Enviat per: nizzamudin | 08/04/2012

Villarrica Traverse

22 de març

A Pucón passo per l’oficina de Conaf, per informar-me de com estan els senders, etc., i per tenir el mapa que em serveix pel trekking. Tinc també unes fotocòpies amb la descripció de la travessa (en anglès). He d’aconseguir transport fins al punt d’inici, el centro de Ski Pucón, a 18 quilòmetres del poble. Passo per l’agència amb la que vaig pujar al volcà Villarrica a principis de desembre. Ells també ofereixen el trasllat, tant pels que volen pujar al volcà pel seu compte, com als que van a fer el trekking com jo. Fa un parell de setmanes, dos turistes (que anaven amb dues agències diferents) van morir baixant del Villarrica, i dos més van resultar ferits, un d’ells greu. Era un dia que feia mal temps, i algunes agències van suspendre l’activitat. A l’igual que el volcà Osorno, el Villarrica té ara poca neu, si més no per la cara que es veu des de Pucón. Pujar-lo ara ha de ser pesat, per la poca neu que hi ha, gran part de l’ascensió és per un pedregar. I la baixada encara pitjor, l’has de fer tota caminant. Naltros vam baixar lliscant per la neu com si baixéssim per un tobogan.

Compro el menjar que necessitaré, en un supermercat. He tornat a la mateixa guest house on vaig estar l’altra vegada. Com que he dinat d’entrepans, durant el viatge amb bus des de Puerto Varas, sopo un menú en un garito que ja conec, a bon preu i a prop de l’alberg. L’amo se’n recorda de mi: “Hombre Alexis!” -m’ha dit només veure’m.

23 de març

A les 06.45h ja sóc a l’agència. Va arribant la penya que va a pujar el volcà. Aquests s’han d’equipar, i no sortirem abans de les set. No hi fa res, ara no es fa de dia fins les vuit.

La descripció de la travessa diu de fer-la en sis dies. Crec que és excessiu. He analitzat el mapa, etc. i es pot fer tranquil·lament en cinc. Inclús en quatre. Porto menjar per cinc dies, i el pronòstic del temps és bo fins el dijous de la setmana que ve.

Els mapuches coneixien el volcà Villarrica amb el nom de Rucapillán, que vol dir “casa dels esperits”, i creien en la muntanya com la llar dels seus avantpassats.

Aquest volcà és extremadament actiu i imprevisible. Ha patit repetides erupcions catastròfiques al llarg dels segles, la més recent l’any 1971, quan una fractura de 4 quilòmetres d’ample es va obrir, alliberant fluxos massius de lava que van destruir el petit poble de Coñaripe. Erupcions menors són encara més comunes, com la del setembre del 1996, quan el volcà va llençar espesses columnes de fum gasós que van cobrir les vessants nord-oest amb una fina capa de cendra. Degut a la seva contínua activitat, el Villarrica és la muntanya més estudiada a Xile.

De camí al centre d’esquí ens aturem a l’oficina de Conaf, a l’entrada del Parque Nacional Villarrica. Allà m’inscric i m’estalvio de pagar 8.000 pesos xilens (uns 12 €), per tenir el passi anual de Conaf. Collonut! Deu minuts abans de les vuit arribem a l’esplanada de l’aparcament, just quan comença a sortir el sol.

Els guies reuenixen al grup: “Good morning everybody,…” i tal.

Volcán Villarrica (2.847 m)

Carrego la motxilla i baixo uns cent metres, on hi ha el rètol que marca l’inici del sender.

Aquí comença la Villarrica Traverse

Day 1 – Centro Ski Pucón-Àrea de pícnic Chinay

(Sortida: 08.00h – Arribada: 18.00h —> 10h, 32 km)

Começar un trek de varios dies amb una etapa llarga com la d’avui no és el que acostumo a fer. Però pel tipus de terreny i la disponibilitat d’aigua (que condiciona els possibles llocs per acampar), intentaré arribar al càmping Chinay. He sortit d’hora (el màxim de d’hora possible), i tinc temps suficient per arribar-hi abans que es faci fosc (aquests dies hi ha llum fins les 20.15h aproximadament).

A la primera part del recorregut, sempre per sobre de la línia de bosc, el camí és bastant planer, passes per diversos zanjones (llits de rius de lava), i he travessat un parell de bosquets, amb araucàries.

M’he creuat amb un tio que anava en l’altre sentit. Estic vorejant el volcà Villarrica, primer per la seva cara oest, i després per la sud.

No fa gens de vent i això és important, perque el sender recorre espais oberts i sense cap protecció.

Al fons, a l’esquerra, el volcà Lanín

El paisatge és àrid. M’he trobat un cavall mort i al passar per aquella zona fotia un tuf que tombava d’esquena. Abans de creuar un riu he vist en la distància dues persones. Del riu no es podia agafar aigua, baixava molt tèrbola.

A l’esquerra el volcà Quetrupillán, a la dreta, el Lanín

Volcà Mocho-Choshuenco, dos en un

Ara toca passar un tram amb escòria volcànica, que es fa pesat, i quan s’acaba, atrapo als dos que anaven pel davant; un noi i una noia. Més enllà baixa un altre rierol, aquí sí que es pot carregar aigua. És el primer lloc, en hores, on hi ha aigua disponible.

Mentre omplo les ampolles m’atrapen ells. Em sembla que són alemanys. Ara el camí és més agraït. De totes maneres s’està fent una mica llarg.

Entro en un bosc per afrontar una baixada pronunciada pel pendent, però curta en extensió. Arribes a un riu, aquí és un bon lloc per acampar, però vaig bé de temps i de forces per continuar. A l’altre costat del riu baixes una mica més i surts a una pista. Fins aquí he fet 28 quilòmetres. Ja falta menys. La pista puja durant uns 2,5 km, per baixar després. Arribo a una àrea de pícnic, amb taules. Això no sembla el càmping, però es pot acampar. Són les sis de la tarda. Per avui ja en tinc prou. Trobo un lloc pla per muntar la tenda a prop d’una taula. Gairebé una hora més tard arriben els alemanys i també acampen allà. I a dos quarts de vuit arriben dos tios més.

24 de març

Day 2 – Àrea de pícnic Chinay – Laguna Azul

(Sortida: 10.10h – Arribada: 17.20h —> 7h 10m, 23 km)

Els dos tios que van arribar ahir a última hora del vespre són els primers de marxar. Surto poc després de les deu del matí, continuant pista avall. A un quilòmetre aproximadament trobo el càmping pròpiament dit. Els llocs per acampar, aquí són milors. Arribo a la Guardería de Conaf, sector Quetrupillán. Parlo amb el guardaparque. Els dos nois que han passat fa una estona són polonesos. Serà difícil que els atrapi, els polonesos són durs. Fins a laguna Azul, on vull acampar avui, hi ha 22 quilòmetres, com diu un rètol a l’inici del sender.

Travesses un rierol i comença una pujada llarga però sostinguda, per dins del bosc. Es tracta d’agafar un ritme constant, i anar fent. Més amunt, el bosc, ara amb araucàries, s’aclareix i si et dones la volta veus el volcà Villarrica, la cara SE.

El Villarrica, entre araucàries

Quan la vegetació s’acaba queda encara un trosset fins un coll.

Vistes a l’altre costat del coll

Allà no s’ha de baixar, sinó que has de seguir pujant fins a un cim, i per l’altre costat anar carenejant, perdent alçada molt a poc a poc. Aquí bufa el vent.

El Lanín (3.776 m) des del cim (1.758 m)

I aquest és el Quetrupillán (2.360 m)

Passes per trams amb arbres i arbusts fins que tornes a entrar a un bosc, en camí de baixada i després pla. Just al sortir, al costat d’un riuet, hi ha una zona per acampar. Surts a un plateau.

El cel s’ha cobert de núvols i ja no puc veure el volcà Quetrupillán. En principi no hi ha pluja prevista per avui, però la nuvolositat cada vegada és més alta. He de tornar a pujar. A mitja pujada trobo unes motos i uns quads. Si estem en un parc nacional, com collons permeten l’entrada de vehicles a motor? -em pregunto.

Quan supero les rampes més dures no s’acaba la pujada; era un fals coll. Ara, però, el terreny és bastant menys inclinat. Al baixar hi ha una congesta de neu, però pots passar per la vora sense haver de trepitjar-la. Ja es veu la laguna Azul, punt final de l’etapa d’avui.

A baix, enmig de la boira, la laguna Azul

La baixada és curta. A la punta est del llac es pot acampar. Està bastant guarrindongu, amb deixalles, etc. Però trobo un bon lloc sota uns arbres, a escassos metres de l’aigua.

Laguna Azul, des del campament

He vist gent a l’altre costat del llac. He llegit que allà també hi ha una àrea d’acampada, però em quedaré aquí. Per aconseguir aigua vaig fins al punt de desguàs del llac, on l’aigua corre, a cinc minuts caminant. Abans de dos quarts de nou ja sóc dins del sac.

Estava descansant plàcidament (dir que dormia profundament seria exagerat) quan a les 23.30h sento veus. Arriba un grup de xilens, uns vuit. On van a aquestes hores? Munten les tendes i fan foc. La meva tenda l’han vist, però tant és. Parlen i foten soroll com si fossin les sis de la tarda. És un grup de domingueros chabacanos. A qui més se sent és a una noia, que dedueixo que, o és sorda, o treballa en una peixateria, perque parla a crits. No hi torna a haver silenci fins les 02.30h.

25 de març

Day 3 – Laguna Azul – Laguna Avutardas

(Sortida: 10.50h – Arribada: 16.20h —> 5h 30m, 17 km)

Quan em llevo hi ha silenci total. Ja no hi ha núvols al cel, el sol brilla.

Ara es veu millor, eh?

Esmorzo i la penya del voltant es comença a moure. He comptat fins a cinc tendes. La noia que cridava està ara més calmadeta. Ve cap a mi i em pregunta d’on sóc, etc. “Fue duro llegar hasta aquí, yo lloré tres veces” -m’explica. “Y tu? Vas solo?” Sí. “Y no tienes miedo?” -pregunta. A mi, el que em fa més por són els animals de dues potes, no sé si m’explico. Aquesta gent avui es queda aquí, pescant. Millor. Ara que de peix no crec que en treguin ni un, perque amb la remor que foten, els peixos deuen estar tots amagadets a l’altra punta del llac. He pogut comprovar que la noia no és sorda, així doncs, ja sabem on treballa.

Els dos polonesos han passat fa una estona. Surto una mica tard, però l’etapa d’avui és més curta que la d’ahir. Fa un dia excel·lent.

Deixant enrere la laguna Azul

Durant hores camino per un paisatge lunar, no fa vent, el camí és fàcil, sense desnivells significatius, i el silenci és colpidor.

No és un paisatge superespectacular però té el seu encant. Des d’un petit coll veig part de la laguna Blanca.

A l’esquerra, la laguna Blanca

El sender no passa per allà, però et pots desviar fàcilment per arribar-hi. L’aigua té una coloració marronosa.

Laguna Blanca

Torno al sender i creuo una llarga plana.

Començo a pujar. Passo pel costat d’un cràter extingit, i continuo cap amunt.

A l’esquerra el Villarrica, a la dreta el Quetrupillán. A baix el cràter extingit

El volcà Lanín cada vegada està més a prop.

No sé si al coll mateix o abans, he caminat durant una estona per territori argentí, i he tornat a entrar a Xile.

Aquest coll és el punt més alt de la travessa, a 1.838 metres

Al pas, amb el Lanín al darrere

El descens és peculiar, fas una volta per esquivar uns penya-segats i poder baixar amb facilitat. Tot això és una zona d’aiguamolls, has d’anar amb compte per no sucar.

Des de baix es veuen alguns salts d’aigua que cauen pels penya-segats.

He passat per un lloc on es podia acampar. Ja es veu, però, la laguna Avutardas. La baixada per dins del bosc la fas per trams de fang i tolls. Allà dins m’he creuat amb una noia japonesa, que pujava. Són més de les tres de la tarda. No sé on té previst arribar avui o acampar, però crec que va una mica tard. A l’esplanada que envolta el llac per aquest costat hi ha més aiguamolls, i vaques pasturant. Quan entro al bosc veig una zona per acampar, però no m’agrada. Segueixo pel sender, que voreja el llac, i més endavant en trobo una altra, que està a prop de la platja del llac. Aquí no hi ha ningú. El recorregut i els paisatges del dia d’avui són els que més m’han agradat en el que porto de travessa.

Laguna Avutardas

26 de març

Day 4 – Laguna Avutardas – Puesco

(Sortida: 10.55h – Arribada: 13.40h —> 2h 45m, 12 km)

Els dilluns, dimecres i divendres, a les sis de la tarda surt un bus des de Puesco que et porta a Pucón. No hi ha pressa, cap ni una. Torno a la vora del llac, ara la llum és millor per fer fotografies.

Laguna Avutardas

El sender per dins del bosc és entretingut. Una mitja hora després d’haver sortit he trobat una zona bonica per acampar, al costat d’un rierol. D’haver-ho sabut… Quan s’acaba una forta baixada, surts a una pista, que et porta fins a una carretera de grava, la ruta 119, que cap a la dreta va fins a la frontera amb Argentina. Giro a l’esquerra i continuo baixant, uns tres o quatre quilòmetres. L’oficina de Conaf de Puesco està tancada. M’assec en una taula que hi ha allà. S’atura un cotxe, un noi baixa i s’acosta fins a un plafó on hi ha un mapa. Em pregunta si cap amunt tota la carretera és de grava. Li dic que, com a mínim, durant quatre quilòmetres, sí que ho és. Comencem a parlar, en anglès. Li demano si van en direcció a Pucón i si em poden portar. Se’n va a parlar amb la seva dona (que estava dins de l’auto) perque no saben què faran. Al cap de dos o tres minuts torna. No van a Pucón, però em poden portar fins al poble de Curarrehue, a 20 quilòmetres d’aquí. Des d’allà surten busos amb molta freqüència cap a Pucón. La parella és dels EUA, de Portland. Ves per on, allà hi viu una amiga des de fa uns mesos -els dic.  Ells han vingut a Xile amb un grup d’estudiants i alguns professors, per assessorar els xilens en la producció d’avellanes. En aquesta regió fa tot just deu anys que es va començar amb això. Em deixen a Curarrehue, i deu minuts més tard ja surt un bus. No només m’he estalviat un munt de temps (m’hagués hagut d’esperar fins les sis de la tarda, o fer dit), sinó que també m’he estalviat uns calerons, que sempre van bé, i més a aquestes alçades del viatge.

M’ha agradat aquest trekking, és diferent a qualsevol dels que havia fet fins ara, exceptuant potser el de la zona al voltant del volcà Antuco. He tingut molt bons dies, amb sol però sense calor, i el sender està ben fressat i senyalitzat. Amb mal temps, però, no seria gens recomanable, perque té molts trams sense protecció davant la pluja o el vent.


Responses

  1. Ei Alexis, ara feia temps que no mirava per on paraves…! Déu ni do quin reguitzell de muntanyes que has trepitjat, són impressionants…! bon viatge i una abraçada

    • Ei Jordi!

      Gràcies per deixar un comentari al blog! La penya no s’anima a escriure, i els comentaris són els que donen caliu, sinó, és un monòleg.

      Com va tot pel Girona? Segueixes a Banyoles?

      Una forta abraçada!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: