Enviat per: nizzamudin | 19/05/2012

Iquique (i III)

10 de maig

El Carlos va tornar ahir a la zona franca per que encara no li havien donat resposta. Existia la possibilitat de que li donessin un tant per tocar, a part de la pasta que ell pogués guanyar (monedes + cd’s venuts), però no ha prosperat. Ell tampoc no estava massa convençut. A més, el dissabte ha d’estar a Santiago perque la seva dona torna a la capital, per agafar el vol de tornada a Espanya, i la vol veure. Demà marxa amb bus cap allà. Ell té el vol a finals d’aquest mes, però no sap encara què farà, si canviar el vol per més endavant o tornar ara. Per d’aquí a uns dies té una entrevista de feina a La Serena, i dependrà bastant de com li vagi.

Jo també me les piro demà, en aquest cas cap a Arica. És un viatge curt, unes quatre horetes i mitja.

Pel matí anem a passejar pel centre, peatonal Baquedano, i seguim cap al port, fins al moll de passatgers, on hi ha uns quants llops marins prenent el sol. Entrem al museu Naval, que és gratis. I seguim fins on hi ha la corbeta Esmeralda, on l’altre dia ens vam fer una foto.

Corbeta Esmeralda

Vista posterior

Detall

Trobem a la noia (la fotògrafa), i xerrem una estona amb ella. I també ens fem unes fotos, per passar l’estona.

Donde hay patrón no manda marinero

Al vespre passo a acomiadar-me del Rodrigo i la Betty. M’estaven esperant. La Betty està preparant unes empanadas de salmó i formatge. Ha sigut molt agradable tornar-los a veure i compartir amb ells. Són molt macos. Després de menjar la segona empanada els he de deixar, he quedat amb una de les noies que vaig conèixer a San Pedro fent sandboard, la Pamela. Ve amb una altra de les noies, que fa uns dies estava a Arica però ja ha tornat, la Sandra. Sopem en un garito al carrer de vianants. Les dues treballen d’infermeres aquí a Iquique, en dos centres sanitaris diferents. Havent sopat em porten amb cotxe fins al hostel.

11 de maig

I poc més queda per fer aquí. M’ha costat marxar, perque a Iquique, sense que tingui res especial, s’hi està bé.

El Carlos m’ha donat un regal que no puc obrir fins que estigui dalt del bus. He hagut d’esmorzar amb presses, i marxar mig amb presses també perque quan he pagat per totes les nits que he passat a l’alberg, el xaval de recepció ha hagut d’anar a buscar canvi.

I total per a res, perque el bus era a les nou en punt, però he hagut de viatjar amb una altra companyia, el bus de la qual tenia horari de sortida a dos quarts de deu, però ha arribat tard i no hem sortit fins a les 09.50h.

El viatge ha sigut un tostón, el bus era petit, anava ple, si el de davant reclina el seient i tu no reclines el teu, et menges el seu respatller, la pel·lícula que han posat es sentia malament, i com que la penya anava amb les cortines posades (jo tenia seient de passadís) no he vist gairebé res del paisatge. Amb tots aquests aspectes tan positius i còmodes, la meva alegria ha sigut encara més gran quan he baixat del bus i m’he posat a caminar en direcció a l’alberg. Ja sóc a Arica!

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: