Enviat per: nizzamudin | 16/05/2012

Gigante de Atacama

8 de maig

14 quilòmetres a l’est del poble de Huara (situat a 75 km d’Iquique), a les faldes del cerro Unita, es troba el Gigante de Atacama, un geoglif precolombí de 86 metres d’alçada. És la representació arqueològica més gran que existeix al món d’una figura humana. Es tracta de la silueta d’un xaman que data de l’any 900.

A part de la figura antropomòrfica del gegant d’Atacama hi ha altres motius geomètrics. Les figures estan realitzades amb la tècnica extractiva, que consisteix en la remoció de material mitjançant el raspat superficial del sòl, creant figures en patrons definits que donen una tonalitat diferent al terreny natural, i també amb l’addició de pedres.

L’origen del Gegant d’Atacama és desconegut, algunes llegendes diuen que representa a un déu creador.

Duna camí de Huara. Al baix, la ciutat d’Iquique.

Quan arribem amb bus a Huara comencem a caminar. El terreny és pla. Confiem que algun vehicle s’aturi i ens porti fins a l’encreuament. Hi ha 14 km. Van passant alguns cotxes i camions però cap s’atura. La calor apreta una mica. No descartem l’opció de donar mija volta si no ens porta ningú i van passant les hores. Transitem per una carretera asfaltada, en una recta llarguíssima al mig del desert. Quan hem fet 8 quilòmetres es para una camioneta, un xaval que va al poble de Tarapacá. Ens porta sis quilòmetres. Des d’allà surt una pista fins a la base del cerro, on hi ha el geoglif.

La seguim i voregem la base fins que trobem la figura.

Gegant d’Atacama

Ens acostem i pugem una mica.

Gegant d’Atacama, vista frontal

A la dreta de la figura n’hi ha d’altres més petites.

Cercles

I al final acabem pujant fins a dalt del turo. Les vistes són infinites, i l’amplitud i aridesa del desert, extremes.

La immensitat del desert d’Atacama

Ens ha quedat la sensació de que això, la figura del gegant, la poden haver fet un grup d’amics en un cap de setmana.

Al baixar dinem a l’ombra (l’única que hi ha) d’uns coberts on hi ha dos plafons amb explicacions i gràfics del geoglif, abans d’arribar a la carretera. Calculem que, en el cas que ara no ens porti ningú, podriem arribar a Huara amb llum de dia.

Recta llarguíssima, camí de Huara

Aridesa extrema

I passa el mateix que a l’anada, quan portàvem recorreguts vuit quilòmetres, una combi s’ha aturat i ens ha portat. Eren bolivians. A Huara ja hi ha gent que espera el bus per anar a Iquique. Son els busos que vénen d’Arica. 15 minutets i ja en passa un.

En total, entre el tros per carretera, el de pista i pujar al turó, haurem caminat uns 20 km. Aquesta andanada, a l’estiu és totalment desaconsellable, a no ser que vulguis experimentar una insolació o un cop de calor. Malgrat tot, i sense ser una cosa excepcional ni molt menys, crec que ha estat bé venir fins aquí, no només per veure el gegant, sino també per l’aclaparador paisatge que l’envolta.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: