Enviat per: nizzamudin | 05/03/2012

Villa O’Higgins (I)

50 dies i uns 1.200 quilòmetres separen aquestes dues fotografies:

Al km 0 de la Carretera Austral (Puerto Montt)

Rètol a l’entrada de Villa O’Higgins

La primera va ser presa el dia 5 de gener, al quilòmetre zero de la Carretera Austral, a Puerto Montt. La segona és el dia després d’arribar a Villa O’Higgins, el 24 de febrer.

Com deia al post anterior, Villa O’Higgins és conegut per ser l’últim poble de la Carretera Austral, i és també la porta d’entrada a les glaceres del Campo de Hielo Sur, la tercera massa de gel continental més gran del planeta, després de l’Antàrtida i Groenlàndia.

Alguns dels turistes que hi ha a l’alberg-càmping on m’allotjo ja fa dies que estan aquí. Tots volen creuar a l’Argentina. El dissabte 25 hi ha una llanxa que surt de Bahía Bahamondez, a l’entrada del llac O’Higgins. Sense saber del cert quan sortirà la propera llanxa, m’arriscaré i em quedaré uns dies aquí. Per passar a l’Argentina és una aventura. Des de Villa O’Higgins has d’anar set quilòmetres al sud, per carretera, fins a Bahía Bahamondez. De fet, allà és on s’acaba la Carretera Austral. Agafes un bot que travessa el llac O’Higgins, en un trajecte de 2h 45m, i t’arreglen ben arreglat (el preu és de 60 euros). A l’altre costat arribes a Candelario Mancilla, on viu una família, i 500 metres més endavant hi ha els carabineros, que t’estampen el segell de sortida de Xile. Has de caminar 22 km (15 en territori encara xilè, i 7 en argentí), primer per pista i després per sender, fins a la punta nord de la laguna del Desierto. Allà hi ha la gendarmeria argentina, oficialment entres en aquest punt. Hi ha un bot que et permet creuar aquest llac fins a la punta sud, però també pots vorejar el llac caminant per un sender, 12 km més. A la punta sud hi ha un bus que et porta fins a El Chaltén (40 km).

24 de febrer

-Excursió al valle del río Mosco-

Per comencar amb les excursions, avui aniré a la vall del riu Mosco. El Jorge, l’amo de l’alberg-càmping El Mosco, m’ha dit que actualment no es pot arribar al final del sender, que et deixava a prop de la glacera. Fa uns anys hi va haver una esllavissada i es va emportar unes cordes que et permetien transitar pel sender en un punt delicat. Arribaré fins on pugui. He sortit tard, són més de les 12. El sender surt des del poble. En pocs minuts arribes a un balcó que està cobert, és un mirador.

Villa O’Higgins

Segueixo per dins del bosc. El sender està senyalitzat amb marques vermelles i blanques, com si fos un GR. En un momento dado he seguit per on el sender semblava més evident, fins que ha deixat de ser-ho. Feia estona que no veia les marques. Vade retro. Pujant arribo a un segon mirador, el mirador del Valle.

Al fons, el llac O’Higgins

A partir d’aquí el camí és més planer, tornes a entrar al bosc. M’he trobat un senyor alemany que també està al càmping, que ja torna. Arribo a un refugi, no hi ha ningú. Està obert, és molt bàsic.

Si es pogués arribar al final del sender hauria fet l’excursió en dos dies, fent nit al refugi. Baixo al riu i camino fins a un espai ampli, conegut com “El desplaye”.

El Desplaye

Hi ha fites que t’indiquen per on has d’anar. Pujo per un llom i torno a baixar a l’alcada del riu.

El riu Mosco, des de dalt

Altre cop a baix

Més endavant veig que el sender torna a pujar. Aquí em quedo, el cel s’està tapant molt per aquí i és hora de tornar. Tampoc crec que hagués pogut anar gaire més enllà, intueixo que el sender està tallat a prop d’on m’he quedat. Desfaig tot el camí, a bon ritme. De tant en tant miro enrere i veig que el temps ha empitjorat allà dalt, cada vegada hi ha menys visibilitat. A l’alberg ha marxat gairebé tothom, la llanxa surt demà, però la penya se n’ha anat a acampar al costat del moll, per estalviar-se de pagar una nit.

Avui han arribat el Kevin i la Fabienne. Ells estan en un altre càmping. Ahir van dormir a Puerto Yungay, dalt del transbordador.

25 de febrer

-Sendero Altavista-

Per arribar a l’inici d’aquest sender s’ha de caminar tres quilòmetres per la carretera cap al sud, direccio Bahía Bahamondez. A l’altre costat del pont que travessa el riu Mayer hi ha el rètol que indica l’entrada.

Río Mayer

No fa un dia radiant, però malgrat els núvols no sembla que hagi de ploure. El sender és bonic i ondulat, pujades i baixades.

Arribes a un primer mirador, es veu el glaciar Mosco i el glaciar Huemul.

Vista de les dues glaceres des del primer mirador

A l’esquerra el Mosco, a la dreta el Huemul

Continuo fins a un segon mirador.

Río Mayer

Lago Ciervo, al fons el lago Cisnes

Laguna El Loco

El sender continua, però el Jorge m’ha dit que no val la pena baixar fins al río Negro, on s’acaba.

Ara sí que sóc l’unic hoste de l’alberg-càmping.

26 de febrer

-Sendero Los Colonos-

Com que el temps de moment aguanta i no plou, he d’aprofitar per veure el que pugui estant aquí. No hi haurà llanxa fins el proper dissabte dia 3. Aquest sender era el que utilitzaven els colons que venien a cavall fins aquí. El Jorge m’ha donat unes indicacions. Després d’una pujada inicial arribes a una llacuna.

Han cosntruït una petita presa perque d’aquesta aigua s’abasteix el poble. A partir d’aquí, ja és pla. Continues fins que et trobes un tancat mig destrossat. L’has de travessar. Hi ha molts arbres caiguts i troncs, el sender es perd. Em desvio una mica a la dreta, com que no el trobo, vaig cap a l’esquerra. Aquí està. Més endavant m’he trobat uns cavalls que pasturaven.

El sender és molt bonic, i fàcil. De vegades m’aturo i tanco els ulls. El silenci i la pau que aquí regnen són increïbles. A la part final hi ha alguns llacs a mà esquerra, però els veus a través dels arbres. L’últim sí que es veu bé, perquè el camí s’ha esclarissat i pots anar fins a uns rocs, una mena de mirador.

Només m’he trobat una persona en tot el camí, era un paisà que viu en una estancia a prop d’aquí. Anava a buscar un poltre, del grup de cavalls que m’he trobat abans. Surts a una pista. En total, el tram de sender són dues hores i mitja. Deu minuts després arribes a una altra pista, és la que va al Paso Mayer (pas fronterer).

Continuo cap avall fins que surto a la Carretera Austral. Un quilòmetre després passa un monovolum amb vàries files de seients. L’aturo i em porta fins a Villa O’Higgins. M’he estalviat cinc quilòmetres i una hora de caminar per la carretera, que és una mica avorrit. M’ha agradat molt aquest sender, molt recomanable.

27-28 de febrer

Ha plogut a intervals aquests dies. A l’alberg hi ha una parella, el Casiano i la Sabela, amics del Jorge. Han vingut a treballar a la temporada alta. El que passa és que degut a l’aturada, ara que teòricament l’alberg-càmping estaria ple, està buit. Les barricades i tallades de carretera continuen a la regió d’Aysén. La primera i de moment única mesura que ha pres el govern ha sigut enviar a més carabineros (policia) a la regió. Potser es pensen que repartint quatre mastegots podran dissuadir els ayseninos en la seva protesta. Aquest és el llistat de les diverses qüestions que reclamen els habitants de la regió d’Aysén:

Al poble ja hi ha banderes negres onejant al costat de la bandera nacional.

Com que a l’alberg-càmping la feina escasseja, organitzen sessions de cinema a la tarda i a la nit. El Jorge té un munt de pel·lícules en un disc dur portàtil. He vist algun tros d’algunes, però cap sencera. Als vespres vaig fins a l’altre càmping on hi ha el Kevin i la Fabienne, i xerrem una estona.

29 de febrer

La previsió per avui és sol i bon temps. Porto dos dies inactiu. Aniré al mirador del cerro Santiago i, si puc, pujaré al cerro. La primera part és la mateixa que la del dia que vaig anar a la vall del riu Mosco; has de pujar fins al mirador que és un balcó obert. D’allà surt el sender, senyalitzat amb marques blanques i blaves. Està més o menys ben senyalitzat. I dic més o menys perque al poc de sortir, no ho estava, i he agafat un camí alternatiu, també fressat, fins que he sortit al sender. Des del balcó al mirador he trigat 45′. Les vistes són espectaculars. Algunes de les muntanyes que es veuen, les que tenen més neu, són les que contenen les glaceres que formen part del Campo de Hielo Sur.

Lago Ciervo

Villa O’Higgins

Al fons el lago Cisnes

Per pujar al cerro no hi ha camí. He continuat cap a munt, una estona. De tant en tant, en algun clar, veus el cim.

Cerro Santiago

El bosc s’anava fent més dens i he fet mitja volta.

Arribar, potser hagués pogut arribar, lo complicat hagués sigut al baixar, per trobar el sender per on he pujat fins al mirador.

Al tornar al mirador m’hi estic una bona estona, assegut en una pedra, contemplant l’espectacle que s’obre davant meu, en un angle de 180°.

Lago O’Higgins

El llac O’Higgins de més a prop

La baixada no té cap mena d’incidència.

Per la tarda he anat a fer una altra caminada, fins a uns aiguamolls que estan a prop del cementiri, a la sortida del poble cap al nord.

Estaven en una propietat privada, i hi havia bestiar (cavalls i vaques) pasturant pels voltants.

Una de les muntanyes més properes al poble és el cerro Submarino, que s’alça al sud-est.

Cerro Submarino

.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: