Enviat per: nizzamudin | 07/02/2012

Puerto Raúl Marín Balmaceda (i II)

29 de gener

Quan arribem a RMB fa estona que no plou. Amb un viatge aconseguim portar-ho tot fins a la casa. Em trec l’equip de pluja. Abans de cuinar, el primer és fer foc a la cuina, per escalfar el menjador i per entrar en calor. El Rodrigo prepara l’ordinador per connectar-nos a internet. Quan és el meu torn, consulto el correu i també la informació esportiva. Ja vaig dir que l’eliminatòria de quarts de final de Copa del Rei amb el Mirandés no seria gens fàcil. I malauradament no m’he equivocat. No m’ha sorprès l’eliminació, perque conec la idiosincràsia del RCD Espanyol, el meu equip de sempre. Fa molts anys que el segueixo. El que em sorprèn és que al partit d’anada remuntés un 0-2, marcant tres gols en cinc minuts. L’eliminació, però, ha estat cruel, rebent el gol decisiu en temps d’afegit. Sense haver vist cap resum ni video per internet, ja m’imagino a tot l’equip, aculat al darrere i cagats, defensant l’1-1 des del minut 80. Això, jugant contra un equip de 2ªB, és totalment inadmissible. I l’excusa de que és un equip amb molts xavals joves i sense gaire experiència no és vàlida. No contra un 2ªB. Per tant, l’eliminació és injustificable. Era una molt bona oportunitat per arribar a semifinals de Copa. Una bona pila de seguidors del Far$a se’n devia alegrar, naturalment, tirant coets i destapant ampolles de cava; entre ells un integrant del primer equip d’aquest club, un tal Piqué. Aquest niñato va començar a demostrar la seva xuleria, prepotència i arrrogància als pocs mesos de tornar a Barcelona ara fa uns anys, quan feia només quatre dies estava netejant els lavabos del vestidor del Manchester United. I que a sobre, algun periodista torrapipes i uns quants encegats seguidors culers s’atreveixin a anomenar-lo amb un nom que és la combinació del seu cognom amb el cognom d’una llegenda viva com Franz Beckenbauer (que era conegut amb el sobrenom de El Kaiser), el gran capità del Bayern de Munic i de la selecció alemanya, és, com a poc, una falta de respecte i una bretolada de l’alçada d’un campanar. Piqué no li arriba, ni li arribarà mai (ni jugant 100 anys) a la sola de la sabata de Beckenbauer. He dicho.

El cabreig per l’eliminació ha quedat bastant minimitzat quan he vist que hem guanyat els dos últims partits de lliga jugats a casa, que han catapultat l’equip al cinquè lloc de la classificació.

Per cert, aviso a navegantes: l’equip català que ha guanyat més copes del rei en el que portem de segle XXI és l’Espanyol.

Ens assabentem que la carretera que va de RMB a La Junta està tallada per un esllavissada de terres. Demà dilluns no podré marxar. El proper dia que hi ha bus és el dimecres 1 de febrer. De totes maneres he anat a parlar amb el xofer, perque em guardi un seient al bus, i, si finalment pot sortir demà, que m’avisi.

30 de gener

Al matí es confirma que el bus no podrà sortir, però al migdia escoltem per ràdio que la carretera ja està oberta i es pot circular amb precaució. He sortit a fer un tomb, quan no plovia, però abans de mitja hora ja he tornat perque ha arrencat a ploure altre cop.

He començat un nou llibre, “Contacto”, de Carl Sagan. Aquesta tarda gairebé no ha plogut, però segons el pronòstic, per demà dimarts hi haurà força pluja.

Amb el Rodrigo i la Betty. Gràcies per tot!

Aquesta nit, entre les dues i les tres arriben visites pel Rodrigo i la Betty; la filla del Rodrigo i el seu company. Ells s’estan començant a preparar psicològicament, perque a mitjans de febrer vindrà més gent i calculen que seran uns quinze.

31 de gener

A l’hora d’esmorzar conec la Sofía i el Boris. Han comprat un joc de cartes (baralla espanyola). Em demanen si els puc ensenyar algun joc. Més tard els ensenyaré a jugar a la brisca.

He fet una passejada pel poble, interrompuda altre cop per la pluja. Passo estones llegint, i escrivint en paper el que després passaré al bloc. Els meus plans són: marxar demà amb bus fins a La Junta. Allà, comprar provisions per un o dos dies i fer dit fins a una de les àrees del Parque Nacional Queulat, a uns 65 quilòmetres de La Junta. Quedar-me una o dues nits al parc, recórrer uns quants senders, i d’allà fer dit fins a Coyhaique, la capital de la regió d’Aysén. El pronòstic per demà i demà passat és igual a avui; cel cobert, amb pluja a intervals. Decidiré sobre la marxa, si el temps està molt xungu, em saltaré el PN Queulat per anar directament a Coyhaique.

Havent sopat fem unes partides de brisca. El Rodrigo es mig enrecordava d’aquest joc, a ell li va ensenyar el seu avi, però feia molts anys que no hi jugava.

El bus surt a les vuit del matí. Deixo la motxilla gairebé feta abans de ficar-me dins del sac. M’acomiado de la Betty i dels nois.

1 de febrer

Abans de les vuit vaig a casa del xofer, per dir-li que em passi a buscar a casa el Rodrigo. Em diu que vingui cap aquí, que no trigarà a sortir. Torno, carrego motxilla i m’acomiado del Rodrigo. Un cop sóc dalt del bus fem un tour pel poble per recollir la resta de passatgers. No sé per què no em podia passar a recollia a mi també. Potser els foranis no tenim aquesta deferència.

Arribem a La Junta a dos quarts d’onze.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: