Enviat per: nizzamudin | 28/03/2012

Bariloche, punt final a l’Argentina

17-19 de març

L’anada a Bariloche respon a diversos motius. He de tornar a Xile, concretament a Puerto Varas, on vaig deixar la motxilla petita a principis de gener, i des de Bariloche hi ha busos directes que t’hi porten. Tenia pensat pujar una mica més, pel costat argentí, i anar fins a San Martín de los Andes i Junín de los Andes per fer alguns trekkings allà, però la llarga espera a Villa O’Higgins, i, per sobre d’això, que m’han dit que hi ha molts dies que la visibilitat no és gens bona perque el cel està ple de cendres, he renunciat. Un altre factor negatiu és que si hi anés, després hauria de tornar a Bariloche, la qual cosa suposa fer un altre looping. San Martín i Junín de los Andes els deixem per la propera vegada. Aquest cop, el pas per l’Argentina és efímer. Una novetat d’última hora fa bo també el pas per Bariloche. Feia unes setmanes que notava la punta d’un queixal molt afilada, però mirant-ho amb un mirall petit davant d’un mirall gran no vaig veure res. Ara fa pocs dies ho vaig tornar a mirar, i estava igual, però el que sí vaig veure és una taca negra en un altre queixal. Aniré al dentista, a un que em van recomanar.

Des de la terminal, vaig caminant fins a l’alberg on vaig estar l’altra vegada, que queda a només 500 metres. Arribo i…. tancat per reformes. Merda! He d’agafar un bus fins al centre. A la parada hi ha una noia. Li pregunto quan val ara el tiquet. Em diu que des de fa poc ja no venen tiquets, has de comprar una targeta magnètica i anar-la carregant. Collons! Em diu que me’l pot pagar amb la seva targeta, i li dic que d’acord, però que li pagaré. Finalment arribo al centre. Al carrer Salta hi ha uns quants albergs per a backpackers. Em quedo en un de la cadena Hostelling International, de la qual tinc el carnet de soci (tens descompte). Malauradament, va caducar al novembre, però l’he fet sevir igual i ha colat. Per 70 pesos (uns 12 euros) tens dormir, esmorzar i sopar.

No he arribat tan cansat del viatge. Em dutxo i vaig directament al dentista, sense saber si avui dissabte tindrà obert. Truco i obren. M’atén el doctor Olivera, el que m’havien dit. He tingut la santa llet de trobar-lo, perque normalment el dissabte tenen tancat, i ell ha vingut a fer no sé què. Li explico el que passa i m’atén de seguida. Fa una inspecció i em diu que tinc una petita càries. Cal fer un empast. Aquestes coses cal tractar-les quan més aviat millor, perquè mai van a menys, i no en parlem si estàs de viatge, en que moltes vegades no et pots rentar les dents amb regularitat. He sortit de la consulta amb un empast més i amb uns quaranta i pico euros menys a la butxaca. De totes maneres estic content per haver-ho pogut solucionar avui mateix, no em volia quedar masses dies a Bariloche. Demà em quedaré descansant i dilluns ja foto el camp cap a Puerto Varas.

He hagut de fer càlculs amb els pesos argentins que em quedaven per no haver de treure diners una altra vegada. D’altra banda, el bitllet de bus a Puerto Varas val 100 pesos argentins (17,50 euros) si el compres directament a la terminal (només en efectiu). Si el compres per internet, val 14.000 pesos xilens (21,50 euros). Hi ha un bus diari que surt a les 08.30 del matí. Els dilluns n’hi ha un altre que surt a les dotze del migdia. És aquest el que agafaré, no cal matinar. I evidentment, he anat a la terminal a comprar el bitllet.

D’un any a un altre, les coses canvien, com el que comentava abans dels busos urbans d’aquí. També els preus dels bitllets de bus de llarga distància, com deia en un post recent. I aquí a Bariloche, un producte bàsic com les empanadas, també ha pujat. Fa uns mesos, el preu normal era 3 pesos/unitat. Ara, a gairebé tot arreu les he vist a 5, excepte a dos llocs, que estaven a 4.

A les 11.30 am del dilluns ja sóc a la terminal. El bus ha sortit puntual, a les dotze. Fa un dia gris, i a estones plou. La durada del trajecte és incerta perque el pas per la frontera es pot allargar força per la inspecció dels equipatges. Per creuar a Xile ho fem pel pas Cardenal Samoré.

Rètol al sortir d'Argentina

Tot i saber-ho des de fa uns dies, que el pas per territori argentí aquest cop seria breu, és ara que sento de veritat que deixo aquest país, l’Argentina, on he passat la major part del temps en el que porto de viatge, que són exactament un any i quatre mesos. Els tràmits per sortir d’Argentina són ràpids. Al bus hi ha una dona que no para de xerrar, explicant la seva vida a la penya, dient inclús a què es dediquen els seus fills, i el que cobren cada mes. Hi ha alguns passatgers que es miren amb cara de pòquer. Quin lloro de senyora!

Queda molt per recórrer a l’Argentina, però serà en una altra ocasió. Argentina, que te vaya bonito!

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: