Enviat per: nizzamudin | 21/03/2012

Parque Nacional Los Glaciares

12 de març

El trekking que faré els tres propers dies és el mateix que vaig fer a finals de gener de l’any passat. Tres dies i dues nits, acampant primer al campament de Agostini i la segona nit al campament Poincenot. El recorregut es pot fer en un dia, però no tinc pressa; avui és dilluns i el bus a Bariloche no surt fins divendres a la matinada. A més, vull veure les dues sortides del sol, la primera des del mirador Maestri, sobre la laguna Torre i davant del Cerro Torre i el cordón del Torre, i la segona des de la laguna de los Tres, davant del Fitz Roy i les agulles que hi ha al voltant.

El pronòstic del temps per aquests dos matins és que hi haurà molt poca nuvolositat, i sense precipitacions. L’any passat, la sortida del sol des del mirador Maestri va ser perfecte, no així davant del Fitz Roy, que no el vaig veure per la gran quantitat de núvols que hi havia aquell matí. De moment, però, el temps segueix com ahir; cel gris i pluja de baixa intensitat a intervals.

Day 1 – El Chaltén – Campamento de Agostini – 10 km, 2h 15m

Surto a les dotze del migdia.

En una hora arribo a un mirador, on faig una pausa. Cap allà on vaig, el temps no pinta millor, però això, teòricament, canviarà en unes hores.

Això és el que es “veu”

Al campament munto la tenda, de tant en tant cauen quatre gotes. Mentre buscava un lloc pla per muntar-la, m’he trobat en dues parcel·les diferents, una moneda d’un cèntim de dòlar canadenc i una de deu pesos xilens. Al canvi, sumant les dues, fan una miqueta més de vint cèntims d’euro.

Rètol d’entrada al campament

A part de la meva, només hi ha tres tendes. Pujo a treure el cap a la laguna Torre, que està cinc minuts més amunt. Allà fa vent i plou una mica més. Torno a la tenda i em fico dins del sac a fer una migdiada.

Río Fitz Roy

El riu passa pel costat del campament

Després, torno a pujar al llac. Això ja està una miqueta millor.

Laguna Torre. Es comencen a veure les muntanyes.

A la dreta, el Cerro Torre i el cordón del Torre

Ara, de més a prop

Trossos de gel flotant a la laguna Torre

Mentre preparo el sopar parlo amb un anglès, que va amb una noia. Han acampat quan dormia. Ells van passar tres nits a l’altre campament i ara passaran tres nits en aquest. El tio és fotògraf professional, i busca el moment perfecte, amb el temps perfecte i la llum perfecte. Són de Londres però se n’aniran a viure als Dolomites. Hi van anar l’any passat i es van enamorar. No entre ells, que potser ja ho estaven, sinó dels paisatges, la gent i lo bé que es menja allà. A mi em va passar una cosa semblant, hi vaig anar l’estiu del 2010 i em va encantar. I això que vaig conèixer només una petita part, la que va de Brixen a Feltre, en la travessa coneguda com a Alta Via 2 (180 km). Definitivament, els Dolomites és un dels llocs als que tinc ganes de tornar aviat.

Day 2 – Campamento de Agostini – Mirador Maestri – 45 min.

A les 06.40 am surto de la tenda, amb el frontal, la càmera, un parell de barretes energètiques, gorro i guants. Al sortir del bosc on està el campament veig que el cel està completament serè. Arribo a la laguna Torre i la vorejo per la dreta, on surt un sender que et porta al mirador. De camí he fet un parell de fotos.

07.00 am

La llàstima és que a les muntanyes que surten reflexades al llac no surt el Cerro Torre. M’hagués hagut d’aturar abans, i després m’ha fet mandra recular. En 45′ arribo al mirador Maestri, que rep aquest nom en homenatge a l’alpinista italià Cesare Maestri, que va viure una història d’amor i d’odi, i també amb molta controvèrsia, amb aquesta màgica muntanya anomenada Cerro Torre. Aquí podeu llegir una mica la història de Maestri amb el Torre.

Busco una pedra plana, per recolzar la càmera i fer fotos amb l’autodisparador. N’he trobat una, que no és cap meravella, però em serveix. M’espero assegut, a que arribi el moment culminant, quan els primers raigs del sol il·luminin les muntanyes.

07.27 am

07.30 am

Aquí no hi ha ningú, tinc tot el mirador per mi. L’espera no es fa pesada, no em canso de contemplar aquesta excepcional panoràmica que tinc davant meu. Ep! Que surt el sol i va ràpid. No puc badar.

07.45 am

Vista general des del mirador Maestri (07.50 am)

07.52 am

07.54 am

07.56 am

La glacera i l’inici de la laguna Torre (07.58 am)

08.00 am

08.02 am

08.10 am

D’esquerra a dreta: Cerro Torre (3.102 m), Torre Egger 2.850 m) i Punta Herron, i l’agulla Standhardt (2.730 m) – 08.51 am

L’altra vegada que vaig estar aquí, estava a l’alçada del mirador, però més amunt, just a la sortida d’un petit bosc que hi ha al marge dret del camí que puja al mirador. Seguir més enllà no té massa sentit perque el terreny està molt descompost, hi ha despreniments, i les vistes no seran millors. Recordo que l’any passat vaig veure una petita barraca. Ara, al tornar, entro dins del bosc i trobo la barraca.

Uns metres més enllà hi ha les restes del que havia sigut una cabana. Surto del bosc i torno al campament; sense deixar de mirar enrera i gaudir i al·lucinar, un cop més, amb les vistes.

09.18 am

09.20 am

Ara el reflex ja no és perfecte com al matí (09.55 am)

El Cerro Torre i el cordón del Torre (10.03 am)

Al campament esmorzo i recullo amb tota tranquil·litat.

Day 2 – Campamento de Agostini – Campamento Poincenot – 2h 40m.

Surto a les 12.25, de tornada pel mateix sender per on vaig venir ahir. 45 minuts després trobo el trencall que va al campament Poincenot.

Cerro Solo

Loma del Pliegue Tumbado

Darrera foto del Cerro Torre abans d’entrar al bosc i canviar de vall

De camí passo per la laguna Hija i la laguna Madre. M’he descantillat tant fent fotos del Cerro Torre, que al fer una foto de la laguna Madre, amb el Fitz Roy que treu el cap, ha aparegut a la càmera l’indicador de bateria baixa. Hòstia! S’ha acabat fer fotos per avui. He de guardar el poc que quedi per demà al matí.

Laguna Hija

Laguna Madre

Passen cinc minuts de les tres de la tarda quan arribo al campament Poincenot. Aquí hi ha moltes més tendes. Amb la tenda muntada vaig fins a la laguna i la glacera Piedras Blancas, fins allà és una hora caminant, gairebé tota l’estona pel costat del río Blanco. El cel ja està bastant ennuvolat, i de tant en tant hi ha ratxes de vent. Aquí ja vaig venir-hi també l’altre cop. Avui, però, no puc fer fotografies.

De nou al campament preparo el sopar. Sopo i me’n vaig a dormir d’hora.

Day 3 – Campamento Poincenot – Laguna de los Tres – 50 min.

Volia sortir a les sis, però al no tenir despertador, és difícil clavar l’hora. He dormit a estones, millor a la part final que al principi. Durant la nit el vent ha bufat amb força però al campament hi ha molts arbres que ofereixen una bona protecció. Surto a les 06.06h. Al sortir del campament es veuen unes quantes llumetes procedents dels frontals de la gent que va pujant. Agafo un bon ritme d’inici i avanço un grup de gent de cert “país”. Els he deixat de roda, amb una acceleració a l’estil Marco Pantani, Il Pirata. En 50 minuts arribo a dalt, i baixo uns metres per estar més a prop de la laguna de los Tres, i sense gent al voltant parlant a crits i cardant soroll. Són gairebé les set del matí. Estic al costat d’uns murets de pedra que algú va fer per protegir-se del vent. Hi ha un núvol que tapa el Fitz Roy i més núvols al darrera, però les agulles es veuen més o menys bé. No és perfecte però, en qualsevol cas, molt millor que l’altra vegada que vaig ser aquí.

07.14 am

07.17 am

07.19 am

07.23 am

He de dosificar la poca bateria que queda. Després de cinc fotos la pantalla s’ha desactivat automàticament per estalviar bateria. Arriba un moment que ja no puc modificar algunes opcions, i després de cada foto la càmera s’apaga.

La sortida del sol aquí també és espectacular. El núvol que tapa el Fitz Roy com si fos un barret, no acaba de marxar.

El Fitz Roy és el que està al centre – (07.47 am)

07.48 am

07.52 am

Vorejo el llac i pujo fins a un petit turó, des d’on es veu un altre llac, la laguna Sucia.

Laguna Sucia (08.16 am)

Una mica a l’esquerra del centre, l’agulla Saint-Exupéry (2.558 m) – 08.22 am

Torno i ja inicio el camí de baixada.

Havent esmorzat, amb la tenda plegada i la motxilla feta, surto a les 11.20h. Ara ja no hi ha núvols al Fitz Roy. Sortint del campament puc fer les dues últimes fotografies.

En el camí de tornada a El Chaltén em creuo amb una pila de gent. Molta gent, massa. A ull, diria que almenys cinc vegades més que on vaig estar ahir.

A l’esquerra, l’agulla Poincenot (3.002 m). A la dreta, el Monte Fitz Roy (3.405 m) – 11.19 am

Aquesta sí que és l’última, des d’un mirador (12.26 pm)

De les agulles que voregen el Fitz Roy, la que més m’agrada és la Saint-Exupéry. Ara, com a muntanya, em quedo amb el Cerro Torre. Les meves condicions físiques i tècniques no són aptes per pujar una muntanya d’aquestes característiques. I encara que ho fossin, crec que no intentaria pujar-la. Seria com trair-la, i no la podria tornar a mirar amb els mateixos ulls com ara, amb els que amb tot el respecte i admiració, em segueix captivant.


Responses

  1. […] Parc Nacional : PN Los Glaciares Norte […]


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: