Enviat per: nizzamudin | 20/03/2012

El Chaltén (II)

11 de març

Em llevo sense gaire empenta. Miro per la finestra, el cel està molt cobert, molt gris i plovisqueja. No em vull estressar anant a comprar el menjar pel trekking, fer la motxilla i sortir. Amb aquest temps no. Avui em quedaré aquí descansant. Aquest cap de setmana hi ha una jineteada al poble, gauchos vinguts de tota la contrada demostren les seves habilitats en la doma de cavalls. Comencen a les 14.00h.

Mentre recorria la Patagònia xilena, al llarg de la Carretera Austral, vaig tenir la sensació varies vegades de trobar-me en un dels pocs racons salvatges que queden al planeta. Diu la llegenda que aquells que mengen el fruit del calafate (un arbust natiu del sud de l’Argentina i Xile) estan destinats  a tornar algun dia a la Patagònia. De calafate en vaig menjar quan estava de voluntari a Piti Palena (segona quinzena de gener del 2012), sense saber-ho. Tampoc calia, sense haver-ne encara sortit, crec que algún dia tornaré. O com diu una dita molt porteña (de Buenos Aires): “Antes de marcharme, ya quería volver”.

Fa unes setmanes parlava amb un altre viatger/a. No recordo on, ni quan, ni tan sols si era un noi o una noia. Aquesta persona, al saber que no tinc data de tornada em va preguntar si estava més a prop del principi o del final del viatge. A lo que vaig respondre: “Bé, no és que ho pugui afirmar amb una rotunditat extrema ni absoluta, però em fa l’efecte que estic més a prop del final”.

Al dormitori de l’alberg hi ha un nord-americà, d’uns 50 anys, que viatja sol. Originàriament és de Hong-Kong, ara viu a Nova York. La seva dona és valenciana. Ell, de castellà, ni papa. De català, evidentment, tampoc. És fotògraf. A mitja tarda anem a veure la jineteada. És el mateix que vaig veure a finals d’agost als afores de Salta (vegeu post). De tant en tant cauen quatre gotes. Donem un volt sense entrar al predio. Per entrar, demanen una “col·laboració” de trenta pesos (més de cinc euros).

Una jove amazona

Amb el Heungman anem a la terminal de bus. El proper bus cap a Bariloche surt el dia 13, i ja està ple. El següent és el dia 16. El tio que ven els bitllets és el mateix que hi havia fa un any. Quan reconeix el meu accent diu: “catalán, tacaño!”. Que simpàtic! “Tu has estado en Catalunya?” -pregunto. No -respon. “Pues entonces, de qué coño hablas!”. Nada, hoy en día por internet se sabe todo -diu. Aquest pobre ignorant és el mateix titella que fa un any, a uns xilens que hi havia a la cua davant meu per comprar el bitllet de bus d’aleshores, els va dir “chilotes” (així és com alguns argentins anomenen mig despectivament els seus veïns), sense saber que “chilotes” és com s’anomenen els habitants de l’illa de Chiloé.

El preu del bitllet és una astillada tremenda. Manos arriba! Esto es un atraco! 648 pesos argentins (113 € al canvi) per un viatge de 27 hores. L’any passat vaig fer el mateix recorregut, però fins a Esquel (unes quatre hores menys de trajecte). Jo recordava aquell bitllet bastant més barat. I ho he comprovat: gener del 2011, El Chaltén-Esquel = 382 pesos. Març del 2012, El Chaltén-Esquel = 543 pesos. En un any, el mateix bitllet de bus ha pujat més d’un 42%!!! Que d’un any a un altre els preus pugin, és un fet habitual a tot arreu. Tot puja menys, naturalment, els sous dels treballadors. Ara bé, un augment d’aquesta magnitud és una enculada en tota regla. No només ha canviat el preu, sinó també l’horari. El bus surt de El Chaltén a les 03.50 am, i té els horaris previstos d’arribada (un dia després) a Esquel (02.50 am) El Bolsón (04.30 am) i Bariloche (06.30 am). Una altra sapastrada. Argentina, te veo mal. Y vas a peor. Ja són uns quants argentins que m’han dit que amb la situació actual i la tendència i inèrcia que porta el país sota el mandat de Cristina Fernández de Kirchner, abans de 5 anys hi haurà una revolta social, que farà que el cacerolazo i els saquejos posteriors al corralito de fa uns deu anys, siguin cosa de nens comparat amb el que vindrà. Mentrestant, la presidenta, fent servir un truc més vell que el pixar en paret, desvia l’atenció dels problemes reals d’Argentina (que no són pocs) anunciant que ben aviat el seu país tornarà a acollir una prova del campionat mundial de Fórmula 1.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: