Enviat per: nizzamudin | 09/04/2012

Pucón and around

27 de març

Estic en una habitació de la guest house amb dos llits, tota per mi. Puc tenir les coses desperdigades sense problemes. Avui faré una sortida light, aniré a veure uns salts d’aigua i unes basses, coneguts amb el nom de Ojos del Caburgua. Un curt trajecte amb bus (uns 20′) em deixa a la carretera, al quilòmetre 17. S’ha de caminar tres-cents metres per una pista de terra. A l’oficina de turisme de Pucón em van dir que cobraven una entrada de 500 pesos. He vist un autocar i varios turistes per allà, però cap cobrador. Primer baixo fins al riu i el segueixo corrent amunt fins a la laguna Azul.

Laguna Azul

Més amunt travesso el riu i continuo per un sender. Trobo algunes basses més, ressegueixo el camí fins que surto a uns prats.

Torno enrere per anar a veure els Ojos del Caburgua.

Ojos del Caburgua

He vist gent a l’altre costat del riu, però no sé com arribar-hi. Tiro riu amunt altre cop, el creuo i passo una tanca per baixar per l’altre costat. Hi ha diversos miradors.

Ojos del Caburgua

En total m’hi he estat dues horetes. Això no dóna per més. Torno a la carretera per agafar el primer bus que passi cap a Pucón.

Tinc una feina per aquesta tarda. En un post recent comentava que les botes de trekking estaven a les últimes. Ha arribat el moment de fer una inversió i comprar-ne unes de noves. En una botiga gran, me n’emprovo dos models, però el número més gran que tenen em va una mica just i no quedo convençut al 100%. Vaig a una altra, d’una marca molt coneguda, i allà en trobo unes que em fan el pes. El preu és molt semblant al que valen a Barcelona. No ha sigut un capritx, realment les necessitava. Les velles han durat menys de dos anys. Les vaig estrenar el juny del 2010, amb la sortida al Maubèrme (Val d’Aran) amb els amiguets de la flora i la fauna (també coneguda com la sortida de la benzina i les transferències) i l’últim trekking ha sigut la Villarrica Traverse. Així és com han quedat:

28 de març

En aquest dia de descans he aprofitat per fer una altra cosa que tenia pendent. He anat al barber perque ja portava unes bones grenyes. En realitat era un Salón de Belleza (estaba cerrado, verdad?) i no m’hi he estat ni deu minuts. M’han passat la màquina al dos.

29 de març

Després del descans d’ahir ens hem de tornar a activar. A més, vull estrenar les botes, a veure què tal. Anirem a la Reserva El Cañi. I ho dic en plural perque m’acompanya la Laura, una uruguaiana de Montevideo que està uns dies viatjant per Xile i s’allotja al mateix alberg que jo a Pucón. Agafem un bus a les deu del matí. Quan baixem, a 50 metres hi ha una oficina d’informació. És una reserva privada, l’entrada val tres mil pesos (uns 4,5 €), un preu jo diria que excessiu. Un home ens dóna una fotocòpia amb colors on hi ha un esquema amb els senders i ens explica què es pot fer, quins senders es poden recórrer, el temps aproximats de marxa, etc. D’entrada tenim unes dues hores per pista forestal, en pujada, fins a un balcó. En alguns trams hi ha rampes fortes, i com que pugem a un ritme lent, podem anar xerrant. La Laura té un accent força semblant al dels porteños (els habitants de Buenos Aires), fa servir paraules com boludo, pelotudo, la shave, etc. però hi ha una “coletilla” típica dels uruguaians que fa servir, que evidencia que no és argentina ni de Buenos Aires; tá?

Al balcó hi ha un refugi, i d’allà surt un sender. Aquí comença la part bonica de l’excursió, amb una lleugera pujada, però després planeja per arribar al llac Las Totoras.

Lago Las Totoras

Asseguts a la gespa al costat del llac fem una pausa una mica més llarga que les anteriors, per menjar alguna cosa. Sortint del llac el sender torna a pujar, sempre per dins del bosc, durant uns deu minuts i segueix per terreny pla fins a dos llacs més.

Laguna Negra

Aquí és un bon lloc per acampar. Hem vist una tenda. Des d’aquí es puja fins a un mirador, situat a 1.550 metres. A dalt tens vistes a 360º, el cel està lliure de núvols i la visibilitat és bona.

Al fons, el volcà Villarrica

Al fons, a l’esquerra el Lanín, a la dreta el Quetrupillán

Hi ha dues noies de Suïssa (he reconegut el seu accent suís alemany), i després arriben dos nois xilens, que són els que havien acampat a baix. Amb ells parlem força estona, mentre gaudim de les vistes i de lo bé que s’està aquí dalt.

Amb el Villarrica al darrere

La baixada no té cap incidència. Quan arribem a la carretera, abans de deu minuts passa un bus que va a Pucón. Les botes bé, cal veure com responen anant carregat i per un terreny amb pedres. I també quan plogui.

30 de març

Aquesta tarda he quedat amb la Katharina, una amiga alemanya. Ens vam conèixer a Gruebisbalm (Suïssa), la granja biològica on vaig viure gairebé dos anys entre el 2003 i el 2004. D’alguna manera, ella va agafar el meu relleu quan jo vaig marxar d’allà, i hi va viure un any. Va ser quan vaig tornar a Suïssa el 2006 que ella vivia a la granja. Ara està viatjant uns dies per Xile (país que ja coneix per haver vingut a fer un intercanvi d’estudis fa tres anys) amb els seus pares i el seu germà petit, i d’aquí a un parell de setmanes se’n va a l’Equador, per tres mesos, a fer un voluntariat de treball en pràctiques per a una empresa de comerç just o alguna cosa així.

Ells han anat dos dies al Parque Huerquehue (a prop de Pucón), que ja conec de l’any passat. Van amb un amic de Temuco, que porta cotxe. Vam establir un lloc i tres horaris possibles de trobada, perque és incerta l’hora a la que tornaran del parc; les 16h, les 17h, i les 18h. L’última és la bona. Passem una horeta xerrant mentre els seus pares, el germà i l’amic van a fer un volt pel poble. Ells tornen avui a Temuco, demà al vespre tenen un bus a Santiago i el diumenge al matí volen cap a Arica, al nord de Xile; els pares de la Katharina volen conèixer el desert. Abans d’acomiadar-nos ens fem la foto de rigor.

Mit der Familie Scholz

Demà ja marxo de Pucón, per anar a Temuco i, des d’allà, accedir a una Reserva Nacional per fer un altre trekking.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: