Enviat per: nizzamudin | 15/05/2012

Oficines salnitreres; Humberstone i Santa Laura

5 de maig

Les oficines salnitreres Humberstone i Santa Laura constitueixen el testimoni material més representatiu de l’auge de la indústria del salnitre, corresponent al periode del sistema Shanks. Avui és un conjunt integral distintiu del que va ser l’assentament humà de la indústria salnitrera al desert d’Atacama, territori que va comptar amb 270 oficines entre Pisagua i Taltal, des de finals del s. XIX fins a mitjans del s. XX.

El salnitre és una barreja de nitrat de sodi i nitrat de potassi. Apareix associat a diposits de guix, clorur sòdic, altres sals i sorra, i forma un conjunt anomenat caliche. Així doncs, el caliche és la matèria primera que es processa per obtenir el nitrat. Les propietats fertilitzadores del nitrat el converteixen en un “abono” agricola excel·lent. Recordeu aquest rètol?:

Des del 1880 fins al 1930, el salnitre va ser el pilar de l’economia xilena. El motor va ser l’exportació i el salnitre es va convertir en el puntal d’aquest dinamisme que va repercutir en tots els sectors de l’economia i de la societat.

Un avenç tecnològic va encetar l’auge de la indústria salnitrera el 1875. Amb el sistema creat per James Shanks, es feia passar vapor d’aigua per dins dels cartutxs, a través de serpentins adherits a les seves parets, aconseguint així una lixiviació molt més eficient. Va ser l’enginyer Santiago Humberstone qui va adaptar el sistema anglès a la realitat xilena, i gràcies a això augmentà fortament la productivitat de la indústria. Amb el sistema Shanks va proliferar la construcció d’oficines salnitreres, la qual cosa va consolidar la indústria, especialment a les regions de Tarapacá i Antofagasta.

Les condicions laborals amb el sistema Shanks eren extremadament dures per als obrers. Jornades de treball llargues, manca de seguretat, inexistència de garanties contractuals, vivendes precàries i pagaments amb fitxes bescanviades només a les botigues, van caracteritzar la forma de treball a les oficines salnitreres. Les fitxes eren una mena de monedes fetes de metall o altres materials, que tenien grabat un número que corresponia a l’equivalència entre el temps treballat i el penic; fracció d’una lliura esterlina. Cada cop que baixava el valor de la lliura, disminuïa la quantitat de béns que era possible adquirir amb cada fitxa, perque implicava treballar més hores per aconseguir la mateixa quantitat de béns. Cada oficina emetia les seves propies fitxes, que només podien canviar-se per aliments; begudes, vestuari o d’altres béns a la botiga de la mateixa oficina, ja que si es canviava a la botiga d’una altra oficina la quantitat de béns que es podia adquirir era menor.

Humberstone conserva la seva àrea residencial i de serveis, amb una varietat de tipologies arquitectòniques, a més d’instal·lacions industrials, mentre que Santa Laura destaca per la seva àrea industrial, que té una planta de lixiviació i estructures associades, vestigis industrials únics d’aquest tipus.

L’any 2005 la Unesco les va declarar Patrimoni de la Humanitat.

Humberstone

Va ser construïda l’any 1872 per la The Peruvian Nitrate Company. El 1877 produïa salnitre amb el sistema “de màquina”. Entre 1878 i 1884 va passar per diferents propietaris, i el 1890 es va habilitar el sistema Shanks. Entre els anys 1933 i 1940, Humberstone va assolir el seu màxim apogeu, arribant a tenir una població de 3.700 habitants. Es va tancar definitivament l’anny 1961, degut al desenvolupament dels nitrats sintètics.

He vingut a fer la visita amb el Carlos. A les deu del mati ja hi erem, el bus (que anava a Arica) ens ha deixat davant de la porta. Al voltant és pur desert.

Rètol a l’entrada de Humberstone

Primer ens dirigim a la zona industrial.

Calders

Abans d’anar a l’àrea de les vivendes pujo a un mirador.

La zona de les vivendes des del mirador

Al baixar em trobo amb el Carlos, que no s’ha animat a pujar al mirador, al costat de la pista de tennis. Els treballadors no tenien dret a utilitzar algunes de les instal·lacions, com la pista mateix o una piscina que hi ha amb graderies i tot.

Passegem per la zona urbana.

De vivendes n’hi ha de diverses tipologies; de caps de coordinació, d’empleats, de professionals, d’obrers solters, d’obrers casats, etc.

En un dels costats de la plaça hi ha el teatre.

Teatre

Al voltant de la plaça hi ha la botiga, l’església i el mercat.

Plaça

Carrer principal de Humberstone

A continuació anem a l’oficina salnitrera de Santa Laura, que està a uns 25-30 minuts caminant.

Santa Laura

Va ser constituïda propietat salnitrera el 1858. A l’acabar la guerra del Pacífic, va ser adquirida pel govern de Xile. Més petita que Humberstone, cap a l’any 1920 comptava amb 495 habitants.

Planta de lixiviació

Molins secundaris i corretja transportadora

De les vivendes no en queda res.

Hi ha un vigilant, que està aqui dia i nit. A la nit diu que es senten veus i de vegades s’observen figures humanes. Santa Laura es pot visitar també de nit.

Aqui la calor apreta, a l’estiu ha de ser insuportable. Havia de ser molt dur per als obrers treballar hores i hores en aquestes condicions.

Tornem a Humberstone, i anem a la garita a esperar el bus. Al cap d’una estona arriba una noia amb una nena, i poc després s’atura una furgoneta amb seients, que ens porta a Iquique. El viatge de tornada ens ha sortit de franc. I sense fer dit.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: