Enviat per: nizzamudin | 28/03/2012

El Chaltén (i III)

15-16 de març

A l’alberg m’he tornat a trobar una noia mexicana que hi havia abans que marxés a fer l’últim trekking. Em pensava que ja se n’hauria anat, però s’ha quedat uns dies més. La Yazmín m’explica que el sud de Mèxic és molt bonic i molt barat. Bona combinació. És bo saber-ho, tot i que no crec que en aquest viatge arribi tan amunt. Sí que tinc curiositat per anat algún dia a un poble situat precisament al sud, a la costa del Pacífic. Ella és de Mèxic DF. M’ha regalat una funda de folre polar, que es va fer ella mateixa, per posar dins del sac de dormir. Diu que abriga molt i que ja no la necessitarà. Em pot anar bé, tenint en compte que en pocs dies comença la tardor. Ella se’n va a El Calafate, a veure la famosa glacera Perito Moreno.

El bus cap a Bariloche no surt fins a la matinada del divendres 16. Faig el check-out de l’alberg. He d’omplir les hores d’alguna manera. A l’oficina del Parque Nacional Los Glaciares m’he entretingut una estona mirant uns dossiers on hi ha les ressenyes de les vies d’escalada al Cerro Torre, el Fitz Roy i varies agulles. He pogut fer servir la cuina del hostel, i després de sopar m’he preparat uns entrepans pel viatge. Abans de les dotze de la nit marxo de l’alberg, perque tanquen la porta, i vaig directament a la terminal de bus. Allà em trobo uns francesos que estaven acampats al meu costat al campamento Poincenot, ara fa un parell de dies. Estan instal·lats amb les màrfegues i els sacs de dormir. Al cap de poc arriba una parella d’anglesos, i també treuen els matalassos i els sacs. He tret la màrfega per estirar-me, però no el sac. La motxilla està ben feta, i per tres horetes no cal fer tota la comèdia. A més, no fa fred. Intento dormir però no ho aconsegueixo. Abans de les tres del matí arriba un bus, que va a El Calafate. Han baixat entre 10-15 persones. El bus se’n va, i la penya carrega les motxilles i marxa. Tots, menys tres japonesos (una noia i dos nois), que es queden fent la papallona. Llavors, davant l’estupefacció dels allí presents, treuen una tenda i la comencen a muntar. Deu ser el primer cop que la munten perque un dels nois va mirant un paper amb les instruccions, i els altres dos fan d’operaris. Amb l’anglès ens mirem amb cara de sorpresa i se’ns escapa el riure. Un cop muntada, un noi es queda a fora, dormint entre la tenda i la façana, i els altres dos a dins. Les motxilles, a fora.

Acampant a la terminal de bus de El Chaltén

Plovisqueja molt tímidament, però no puc entendre el que han fet. Com deia en Biel Binimelis, personatge vingut directament de Ses Illes: “Jo flip!”. El Chaltén és un poble petit i segur, no els hagués costat gens trobar un millor lloc per muntar la tenda. Ja he dit algún cop que m’agradaria estudiar psicologia. No per treballar d’això sinó per entendre millor a les persones, siguin d’on siguin.

A partir de dos quarts de quatre comencen a arribar més motxillerus a la terminal. Quan veuen la tenda, flipen. També ha vingut el hulai que ven els bitllets de bus i, evidentment, no se n’ha pogut estar de fer algún comentari respecte els campistes. Quan el bus ha entrat a l’andana, ha començat a tocar el clàxon, més que res, per tocar els collons als de la tenda, que han tret el cap per la porta (amb les ulleres encara posades), a veure què passava, i s’han tornat a ficar a dins.

Sortim a les quatre de la matinada. M’espera un viatge d’unes 27 hores fins a Bariloche. Porto provisions; galetes (imprescindibles), alfajores, entrepans i aigua. Mig paquetet de galetes ja ha volat abans de pujar al bus.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: