Enviat per: nizzamudin | 05/02/2012

Puerto Raúl Marín Balmaceda (I)

16 de gener

Surto a dinar i torno per recollir la motxilla i anar a l’ajuntament. El bus surt des del davant. El conductor ja estava avisat de que probablement avui, un turista “espanyol” agafaria el bus. Ell truca al Jaime Valencia pel mòbil perque aquest avisi per ràdio al Rodrigo. No contesta. Llavors truca al retén de carabineros de RMB. El bus és una van amb seients. Som quatre passatgers. Al principi anem vorejant el marge dret del riu Palena, aigües avall. El paisatge és bonic. El trajecte és de només 70 quilòmetres, però es fa llarg perque la carretera, o, més ben dit, la pista, no està en gaire bon estat. A la part final hem de travessar el riu amb un transbordador. Des de l’altre costat ja només queden deu quilòmetres fins a RMB. En realitat el poble està situat en una illa, la isla de Los Leones, perque el riu Palena forma un delta a la seva desembocadura. Arribem a les cinc de la tarda. El Rodrigo ja està avisat així que espero assegut en una ombra, amb vistes a la platja on ell sol atracar el seu bot.

Des de la platja de Puerto Raúl Marín Balmaceda

Al fons el volcà Melimoyu

A les set de la tarda vaig a casa del Jaime Valencia, perquè avisi el Rodrigo per ràdio. Contesta i diu que estan carregant el bot i que en una hora, hora i mitja estaran aquí. Deixo la motxilla a la casa que té el Rodrigo a RMB, que està al costat de la del Jaime, i surto a fer un tomb pel poble. En un supermercat em compro un parell de paquets de galetes, provisions sempre importants. A les 20.40h arriben el Rodrigo i la Betty. Fem un parell de viatges a buscar la resta de les coses al bot. La casa la va construir ell mateix, en un parell d’anys. Falta polir alguns detalls, però està força bé. Jo dormiré a l’antiga casa, que està al costat, separada uns deu metres. La primera feina a fer demà és buidar completament el bot (treure el motor, etc.), donar-li la volta i posar-li uns pegats amb massilla, perque hi entra aigua.

17 de gener

Havent esmorzat anem a la platja. Treiem el motor i altres coses que hi ha dins el bot. Anem a buscar un veí perque ens ajudi a donar-li la volta i el casc quedi a dalt. Hi ha molts tàvecs, uns de color negre, els coliguachos. El casc està ple d’una espècie de lapa anomenada colpa. Primer hem de raspar tota la superfície, per treure les closques i veure quins són els punts per on entra aigua. Anem ràpid perque tenim un núvol de tàvecs que ens envolta. Abans d’aplicar la massilla hem de deixar que el casc s’assequi durant unes hores.

Avui ens quedarem a RMB i no serà fins demà que anem a la casa que tenen a Piti Palena. El Rodrigo té contractada una connexió a internet d’un dia a la setmana. Abans de dinar em deixa que consulti el correu, un detall que valoro molt tenint en compte l’experiència de l’anterior voluntariat en aquest aspecte.

Uns amics del Rodrigo i la Betty, que són els administradors d’un eco-lodge a l’entrada del poble, ens han convidat a sopar. Allà hi ha una noia nord-americana, de Califòrnia, fent un volutariat, ajudant-los amb els turistes. També han convidat a una parella que viatja amb iot. Són de Canadà, jubilats, i fa dos anys que van salpar. Pensen viatjar quatre anys més. Aquest allotjament és per a gent amb pasta, la pensió completa surt a 90.000 pesos diaris, més de 130 euros. Hi ha cabanes i pots fer caiac, muntar a cavall, fly-fishing,… El sopar és entretingut, és com un aperitiu amb blat de moro, formatge, melmelada, un embotit semblant al llom i pa, amb vi negre com a beguda. La californiana fa de traductora perque els canadencs amb prou feines saben quatre paraules en castellà. Demà se’n van a la laguna San Rafael.

18 de gener

Actualment el Rodrigo i la Betty passen l’estiu entre RMB i, sobretot, la casa al fiord Piti Palena, on anirem aquesta tarda. Ell és de Concepción, i va arribar a RMB fa uns trenta anys. La Betty és d’Iquique, i allà passen la resta de l’any, on tenen un residencial amb habitacions individuals, llogades per treballadors que es queden per uns quants mesos, treballant a la ciutat i/o voltants.

El turisme està començant a explotar a RMB. La carretera per la que vaig venir des de La Junta es va acabar d’obrir no fa ni tres anys. Abans només es podia accedir per mar, amb una barcassa des de Quellón (Chiloé). Aquest segueix sent el mitjà de transport més utilitzat per arrribar aquí, hi ha dos serveis a la setmana. Van començar a rebre voluntaris a partir del mes d’octubre passat, i de tots els voluntaris que han tingut, l’únic que ha arribat per terra sóc jo.

La Betty em diu que si tinc roba per rentar que li porti, que va a posar una rentadora. Definitivament, i això només acaba de començar, aquest voluntariat no és com l’anterior, ells no m’han suggerit que si tinc roba per rentar, coneixen a algú del poble que ofereix aquest servei per un preu mòdic, com em van dir “los que os dije”.

A mitja tarda comencem a preparar els equipatges i anem fent viatges al bot, per anar-lo carregant. Sortim abans de les set de la tarda, tenim una mitja hora de trajecte. Tinc curiositat per veure l’indret on passaré uns dies aïllat, amb un estret contacte amb la natura.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: