Enviat per: nizzamudin | 20/02/2012

Carretera Austral (VI)

Reserva Nacional Cerro Castillo

8 de febrer

Day 1 – (5h, 18 km -> sortida: 13.50h – arribada: 18.50h)

La previsió meteorològica és: avui i demà bon temps, i els dies tercer i quart, una mica de pluja. És important comencar amb bon temps, si els propers dies empitjora, ja veurem com ho afronto.

Al poc de sortir. A la dreta, el río Blanco.

Aquest primer dia és fàcil, camines per una pista (apta només per a vehicles 4×4) i vas guanyant alçada de manera molt progressiva.

Granja

La major part del recorregut camines en paral·lel a un riu. He vist al mapa que hauré de travessar alguns rierols, sense pont.

Al cel hi ha alguns núvols, però el sol brilla. Les vistes són molt boniques, és un privilegi estar aquí.

D’aquest trekking me’n va parlar la Dani. Ella el va fer fa un any i m’ha dit que és un dels treks que li agradaria repetir.

Després de creuar (descalç) el tercer i últim rierol, avanço a un grup de cinc. Uns metres més enllà deixes el riu i t’endinses en un bosc. Vint minuts després s’entra oficialment a la Reserva.

Hi ha una caseta amb el guardaparque. S’ha de pagar l’entrada, aquí són 5.000 pesos. Ara ja estic en números positius i ja m’està sortint a compte haver-me tret el passi anual a les Áreas Silvestres Protegidas del Estado.

Amb el mapa al davant, el guardaparque em dóna quatre indicacions i respon a les meves preguntes. Aquí es pot acampar, però no em quedaré, continuaré fins al proper campament, situat a 2,3 km. Aquest darrer tram el cobreixo en 35′. Només hi ha una tenda quan arribo. Cerco un lloc per muntar la tenda. Quan el tinc, el netejo de petits tronquets que hi ha. Tinc una taula al costat. El río Turbio passa molt a prop.

El río Turbio

Més tard arriba el grup que havia avancat, és una família de Santiago. Quan ells munten jo ja estic sopant. Després compartim la taula i xerrem una estona abans d’anar a dormir.

9 de febrer

Day 2 – (5h 20m, 14 km -> sortida: 09.40h – arribada: 15.00h)

Quan surto deixo a la família esmorzant. Quedem que ens trobarem d’aquí a unes horetes al campamento La Tetera, ells també tenen previst acampar allà. La parella que hi havia ja han sortit. El dia pinta bé, veure el cel de color blau sempre m’anima. Avui hem de passar un coll, un “portezuelo” com diuen aquí.

A l’esquerra ja es veu el coll

A mitja pujada avanço a la parella que havia sortit abans.

El pas, més a prop

Mirant enrera

L’ascens és per una tartera fàcil i amb pendent moderat. Als darrers metres hi ha una petita clapa de neu.

A les 11.20h arribo al Paso Peñón (1.453 m).

Paso Peñón (1.453 m)

Des d’aquí es veu la laguna Cerro Castillo, per sobre d’un bosc. Cap alla és on hem d’anar. El descens és més llarg i més dret, de tant en tant aixeco la vista per contemplar les glaceres i els salts d’aigua que generen.

El Paso Peñón ja queda enrera

Baixant pel pedregal no acabes d’arribar mai a la zona de bosc.

A l’arribar als arbres, travesses un rierol i un riu (aquest per un pont). Ara toca pujar. Dins del bosc hi ha un campament anomenat “El Bosque” (original, eh?). Aquí faig un petit avituallament. Des d’aquí el terreny s’inclina més i es torna a suavitzar quan camino per terreny obert.

El cel s’ha tapat. No pot faltar gaire per La Tetera. La Dani m’ha suggerit d’acampar uns 15-20′ més amunt, al costat del llac. De fet arribo allà sense haver vist el campament La Tetera. Trobo el lloc que m’ha dit, un petit espai pla on caben dues tendes, uns metres per sobre del llac. Efectivament, l’indret és molt bonic, però és massa exposat, no hi ha cap tipus de protecció. Torno enrera i ara sí trobo el campament. Deixo la motxilla i me’n vaig a Can Roca. Aquí hi ha uns arbres on el tronc, a la part baixa creix de forma horitzontal, de manera que pots seure i apretar amb ganes. Ara sí, trio el lloc per posar la tenda. N’hi havia un, sota els arbres, però no era gaire pla. La poso en una esplanada, que té arbres per un costat i la tenda queda sota unes branques.

Això és el que es veu des del campamento La Tetera. A la dreta, el Paso Peñón.

Descanso una estona i surto a caminar per anar a una glacera que queda a prop. Desfaig un trosset del camí per on he pujat i m’enfilo per uns rocs. No hi ha sender però sembla el punt més fàcil per pujar. Esperava trobar un llac, però només hi ha petites basses.

De totes maneres és igualment bonic. M’entretinc observant els blocs de gel, el color de l’aigua, les muntanyes,…

A la dreta la laguna Cerro Castillo. Més avall, la tenda. La trobeu?

Quan baixo preparo el sopar i sopo. La família encara no ha arribat. A veure si els haurà passat alguna cosa? Són les 19.20h. quan penso que a aquesta hora ja no crec que arribin, i no passen ni dos minuts que els veig aparèixer. S’ho han pres amb mooooolta calma. Els ajudo a muntar una de les tendes. Després d’ells han arribat un grup de cinc xilens (dues tendes) i un altre grup, aquest de set o vuit, d’aquell “país”. Aquest és un dels punts de pas d’aquesta penya.

És agradable conversar amb la família de Santiago mentre prenem un te després de sopar.

10 de febrer

Day 3 – (4h 30m, 11 km -> sortida: 09.35h – arribada: 14.05h)

Escalfo aigua per l’esmorzar i està plovisquejant. Plego la tendo ràpidament abans de que es mulli. Hi ha molts núvols, avui ens mullarem. La família no sap que farà, potser acampar al campament Los Porteadores o, si el temps està molt xungu, baixaran fins al poble Villa Cerro Castillo.

Passo pel llac, aquí comença la pujada. Plou amb poca intensitat, xispeja i de tant en tant hi ha ratxes de vent. Avui s’ha de superar un altre coll. Abans del pas avanço a la parella, que avui també havia sortit abans que jo. A la zona plana de dalt el vent és més fort i de vegades et tira dues o tres passes enrera. La baixada és de les guarres. No està ben senyalitzat i has de buscar el camí més fàcil, passant d’una banda a l’altre del torrent. El guardaparque va fer un íncis, en no agafar un trencall a mà dreta. Era un antic sender que ha quedat inutilitzat per una allau. El descens es fa llarg i pesat, no he trobat el desviament al sender tallat, i a les 12.40h arribo al campamento Los Porteadores, situat sobre el torrent. Aquí no hi ha ningú. No estic gaire mullat, ara no plou. Pujo per dins d’un bosc fins al Campamento Neozelandés, punt final de l’etapa d’avui.

Aquí hi ha dues tendes. Cauen quatre gotes, no sé si esperar a que pari de ploure per muntar la tenda o muntar-la ara, perque potser no pararà i després plourà més fort. La munto ara. Quan estic posant la varilla arriben dos xavals. Ells vénen de més amunt, han anat a veure un llac. Ara recullen i marxen. Quan se’n van arriba la parella, el Sebastián i la Trini. Ells també són de Santiago. Els ajudo a muntar la tenda. Després me’n vaig a fer la migdiada. A mitja tarda la pluja ha parat. És un bon moment per sortir a estirar les cames, però s’esta bé dins del sac. Al campament ha arribat una parella amb tres nens i hi ha una altra tenda. Surto del campament en direcció al llac. Res, només sortir del bosc per veure com està el cel i quines vistes hi ha. Són les primeres fotografies que faig avui.

Després de sopar xerro una bona estona amb el Sebastián i la Trini. Estem envaïts per compatriotes dels opressors i genocides del poble palestí. I no se’ls ocurreix altra cosa que fer foc, amb el greu precedent que hi ha de l’incendi al Parque Nacional Torres del Paine de finals de desembre del 2011.

Demà, si el temps no està molt malament, pujaré fins al llac, sense motxilla, i després baixaré al poble.

11 de febrer

Day 4 – (2h 20m +1h, 13 km +? km) -> sortida: 13.10h – arribada: 16.30h)

Excursió al llac: Anar i tornar -> 1h 50m

La nit passada ha plogut a estones, poca quantitat. Quan surto de la tenda el cel segueix tapat, però com a mínim no plou. Esmorzo, plego la tenda (mullada) i vaig a la laguna Duff. El sender està més o menys marcat. Per dins del bosc no hi ha senyals però esta ben fressat i quan surts hi ha fites. Abans d’arribar al llac em creuo amb els amics de Santiago, que baixen. És una llàstima que no faci sol perquè el color de l’aigua de la laguna Duff, i en general tot l’entorn, seria més bonic.

Laguna Duff

Amb núvols té més l’aspecte d’inhòspit.

Els núvols només permeten una visibilitat parcial de la glacera i les muntanyes.

Des d’aquí es veuen dos llacs més:

Baixo al campament, carrego la motxilla i marxo.

Sortint del campament de més avall, Los Porteadores, el sender està molt marcat. Excessivament, diria jo. Travesso el riu i comenco a pujar. I a pujar i a pujar. Però si el que hauria de fer és baixar!?!?!? La sensació és que no vaig bé, no pot ser que pugi tant. No dono la volta fins al cap de 40′. Hagués hagut de seguir els meus instints molt abans. He perdut una hora. Després de creuar el riu hi ha un trosset pla i més enllà surt el sender de baixada. He arribat a la conclusió que el sender pel qual pujava és un camí que baixa del coll pel qual vaig baixar ahir, però més facil i molt més ben senyalitzat que el que baixa pel mig del torrent. El guardaparque, en lloc de donar informació de coses irrellevants, com per exemple que s’ha de sortir d’hora al matí, m’ho hagués pogut dir. Aixo sí que era important. Enfilo el camí de baixada.

Quan acaba el descens arribes a una pista. Allà hi ha un grup de quatre o cinc, a punt de sortir. Aquest trek és molt millor fer-lo de Horquetas Grandes a Villa Cerro Castillo. Fer-lo al revés implica ascensos (als dos colls) molt llargs. Potser aquests només van al Campament Neozelandés, es queden una nit o dues, i baixen després. El tros de pista, de 6 km fins al poble, es pesat. He fet tota la baixada en sec. Al poble busco allotjament i vaig a recollir la bossa que havia deixat ara fa quatre dies. Em dutxo i estenc la tenda perque s’assequi. Al bar on sopo em trobo el Sebas i la Trini. Ells se’n van demà a Coyhaique. Jo continuo cap al sud, demà vull arribar a Puerto Río Tranquilo.

Ha sigut una bona travessa. A mi tampoc m’importaria repetir-la.

Advertisements

Responses

  1. aaaaaaara entenc això de cert país! m’hauria perdut en algun punt.. està clar que per parlar dels amics dels yankis, dels genocides sense memòria històrica (i no dic el nom perquè segurament tenen 5.000 agents secrets dedicats a inspeccionar sobre aquells que anomenen el seu ingrat país), només es pot parlar amb menyspreu.. ara ho entenc tot! hehe

    He trobat la tenda, no m’ha costat massa, però sí adonar-me que els campaments no tenen res a veure a com els entenem aquí! Suposo que en zones d’alta muntanya com aquesta, una plana amb herba ja és un molt bon lloc per acampar!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: