Enviat per: nizzamudin | 25/02/2012

Carretera Austral (VII)

12 de febrer

Villa Cerro Castillo – Puerto Río Tranquilo (120 km)

És diumenge. A les 09.20h comenco a fer dit, a la garita on para el bus. La carretera passa per fora del poble de Villa Cerro Castillo. Aqui s’acaba l’asfalt i la carretera torna a ser de terra amb pedretes, “ripio”, que diuen aquí. A aquesta hora hi ha quietud total, i de moment no hi ha competència per fer autostop. No són ni dos quarts de deu que ja sóc dalt d’un cotxe. Era el tercer que passava. El xaval es diu Robert Alexis i treballa d’animador i a l’administració en una discoteca de Coyhaique. Avui és l’aniversari de la seva filla (2 anys) i la va a veure a Bahía Murta. Ha sortit del curru i ha agafat l’auto directament, sense dormir. “Estoy bien” -assegura. Em pot deixar en un encreuament. Avui vull arribar a Puerto Río Tranquilo. Des d’on em deixa queden 28 km. Allà només hi ha una altra garita de bus, i un rètol anuncia un “hospedaje” a només cent metres. Són les 11.15h. M’esperaré una estona i si no passa ningú comencaré a caminar a les 12. Em menjo un entrepà i fumo un cigarret. El segon cotxe que passa s’atura. No són ni tres quarts de dotze. Hi va una parella de Santiago, el Paulo y la Paula, que s’han agafat el dia de demà de festa i han fet una escapada. Ells van a Puerto Tranquilo i després tornen a Coyhaique. Arribem a les 12.10h. Impecable.

Volia venir fins aquí i fer una aturada per veure les “Capillas de mármol”. El poble de Puerto Tranquilo està situat a la vora del Lago General Carrera, el segon llac més gran de l’Amèrica del Sud (el primer és el Titicaca).

El Lago General Carrera des de Puerto Río Tranquilo

Les “Capillas” són unes formacions de roca, amb túnels i entrades, degut a l’acció de l’aigua i el vent que han erosionat el marbre. Al poble hi ha vàries agències que ofereixen el tour per anar-les a veure. El preu és el mateix a totes; 5.000 pesos. Després de trobar allotjament me’n vaig a veure-les. Fa sol, però també vent. El color de l’aigua del llac és d’un blau molt bonic. No sé si és exactament blau turquesa. Al bot som set persones més el “conductor”. Vaig amb sis argentins. La combinació de les cavitats que s’han format a les grans roques de marbre més el color de l’aigua fan una combinació de gran bellesa natural.

Amb el bot anem passant per diferents capelles i al final anem a “la catedral”, que és una roca rodona envoltada d’aigua per tot arreu.

La catedral

La Catedral, per l’altre costat

Al viatge de tornada acabo xop de cap a peus. El bot aixecava onades i el vent empenyia l’aigua cap a dins de l’embarcació. Quan arribem a Puerto Tranquilo vaig directament a l’hospedaje per canviar-me de roba.

Des del poble surt una carretera que va fins al glaciar Exploradores. Pregunto en una agència per la caminada per la glacera. Entre la caminada i el transport fins allà el preu és desmesurat. Demà intentaré marxar d’aquí. No sé si aturar-me a Puerto Bertrand o anar directament a Cochrane. Dependrà de com vagi el fer dit.

Crec recordar que en un post anterior ja parlava de que aquí a la Patagònia xilena volen construir unes preses des de fa temps. Els rius són propietat privada, pertanyen a diverses empreses, entre elles, Endesa. Es van vendre sota la dictadura del Pinocho. Fa temps que hi van al darrera i malgrat la forta oposició de la societat, els interessos polítics i econòmics són tan grans que passaran per sobre de tot; “Poderoso caballero es Don Dinero”. Han falsejat números (de la demanda d’energia elèctrica), venen la moto de que es crearan molts llocs de treball (en realitat seran només temporals), que per la regió l’electricitat serà gratis, i altres mentides i fal.làcies. I estan comprant a la gent de la regió, oferint beques gratuïtes als estudiants, i altres xantatges. A l’entrada del poble he vist un rètol que ja havia vist en una revista que tracta d’això:

En aquesta web podeu llegir més imformació al respecte.

A l’allotjament conec l’Alejandro, un xilè que fa deu anys que viu a Astúries. Ell ha vingut de viatge per preparar un viatge que vol vendre amb una empresa que està muntant. Està fent el recorregut, mirant allotjaments i parlant amb gent, per quadrar el pressupost. Ell també és Tecnic d’Esports de Muntanya i Escalada, especialitat Muntanya Mitjana. Ha treballat com a guarda del refugi de Quirós.

13 de febrer

A les 09.30 estic situat al carrer principal del poble. Al cap de poc ja veig més gent fent dit, alguns situats abans i alguns després, en el sentit de la marxa cap al sud. Avui serà dur. Cap al nord també hi ha penya fent autostop. La llarga espera avui és més distreta qua altres vegades. De tant en tant ve l’Alejandro i petem la xerrada. Passen molts pocs cotxes. A les 17.15 s’acosta un noi caminant (porta els cabells de color verd) i em pregunta cap on vaig. A Cochrane. “Nosotros también” -fa girant el cap enrera, on hi ha una noia.” Te podemos llevar” -diu. Estava assegut a la motxilla i m’aixeco de cop. ¿Sí? “Sí, pero espera, primero vamos a comer algo”. Cinc minuts després ve l’Alejandro i quan em veu obre els bracos com volguent dir: “tio, encara estàs aquí.” Aixeco la mà amb el polze cap amunt i quan el tinc al costat li explico que sortiré en breu, i afegeixo: “vigílame esto, que voy a echar un meote largo”. Baixo a un marge i foto una pixarada inhumana.

A les 17:45 sortim. El José Luis i la Carla són periodistes, de Santiago. Ara tenen uns dies de vacances. Al cotxe hi ha una altra noia, la Daniela, de Cochrane, que han recollit de camí. El José Luis va viure sis anys a Catalunya, concretament a Calafell, quan era petit.

Fins a Cochrane tenim uns 120 quilòmetres. Al primer tram la carretera voreja el Lago General Carrera, i no és fins ara que puc apreciar lo enorme que és aquest llac. El color de l’aigua és molt bonic. Amb el que m’ha costat sortir de Puerto Tranquilo decideixo no aturar-me a Puerto Bertrand i anar fins a Cochrane. A la desembocadura del llac Bertrand neix el riu Baker, el més cabalós de Xile.

Durant bona part del trajecte anem circulant en paral.lel al riu Baker. Quan arribem a Cochrane són gairebé les 20.30h. Deixem a la Daniela a casa seva. Ha vingut a passar uns dies de vacances, ella estudia a Santiago.

Anem a buscar allotjament. Preguntem a diversos llocs. Alguns estan plens. Ens quedem en un que a la planta baixa és un supermercat. Demà en buscaré un altre.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: