Enviat per: nizzamudin | 07/02/2012

Carretera Austral (IV)

1 de febrer

La Junta – Puyuhuapi (44 km)

A La Junta compro provisions en un supermercat i camino fins a la sortida del poble per començar a fer dit. A estones cauen quatre gotes. Són les 11.20h. i dues hores més tard s’atura un cotxe, on van quatre israelians (dues parelles). Van llogar l’auto a Bariloche (Argentina) i volen anar fins a Ushuaia. Una hora més tard arribem a Puyuhuapi. Ens aturem a l’oficina de turisme. Vull fer un parell de consultes però està tancada. Segons el rètol, tornen a obrir a les 15h. M’espero allà, al porxo. Està plovent. A les tres passa per allà el ti@ que treballa a l’oficina i em pregunta si necessito res. Obre l’oficina i m’atén, amb mitges presses. Sortim, tanca amb clau i se’n va caminant amb la noia amb la que anava. Potser se’n van a fer un cafè. Ho he escrit així, ti@, perque era un transsexual que cardava por de veure. Creuo el poble fins la sortida. Des d’aquí només hi ha vint quilòmetres fins al Parque Nacional Queulat. Em dono de marge fins les set de la tarda per sortir d’aquí. Ara són les 15.20h. Abans de les sis, ho deixo córrer. En tota aquesta estona només s’ha aturat un cotxe, que anava a una salmonera a deu quilòmetres d’aquí. Vaig a buscar allotjament. A les sis del matí passa un bus que va a Coyhaique i et deixa al desviament per anar al parc. Demà faré una sortida d’un dia al parc i tornaré a Puyuhuapi.

2 de febrer

Parque Nacional Queulat

El bus ha passat a les 06.15h. Des d’on em deixa hi ha 1,2 km per pista fins a l’entrada, i 1,5 km més fins a la zona d’acampada, d’on surten diversos senders.

Després de l’entrada em creuo amb un guardaparque, que va amb una pickup. Em diu que un dels senders, el més llarg, està tancat per manteniment i que, per favor, no hi entri perquè és perillós. A la resta de senders, cap problema.

Al càmping hi ha vàries tendes. Esmorzo sota un cobert on hi ha unes taules. El cel està molt tapat, però no plou ni hi ha prevista pluja per avui. El primer sender és “El Aluvión”, de menys de mig quilòmetre. Passes pel costat de grans bolos de pedra que van ser arrossegats fa molts anys per la glacera.

Río Ventisqueros

L’atractiu principal d’aquest parc és el “Ventisquero Colgante”. Quan caminava per la pista ja l’he vist en algún moment. Ara pujaré a un mirador per veure’l de més a prop. El sender té 3,2 km, que recorro en una hora.

El Ventisquero Colgante

He quedat una mica decebut, pensava que la glacera es veuria més a prop, però val la pena pujar. De moment no hi ha ningú, i puc gaudir de les vistes en silenci. Mitja hora més tard arriba un grup de quatre xavals xilens. Em quedo una estona més i començo a baixar. Durant el descens em creuo a força gent que puja. L’esplanada on hi ha el mirador és petita. Com es trobin tots allà dalt hauran de fer torns per fer la foto.

A baix, camino en paral·lel al río Ventisqueros fins la Laguna Témpanos, que rep l’aigua del desgel del Ventisquero.

Laguna Témpanos

I per acabar, arribo a un altre mirador. Aquest és el sender més curt, 200 metres des de l’aparcament.

Al darrer mirador, amb el Ventisquero al darrera

He de continuar amortitzant el passi anual de Conaf, que permet entrar gratuïtament a les Áreas Silvestres Protegidas del Estado. Em va costar 10.000 pesos, i encara estic en números negatius. En aquest parc, “te soplaban 4.000 del ala”. Ja em falta menys per començar a estalviar.

Surto a la carretera. El segon cotxe que passa s’atura i em porta a Puyuhuapi. Són una família de Santiago que venia del parc.

Puyuhuapi

He arribat prou d’hora com per fer la migdiada. Em llevo i passo per l’oficina de turisme. Ha sortit el sol. El travesti em dóna un fulletó on hi ha un mapa amb un circuit pel poble.

Aquesta és l’única secció de la Carretera Austral que va al llarg del mar. Abans que es construís la carretera, els colons ja havien construït una carretera fins al llac Risopatron. Això va ser decisiu per fer passar la Carretera Austral per aquí. Puyuhuapi està en un fiord, i la construcció de vaixells era una activitat important. Colons alemanys es van establir aquí a partir dels anys 30.

Casa típica de Puyuhuapi

Pujo per uns camps, on hi ha vaques, i segueixo un sender que puja fins a un mirador. Aquest recorregut i el paisatge, m’ha recordat Suïssa. Al mirador hi ha un banc, que va bé per recuperar-se de l’últim tram de pujada.

Puyuhuapi

3 de febrer

Puyuhuapi – Coyhaique (244 km)

A les 08.25 començo a fer dit. Estic al mig del carrer principal del poble, en una caseta que és una parada de bus. Al davant hi ha l’oficina de turisme. M’he posat aquí perquè plou. A aquesta hora no passen gaires cotxes, però volia començar d’hora perque avui m’agradaria arribar a Coyhaique, la capital de la regió d’Aysén. Cap allà les deu arriben dos xavals, que pel seu aspecte diria que són de cert “país”. Ells fan dit, però en sentit contrari. No hi fa res. Van passant cotxes, però la majoria van plens. Va plovent, amb poca intensitat però de manera contínua. Van passant les hores. Només s’ha aturat un cotxe, però anava a unes termes que estan molt a prop d’aquí. Un dels xavals creua el carrer i ve cap a mi. Xerrem una estona. Ell ha fet dit des de Villa O’Higgins (l’últim poble de la carretera Austral, al sud, que és cap allà on vaig) i diu que fins aquí mai s’ha esperat més de tres hores per què l’agafi un cotxe/camió. Ahir a la tarda, però, va estar fent dit 4 hores, sense èxit. Què passa amb Puyuhuapi? -ens preguntem. Ell viatja sol però temporalment s’ha ajuntat amb un altre xaval. Les meves sospites sobre la seva procedència s’han confirmat. Al llarg del matí i del migdia han anat arribant al davant de l’oficina de turisme uns quants grups de dos, tots d’aquell “país”. Millor, que vagin tots cap al nord, no vull competència. Un quants turistes que viatgen amb cotxe i s’han aturat davant de l’oficina de turisme, per demanar informació, han hagut de marxar perque estava tancada, inclús en horari on hauria d’estar oberta. El travesti entra i surt, obre i tanca i fot l’horari que li rota, passant dels turistes.

Devien ser més de les tres de la tarda, quan la dona de l’allotjament on he estat ha passat pel davant i m’ha dit: “no hay suerte?”. Li he dit que potser d’aquí a una estona tornaria allà. Calculo que des d’aquí a Coyhaique hi deuen haver unes quatre hores amb cotxe, així que penso que si a les set estic encara aquí, tornaré a l'”hospedaje”. A mitja tarda para de ploure.

Un home que ha aparcat davant de l’oficina de turisme em pregunta on vaig. Li dic que a Coyhaique. Ell va a Puerto Cisnes, em podria deixar en un encreuament, però allà no hi ha absolutament res, només una garita-parada de bus igual que on estic. Estaria bé, només per sortir d’aquí, però seria arriscat. De moment em convé quedar-me aquí.

A la parada del bus on estic han arribat tres xavals xilens. Al cap d’una estona comencem a xerrar. L’espera es fa més amena i distreta, de l’avorriment que porto de totes les hores que fa que estic aquí. Tot i parlar amb ells, no deixo de fer autostop, quan passa  un cotxe, surto. Ells també van cap a Coyhaique, però no saben si quedar-se avui aquí, si començar a caminar cap al sud i aturar-se allà on arribin per passar la nit, o què. Em quedo xerrant amb un d’ells, i els altres dos se’n van a fer no sé què.

Si avui no surt bé, demà ho tornaré a provar. El repte és fer tota la carretera austral a dit. I si demà no surtís bé tampoc, m’ho plantejaria. Els dos xavals tornen i diuen que el bus de demà cap a Coyhaique va ple.

Són més de les set, porto tot el dia aquí, però com que parlant amb els xavals passo una bona estona, de vegades descollonant-nos, em quedo. A aquestes alçades del dia faig dit més per inèrcia que per convicció.

Diuen que als ciclistes que participen en una de les proves més dures del món, la Paris-Roubaix (més de 250 km), coneguda com l’Infern del Nord, se’ls obren les portes del cel quan arriben al velòdrom de Roubaix, on finalitza la prova. Una cosa similar és el que em passa a mí a les 19.15h. quan s’atura un cotxe. Hi va una parella. Vais a Coyhaique? -Sí. Me podéis llevar? -Sí.

No m’ho puc creure. Agafo la motxilla del banc i la col·loco darrera l’auto, al portaequipatge. Un dels nois xilens em diu algo així com: “t’ho has currat”. Els dic, amb un somriure d’orella a orella: “Chavalotes! Nos vemos en Coyhaique!”. M’ha costat gairebé 11 hores sortir d’aquí!

El César i la Gabriela són de La Serena. Han vingut en viatge de negocis/plaer. El César és enginyer, i havia d’anar a Puerto Raúl Marín Balmaceda, perque allà han de fer una nova rampa per als vaixells. Que petit és el món! Ells tornen a Coyhaique perque demà agafen un avió de tornada a Santiago.

“Te hemos visto esta mañana, cuando hemos pasado con el auto” -em diu la Gabriela. Ells han anat a les termes. Arribarem tard a Coyhaique, però m’és igual. Pel camí, la Gabriela fa algunes fotografies, hi ha molts salts d’aigua que es veuen des de la carretera. De fet, aquest tram és un dels més verges i salvatges pels que he passat des de que vaig sortir de Puerto Montt.

Un parell de cops ens aturem a fer fotografies.

Des del Portezuelo Queulat

A les 23.45 arribem a Coyhaique. M’havien dit que era una ciutat petita, però veient els llums des d’un lloc elevat quan ens hi acostàvem, es veu molt gran. L’última ciutat a la que vaig estar va ser Puerto Montt, i d’això ja fa un mes. La primera impressió que m’emporto de la ciutat no és bona. El César deixa la Gabriela a l’hostal on estaven allotjats, i m’acompanya amb el cotxe a buscar allotjament. Al segon que trobem hi ha lloc i m’hi quedo. Li agraiexo infinitament la seva ajuda i que m’hagin portat fins aquí. Són les dotze de la nit, i estic bastant cansat. Ha sigut un dia llarguíssim.

Anuncis

Responses

  1. Déu n’hi do, que dur això últim que expliques.. Ànims i no desisteixis de l’objectiu marcat!!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: