Enviat per: nizzamudin | 01/06/2012

Entrada al Perú

26 de maig

Em llevo abans de les set, per acabar de fer la motxilla. L’esmorzar ja està a punt. Vull sortir d’hora per arribar amb llum de dia a Arequipa. Aquest hostel d’Arica, el Sunny Days, és un dels millors albergs on he estat fins ara, per les instal·lacions, per l’esmorzar i per l’atenció dels seus propietaris. M’acomiado de l’amo, el Roos (from New Zealand) i surto cap a la terminal. He d’agafar un bus fins a Tacna, la primera ciutat del sud del Perú venint des de Xile, a 65 km d’Arica. Els busos van sortint a mida que s’omplen. Vaig decidit cap a un d’ells, queda una plaça. He anat tant per feina que no sabia que s’ha de comprar el bitllet abans de pujar (és un bus petit i per un trajecte curt, i quan això passa s’acostuma a comprar el bitllet in itinere). No hi fa res. Bé, també s’havia de pagar un bitllet d’entrada a la terminal, que no he pagat per desconeixement. Sortim abans de les vuit. En realitat, el bitllet el pagues dalt del bus, però has de tenir el paperet que t’han donat en una guixeta. El meu company de trajecte és el Juan Carlos, un xilè de 45 anys. Va viure uns mesos a Barcelona, i uns vuit anys a Espanya, a diferents llocs. Ha tornat fa mig any, i de moment les coses li van bé, ha trobat feina de topògraf al nord de Xile. Diu que la ciutat que més li va agradar, tant a ell com a la seva dona, va ser Barcelona. Té unes profundes conviccions religioses, que es van accentuar quan ara fa uns anys va tenir una revelació. M’ho explica amb entusiasme. A mi aquests temes se m’escapen una mica, sobretot quan s’associa la imatge de Déu amb la d’un ésser humà.

Els tràmits per sortir de Xile són ràpids. Un trosset més de bus, i passaport a punt per entrar a Perú. He llegit que et donen un visat per tres mesos (90 dies) i que pots sortir i tornar a entrar per tres mesos més, amb un màxim de 180 dies per any. Hi ha la possibilitat de sol·licitar una estada inicial de 183 dies el primer cop que entres. Que te l’aprovin depèn del criteri de l’oficial d’immigració. Aquesta opció és la que m’interessa, per no haver de fer una planificació detallada i estar pendent de no passar-me dels 90 dies permesos. Però em fa l’efecte que no deu ser fàcil que et donin els sis mesos de permís, “asín como asín”. Aquí hi ha més cua però no s’entretenen gaire. Arribo a finestreta, m’atén una noia. “¿Cuántos días se va a quedar en el Perú?” -em pregunta. Ara aplico la tàctica de fer-me el tonto i el despistat, que acostuma a funcionar. Només m’he d’esforçar una mica en fer-me el despistat. “¿Cuántos días se puede como máximo? -dic. 183 días -fa. Ah! “Pues esto” -dic com aquell qui no vol la cosa. “¿Es la primera vez en el Perú?” Sí -responc amb un somriure. La noia mira al seu company de l’esquerra perque doni el vist-i-plau. I així, amb una facilitat inusitada, ja tinc el segell al passaport i a la targeta d’immigració, vàlids per sis mesos. Arrea!

Bandera oficial de la República del Perú

Perú és el tercer país més gran de l’Amèrica del Sud, després del Brasil i l’Argentina. Té un munt de reclams i atractius: les ruïnes, fortaleses i construccions dels inques, el misteri de les línies de Nazca, els dos engorjats més profunds del món, platges aptes per fer surf i bodyboard, selva amazònica, la cultura andina, i, per damunt de tot això, i aquí és on es centra el meu principal interès, diuen que els millors trekkings de Sudamèrica estan als Andes del Perú. De fet, algun d’ells està considerat com un dels millors trekkings del món. Amb tota aquesta varietat, és factible que aquest país doni per estar-hi sis mesos. Ara bé, primer he de veure quin feeling tinc amb el país, amb la seva gent i també amb mi mateix. Anar fent, sense fer grans plans. És el sisè país que visitaré en aquest viatge, i tot i que és aviat per dir-ho i mai se sap, és probable que sigui l’últim. M’hauré de familiaritzar amb una nova moneda, el nuevo sol, i a uns nous preus. L’euro cada dia que passa carda més pena. Fa un any, 1 euro eren més de 4 soles. Ara està a 3,35, i com això segueixi així, en uns dies ja estarà per sota de tres. Diuen que Perú és més barat que Xile o Argentina, però no tant com Bolívia. Però si l’euro continua la seva davallada, em sembla que no serà tan barat com el pinten. Haurem d’anar al lloru, perque a més, a aquestes alçades del viatge, “la economia está un poco maltrecha”.

A Tacna m’acomiado del Juan Carlos. Ell ha vingut aquí per anar al dentista, com fa tantíssima gent del nord de Xile. Aquí la visita surt molt més barata. Hem arribat a les deu del matí, però com que aquí al Perú és una hora menys que a Xile, ara són les 09.00 am. Ara mateix la diferència horària amb Catalunya és de set hores, quan a Perú són les deu del matí, a Catalunya són les cinc de la tarda.

Compro un bitllet de bus per anar a Arequipa. Mentre m’espero conec una noia de Taiwan amb qui comparteixo el viatge. El seu anglès és una mica limitat. En unes setmanes vindrà a Barcelona, des de Quito. Xerrem i dormim a estones. El sud del Perú és pur desert. Arribem a les 15.30h. La terminal està lluny del centre i compartim un taxi fins a l’alberg. Ella volia anar a un altre, on li guarden part de l’equipatge, però dóna una ullada i es queda al meu.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: