

27-28 de maig

Arequipa és la segona ciutat més gran del país. És coneguda com “la ciutat blanca”, anomenada així per les seves construccions amb sillar (una roca volcànica de color clar), que resplendeixen amb la llum del sol. Des del centre de la ciutat, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO es veu com s’alcen els volcans Misti (5.822 m), el Chachani (6.075 m) i el Pichu Pichu (5.571 m).

La plaza de Armas és espectacular; és una plaça porxada en tres dels seus quatre costats, a l’altre trobem la catedral.

Plaza de Armas

Catedral

El museu Santuarios Andinos exhibeix el cos congelat de Juanita, una nena inca sacrificada al cim de l’Ampato (6.288 m) fa més de 500 anys. Els inques, per apaivagar la còlera dels déus, que aquests demostraven en forma d’erupcions volcàniques, allaus, inundacions, etc. feien sacrificis. S’escollia a un nen o nena, de qualsevol classe social, però amb bon estat de salut, guapo/a i eixerit/da, i acompanyat de sacerdots, ajudants, etc. pujaven fins al cim d’alguna muntanya. Allà es feia el sacrifici; l’escollit estava completament sedat i drogat, i amb una maça se li donava un cop al cap, el toc de gràcia. El cos de Juanita va ser trobat l’any 1995. Una erupció d’un volcà veí (el Sabancaya) va fondre el glaç que cobria el cim de l’Ampato, la plataforma sota la qual estava el cos es va trencar i aquest va rodar uns metres muntanya avall i va estar exposat a l’intempèrie uns 15-20 dies, la qual cosa va malmetre la pell del rostre de la nena. De vegades se l’anomena, incorrectament, la mòmia Juanita, però no és una mòmia, és un cos congelat. Una mòmia és quan el cos ha patit alguna manipulació i ha estat alterat. Aquest estava intacte.

Les expedicions que culminaven amb el sacrifici eren llargues i duraven varios dies, i pel nen/nena escollit havia de ser duríssim pujar fins a dalt. Ni ells ni ningú del seguici portaven botes amb sola vibram ni jaqueta amb membrana de Gore-tex.

Amotinats en vaga de fam en un cèntric carrer d`Arequipa

L’any 1579, abans que arribessin els espanyols, es va fundar el monestir de Santa Catalina de Siena, pertanyent a l’ordre dels Dominics. Des de l’inici, dones de diferents classes socials van ingressar al monestir per servir com a monges de clausura. Està construït amb sillar i és l’exponent més important de l’arquitectura colonial arequipenya. Els diferents terratrèmols que van afectar la zona van propiciar canvis a les seves estructures.

El monestir està situat al centre històric de la ciutat, i va ser obert al públic l’any 1970. L’entrada val 35 soles (més de 10 euros), una bona clatellada. Si vols contractar un guia, són 20 soles més. I fote-li gastos. No cal dir que he fet la visita pel meu compte, fent el recorregut amb l’ajut d’un mapa que et donen.

El monestir és molt gran, era com una ciutat dins de la ciutat. Passes per moltes cel·les, diferents claustres i les dependències de que constava. Els carrers tenen nom de ciutats espanyoles; Màlaga, Còrdova, Toledo,…

Passo ben bé 1h 30m recorrent el monestir. Em sembla que per estar clausurades, no vivien gens malament. De fet encara hi viuen algunes monges en un zona reservada, elles son les que porten l’esglesia de Santa Catalina, adjacent al convent.

El volcà Misti des d’un terrat del monestir

Els diumenges és dia de festa i celebració a tot el país. És fàcil veure desfilades de gent celebrant alguna cosa. Avui m’he topat amb diversos grups, la majoria d’ells de pobles de la vall del Colca.

A Arequipa hi ha més taxis que vehicles privats. Hi ha també servei de minibusos, però els taxis han envaït aquesta ciutat, n’hi ha per tot arreu i a totes hores.

Model de taxi típic a Arequipa

Aquí estem a 2.335 metres d’alçada, de dia fa caloreta però a les nits refresca i dorms tapat.

Una de les activitats a fer per la regió és anar al cañón del Colca. Totes les agències venen aquest trekking per fer-lo en 2-3 dies. És el segon engorjat més profund del món, només superat pel cañón del Cotahuasi, que també està per aquesta zona. Aquest últim és molt menys visitat i això, per a mi, ja el fa més atractiu. El que passa és que per arribar-hi són 10-12 hores amb bus des d’Arequipa, i només hi ha un bus diari, que et deixa al poble de Cotahuasi a les dues de la matinada, amb lo qual et perds tot el paisatge per viatjar de nit. I, pel que m’han dit, es poden visitar alguns pobles però no hi ha un trekking pròpiament dit. Parlant amb un arequipeny que he conegut al hostel, ell ha estat als dos, i m’ha recomanat el del Colca. Ja ho tinc decidit. Hi aniré, però pel meu compte, passant de les agències, rotllo Juan Palomo.

Advertisements

Responses

  1. Nou post amb dedicatòria inclosa > http://3artscomunacasa.blogspot.com.es/2012/06/opiament-el-millor-estiu-dels-ultims.html

    • Gràcies per la dedicatòria!
      Faré un seguiment de tots els events a través del teu blog.


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: