Enviat per: nizzamudin | 23/05/2012

Arica

11 de maig

L’alberg on he anat a parar és el que em va recomanar la Brigitte de la Casa de los Músicos de San Pedro de Atacama. Està a només cinc minuts caminant de la terminal de bus i té un mercat molt a prop. La platja està a uns 300 metres. L’aspecte menys favorable és que el centre de la ciutat està a 15-20 minuts a peu. La mestressa es diu Jenny, una noia francesa de Paris, que fa poc més de dos anys va veure complert el seu somni de muntar un negoci d’aquestes característiques.

Deixo els trastos i surto cap al centre sense entretenir-me, vull passar per l’oficina de Conaf abans de les cinc, per informar-me dels senders que es poden recórrer al Parque Nacional Lauca, on aniré d’aquí a uns dies. M’he de desviar uns quants carrers del centre per arribar-hi. Truco un timbre i surt un porter, que em diu que avui l’oficina està tancada perquè estan de celebració, l’entitat compleix no sé quants anys d’existència. I, evidentment, el cap de setmana també estarà tancada (sempre ho està).

Ara sí, m’encamino al centre, per comprar menjar i tenir una primera impressió de la ciutat. El que he vist no m’ha enlluernat, però tampoc vull fer un judici precipitat.

12 de maig

La ciutat d’Arica és coneguda també com “la ciutat de l’eterna primavera”. Va estar en mans peruanes fins a la guerra del Pacífic. Aquí es va lliurar una de les batalles més significatives d’aquella guerra, l’assalt i presa del Morro d’Arica, un promontori rocós de 110 metres d’alçada. Si hi ha un símbol amb el qual s’associa aquesta ciutat, aquest és sens dubte El Morro.

El Morro d’Arica

La part del port on arriben vaixells de pesca petits és un bon lloc per passejar, si no t’importa que estigui una mica guarrindonga i que fa una fortor de peix que tomba d’esquena.

Aquí mateix es veuen llops marins i pelicans.

Pelicans

Mentre feia la papallona per allà m’he trobat la Francine, una dona francesa que està viatjant amb la seva filla. Elles també van estar allotjades a la Casa de los Músicos a San Pedro. Vam coincidir al tour a les “Lagunas Altiplánicas”. Han estat al PN Lauca i m’explica que és molt bonic però van tenir dificultats amb l’alçada, fet agravat perque tenien problemes estomacals i es sentien una mica dèbils. La Francine creu que va ser degut a que van menjar peix aquí a Arica abans d’anar al parc, i que no devia estar en bones condicions. Jo pensava que aquí seria un bon lloc per menjar peixet, però després del que m’acaba de dir, no m’arriscaré.

Parlant de francesos, Gustave Eiffel va dissenyar dos edificis significatius de la part antiga de la ciutat, l’edifici de l’antiga duana d’Arica, avui convertit en Casa de la Cultura, i l’església de San Marcos.

Antiga duana d’Arica

Iglesia de San Marcos

Al centre d’Arica hi ha diversos carrers de vianants, n’hi ha un que és clarament el principal, el 21 de mayo, ple de botigues, i d’altres transversals, més estrets i menys animats.

A les 17.30h. el sol ja està força baix. És el moment de pujar al Morro. Des del centre fins a dalt no hi ha ni 20′. Les vistes del port i de la ciutat són bones.

Vista parcial d’Arica des del Morro

El port d’Arica, també des del Morro

És un punt estratègic, d’aquí la importància de dominar-lo. A dalt hi ha un museu, dedicat a la guerra del Pacífic. Avui no hi entraré, prefereixo passejar per aquí dalt. Hi ha un monument al soldat desconegut i el Crist de la pau, que recorda la unió dels tres països fronterers.

Monument al soldat desconegut

Crist de la pau

També hi ha diversos canons i barricades fetes amb sacs.

Canó a El Morro

Posta de sol des del Morro. Club nàutic.

13 de maig

A 12 quilòmetres d’Arica hi ha el Museo arqueológico y antropológico de San Miguel de Azapa, que conté mòmies de la cultura Chinchorro, les més antigues del món. Per anar fins allà he d’agafar un colectivo (taxi compartit). El museu té dues parts; una on s’explica les diferents civilitzacions que van habitar la vall d’Azapa, la costa i altres àrees adjacents fins a l’arribada dels espanyols, amb vitrines plenes d’objectes, i una altra, dedicada exclusivament a les mòmies.

Fa aproximadament 7.000 anys, la cultura Chinchorro, un grup de pescadors que va habitar la costa del desert d’Atacama entre el 7.020 i el 1.500 a.C., va començar a momificar artificialment als seus morts. Aquesta pràctica va perdurar 3.500 anys, i van desenvolupar vàries formes de momificació a través del temps, classificades com mòmies negres, vermelles, amb embenats i amb pàtina de fang.

Mòmies vermelles: feien incisions a l’abdomen, espatlles, engonal, genolls i turmells per remoure els òrgans i part de la musculatura. Es desarticulava el cap i s’extreia el cervell. S’assecaven les cavitats corporals i s’introduïen fustes primes per aguantar els membres i la columna vertebral. Diversos materials omplien les cavitats i el crani. Es modelava la cara i es subjectava una perruca amb una pasta de manganès. Per acabar, el cos es pintava de vermell.

Mòmia vermella

Mòmies negres: són les més complexes. Implicava la desarticulació i extracció d’òrgans i musculatura. Després es rearticulava l’esquelet reforçant-lo amb fustes i estores, omplint, a més, les cavitats amb cendra, argila i vegetals. Es modelava tot el cos amb argila gris i s’emplaçava novament la pell, adornant el crani amb una perruca de cabell curt. Finalment es delineaven les característiques facials i sexuals aplicant una capa prima de pintura de manganès de color negre-blau.

Mòmia negra

Sembla mentida tot el que arribaven a potinejar els cossos i tot el ritual que devien fer per deixar-los ben guarnits.

Avui és diumenge i la ciutat està bastant morta, inclús els carrers de vianants. Per la tarda torno al Morro i visito el Museo Histórico y de Armas. A més d’objectes (roba, armes, munició, etc.) i algun mapa, en un televisor passen un vídeo que recrea la batalla del Morro, exalçant les virtuts i la valentia del soldat xilè. M’hagués agradat veure algun mapa amb la geografia dels tres països implicats a la guerra (Bolívia, Perú i Xile) abans que aquesta comencés, com es van distribuir els territoris quan va acabar, l’avanç de les tropes dels diferents exèrcits, etc. però no he trobat res d’això. Sort que l’entrada era barata.

14 de maig

Aquest matí, a les 06.00h. he viscut el segon terratrèmol des de que estic a Xile. Aquest ha sigut de 6,2 graus a l’escala Richter, però l’he notat més que l’altre perque l’epicentre estava molt més a prop. Les lliteres s’han mogut uns segons, no sabria dir quants, i s’ha produït una situació surrealista a l’alberg. Hem sortit tots de les habitacions, amb cara d’adormits i amb poca roba (inclosa una franceseta que anava mig déshabillée) a la sala comunitària, però en cap moment “ha cundido el pánico”, perque no hi ha hagut soroll per caiguda d’objectes, i tampoc rèpliques del moviment sísmic. Hem tornat tots a les habitacions, menys un oriental, que encara estava mig flipat (o mig acollonit) i s’ha assegut al sofà, a navegar per internet.

Quan vaig arribar a Arica tenia pensat marxar avui a Putre, un poble que hi ha camí del PN Lauca, però abans em vull informar a l’oficina de Conaf. Torno a passar-hi, està oberta. Segurament aniré a Putre el dimecres, al hostel s’hi està bé.

Text a les faldes de la muntanya

16 de maig

Definitivament marxaré demà. Ahir vam fer un sopar a l’alberg, amb pizzes, vi i cervesa, i no era pla de marxar avui, perque els busos a Putre surten a les set del matí i des d’una terminal que no és la que està a 5 minuts de l’alberg.

Al migdia passejada pel port. M’entretinc observant els pelicans i la gent que està netejant el peix en uns mostradors improvitsats, a escassos metres de l’aigua.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: