Enviat per: nizzamudin | 07/02/2012

Wwoofing a Xile

18-29 de gener

Durant el trajecte pel fiord Piti Palena vaig fent fotografies.

Navegant pel fiord Piti Palena

El volcà Melimoyu

Estem arribant

A l’arribar baixem els trastos del bot, inclosos quatre sacs de ciment. El primer que fem és anar a casa del veí, l’únic que hi ha. En aquests dos dies ja m’havien parlat una mica d’ell. És un holandès que fa anys que viu aquí. Ara, però, no hi és, i el Rodrigo i la Betty s’encarreguen d’alimentar les gallines, un gat i un gos. Ells van conèixer el sistema de voluntariat a través d’aquesta web gràcies al Thomas (l’holandès), que fa anys que té voluntaris, generalment per períodes curts de temps. Començo a lligar caps i resulta que per la info que vaig llegir a internet, aquest era el lloc que més m’havia cridat l’atenció, però precisament al mes de gener, el Thomas no necessita voluntaris perquè està de viatge. I sense saber-ho, he anat a parar just al costat. Pel que expliquen, es veu que aquest holandès és tot un personatge. Per començar, ell anomena aquest lloc “Cagalandia”. Així ho diu un rètol que hi ha just després de passar una tanca.

Entrem i el Rodrigo em diu: “Bienvenido al Planeta Cagalandia”. El que hi ha són diverses barraques fetes amb troncs, plàstic i xapa metàl·lica. Una és la cuina, una altra és la seva casa, a d’altres hi ha eines. Hi ha també un parell de tendes muntades. A fora, està ple de coses per tot arreu; ferros, plàstics, eines, pots de plàstic i de vidre, roba estesa, cables, cordills… és un caos:

Aquest és el planeta Cagalandia

Tornem a casa del Rodrigo i la Betty. La meva habitació està al primer pis, és una peça petita, però suficient i acollidora. M’agrada. Tinc la sensació que aquí m’hi trobaré bé. Aquí no hi ha electricitat, ni senyal per a telèfons mòbils, ni internet. L’única possibilitat de comunicació amb l’exterior és amb una emissora de ràdio, per parlar amb algún veí o amb el retén de carabineros de RMB. També es sintonitzen un parell d’emissores FM. Així doncs, no estem del tot desconnectats del món mundial.

La meva llar durant uns dies

La primera feina a fer és substituir una part del terra de fusta d’una habitació de planta baixa, que té les planxes una mica podrides, i fer-lo de ciment. Això serà després d’esmorzar. Abans, hem anat a buscar “choros” (musclos) i hem col·locat una xarxa d’uns quaranta metres de llarg per cinc d’alt. A veure si pesquem per tenir provisions pels propers dies. Si la pesca no és reeixida, haurem de començar a recol·lectar baies, fruits silvestres i arrels. Revisarem la xarxa demà al matí.

Canviar el paviment de fusta per fer-lo de ciment és una feina d’interior, i malgrat que fa un dia amb sol i el cel blau, ja ens va bé estar dins la casa perque a fora està ple de tàvecs. Mai n’hi havia hagut tants com ara -diuen. A veure si hauré de baixar fins a l’Antàrtida perque deixin de tocar els collons!

Les pedres per aconseguir volum i utilitzar menys ciment les anem a buscar a la platja, quan la marea està baixa. És tot un tema això de les marees. Entre el punt més alt i el més baix passen una mica més de sis hores. Llavors, durant un dia sencer (24 hores) tenim dues pujades i dues baixades. Per exemple, si aquest matí la marea estava al màxim de baixa a les 08.00h, demà al matí ho estarà a les 08.50 aproximadament. També es produeixen variacions d’intensitat quan hi ha lluna plena o lluna nova. La lluna és la que regula les marees.

Amb la marea alta

La mescla de ciment, pedres, sorra i aigua la fem en un habitacle que hi ha abans de la porta d’entrada a la casa. És un lloc per deixar les botes d’aigua, penjar les jaquetes, etc. El tros a reomplir amb ciment el dividim en tres parts, tres pastilles. En farem una cada dia durant tres dies consecutius.

Ja ens falta només un trosset

El dia comença a les 08.30h, quan anem amb el bot a revisar la xarxa. És un al·licient, anar a veure si hem pescat. I també mola perque al tornar és l’hora d’esmorzar. A aquesta hora del matí el mar sembla una bassa d’oli, per lo quiet que està.

La xarxa que vam posar és per a pescar peixos, però també hi queden atrapats crancs, que aquí anomenen “jaibas”, i s’han de treure perque no facin malbé la xarxa. Si la jaiba té un bon tamany, ens l’emportem. Si no, li treiem les pinces que guardem en un cubell, i la llencem a l’aigua. Les pinces les regenera. Hi ha una trampa especial per atrapar les jaibas; la jaibera. Durant aquests dies amb la xarxa hem atrapat un parell de salmons (petits), dos “pampanitos” i uns quants robalos, el peix que més abunda. Personalment, dels peixos citats abans, el que més m’agrada és el salmó. Un dia el vam menjar fumat i estava boníssim. I el robalo, fregit, també està molt bo. Un parell de dies vam posar la jaibera, utilitzant com a esquer els caps i les vísceres de peixos que havíem pescat, i vam treure unes quantes jaibas, que ens menjàvem (la carn que hi ha a les pinces i a les potes) com a aperitiu per sopar, al vapor. La Betty també preparava unes empanadas de jaiba i formatge, boníssimes. Així que la majoria de dies, menjant peixet puta mare i marisc. “Fresquito, fresquito el pescaditoooo!!!”.

Després de dinar fem cada dia una estona de migdiada, on aprofito per llegir i dormir a parts iguals. El Rodrigo m’ha deixat un llibre de Pablo Neruda, “Confieso que he vivido”. Són les memòries del gran poeta xilè.

Això és el que veig des de la finestra de l’habitació

Altres feines que he fet han estat: tallar les falgueres de la zona al voltant de la casa amb el matxet, seleccionar pedres (amb una cara plana, com a mínim) de la platja per a un muret que el Rodrigo està aixecant al futur hivernacle, pelar els troncs que farem servir per a l’estructura de l’hivernacle, fer llenya de les planxes de fusta que hem tret per fer el terra de ciment, ajudar en la construcció de l’estructura d’un magatzem, treure arrels de falgueres amb un pic,…

La Betty va amb la canoa a Cagalandia

La tarda que vam estar treient arrels, hi havia dofins saltant molt a prop de la platja. Va ser un espectacle.

Un dels dies vaig tenir lliure al matí fins l’hora de dinar. Vaig anar a recórrer un sender que va paral·lel al riu que baixa entre aquí i Cagalandia. Amb el matxet anava tallant les falgueres i la quila (un tipus de canya semblant al bambú), per aclarir el camí. Però amb la climatologia que regna a la zona, amb abundants precipitacions  (3.500-4.000 mm/l’any), el bosc es regenera molt de pressa, i si un sender no el vas mantenint amb una certa regularitat, es va tapant. No vaig arribar gaire lluny, però em vaig entretenir bastant tallant amb el matxet.

Un altre mig dia lliure, aquest per la tarda, al vespre vaig anar a fer un tomb amb una canoa de dues places. Semlava que el mar estava en calma, però en realitat feia una miqueta de vent, cosa que no vaig notar fins al cap d’uns minuts de remar. Vaig arribar a una petita cala i era gairebé impossible fer mitja volta per tornar, el vent m’empenyia cap a la sorra. Molt bé, baixaré, giraré l’embarcació amb les mans, pujaré i começaré a remar -vaig pensar. Vaig haver de repetir l’operació dues vegades. Remant com un animal, em va costar sortir d’allà. Si quan fa un ventet de no res, la canoa és gairebé ingovernable, almenys anant només una persona, amb vent ha de ser horrorós, perquè en lloc d’anar cap on tu vols, vas cap a on el vent li surt de la punta del pito. He recordat una de les experiències més heavys que he viscut mai, quan vaig fer la travessa “Squirrel Route” amb caiac en solitari, a la regió dels llacs a Finlàndia; 2 dies, 57 km. El segon dia vaig trigar 4 hores per recórrer els últims 12 km. Als llacs el vent era fort i sempre en contra. Va ser duríssim. Aquell dia el que em va salvar va ser la fortalesa mental. Al cap de dos dies encara tenia l’hombro calent. Aquí no hagués passat res, perque si no hagués pogut sortir pel meu propi peu, m’hagués esperat a la cala, i tard o d’hora el Rodrigo m’hagués vingut a buscar amb el bot.

La Betty fa pa i també elabora uns kuchen (pastissos), amb maduixes, cauchao (és el fruit d’un arbre que creix per aquí que es diu luma), pruna,… Alguns dies, després de sopar fem sobretaula i ens quedem una estona xerrant, i·luminats per la llum de les espelmes. Dins del sac i abans de dormir, llegeixo una estona. Quin millor lloc que aquest per llegir el llibre que tinc entre mans. Neruda va viure a Barcelona, era l’any 1934. Però la seva estada a la ciutat comtal va ser efímera, només uns quants mesos. Després va anar a Madrid.

Un vespre anem amb el bot fins a una “lobera”, on viu una colònia de llops marins.

Quan arribem estan prenent el sol damunt unes lloses, però s’esveren i es llencen a l’aigua.

.

(*)

Amb el Rodrigo i la Betty planifiquem quin dia anirem a RMB. Tinc previst marxar d’allà el dilluns dia 30 de gener. Així doncs, marxarem de Piti Palena el dissabte. Hem demanat per ràdio que ens informin de la previsió meteorològica. A partir del divendres 27 anuncien pluges durant varios dies.

Efectivament, aquest divendres ha plogut, però molt poc. Ara bé, no hem pogut sortir el dissabte perque no ha deixat de ploure tota la tarda. Al matí hi ha hagut una petita treva on hem col·locat un dels travessers del futur magatzem.

El magatzem, en construcció

El diumenge, després d’esmorzar, preparem l’equipatge per marxar. Va plovent, amb més o menys intensitat. Carreguem el bot. Anem tots amb jaqueta, pantalons i botes d’aigua. Al tercer intent de tirar la corda del motor, el Rodrigo aconsegueix engegar-lo, però la corda ha quedat penjant d’un fil, i seria arriscat marxar, perque si durant la travessia el motor s’atura, no el podrem tornar a engegar. El Rodrigo tira de la corda per acabar-la de trencar. Atraquem el bot i baixem. Col·loca una nova corda a la maneta de tirar, i anem remant fins a Cagalandia, per donar de menjar a les gallines, gat i gos. Ens esperem una bona estona però no para de ploure ni disminueix la intensitat. Com a arranque d’emergència es pot col·locar la corda enrotllant-la i tirant amb un cop sec. Per fer això s’ha de treure la tapa del motor, i aquest no es pot mullar. Agafem un plàstic, que entre la Betty i jo aguantarem, per cobrir el motor quan el Rodrigo l’intenti engegar. Amb molta paciència i utilitzant dues cordes de gruixos diferents, el Rodrigo fa innumerables intents, sense èxit. La majoria de vegades, la corda surt de lloc sense haver fet girar una peça que es diu volant. La perseverança i la paciència té premi. A l’enèssim intent el motor arrenca. Si jo hagués estat al seu lloc ja faria un quart d’hora que hagués tirat la tovallola i m’hagués cagat en tot. Ell no ha deixat anar ni un renec. Posem la tapa i cardem el camp. Em col·loco l’armilla salvavides i m’acomiado de El Escondido i de Piti Palena, no sense un cert pesar: “Fue bonito mientras duró”.

(*) El vídeo és cortesia de Rodrigo Parra

Anuncis

Responses

  1. […] Els dic que conec el lloc perquè vaig estar just al costat fent wwoofing dues setmanes (vegeu post), amb el Rodrigo i la Betty. Em pregunten com és l’indret. És difícil definir-lo, però […]

  2. Saludos desde Gales!
    Perdona que usa el castallano pero no hablo el catalan…
    Me gusta muchisimo tu blog – me da muchas ganas de volver a Suramerica. Tienes mas fotos en Internet de Cagalandia? Estuvo alli hace cinco anos y me interesa mucho ver como ha cambiado! Ya me parece bastante diferente de estos fotos, menos caotico si lo puedes creer!
    Mis mejores deseos para el resto de tu viaje!
    Cian

    • Hi Cian!

      No problem, I speak English.
      Thanks for your words. And what a surprise! So you were in Cagalandia. A few days ago I met 2 American guys, they are going to Cagalandia in a few weeks. They said to me that now, Thomas asks to the volunteers to bring their own food for one week, this first week is a test, to check how the volunteers adapt themselves to that place. I think it is not a place for everyone.
      How much time did you spend in Cagalandia?
      Perhaps when I was there it was a little bit chaotic because Thomas wasn’t there.
      I think I don’t have more photos than the ones I added on my blog.

      Greetings from Pucón,

      Alexis


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: