Enviat per: nizzamudin | 14/01/2012

Futaleufú (I)

11 de gener

A l’allotjament on estic vaig conèixer un tio d’Almeria, el Gabriel. Ha viatjat per molts països, sempre amb bicicleta. Ara vol fer part de la Carretera Austral amb bici, fins on arribi. Té una lesió medul·lar, amb lo qual al pedalar ha de fer un esforç diferent, perque no té força als bíceps. A més, nota molt els canvis de temperatura i la humitat, i ha estat tres dies parat aquí a Futaleufú, esperant que arribi el bon temps. Aquest matí quan he baixat a esmorzar, ja havia marxat. Ell va fer la baixada amb ràfting pel riu fa dos dies, i em va dir que és recomanable. De fet, un dels motius pels que he vingut fins aquí és aquest. Diuen que el riu Futaleufú és un dels millors del món pels caiaquistes i els rafters. L’altre motiu és que abans de l’1 de febrer he de sortir de Xile, perque se m’acaben els 90 dies permesos. Des d’aquí, la frontera està a menys de deu quilòmetres. Hauré de sortir de Xile, entrar a l’Argentina, sortir-ne, i tornar a entrar a Xile, per tenir noranta dies més, i anar sense presses per la Patagònia xilena. Vull resoldre aquest tràmit el més aviat possible, per oblidar-me’n. Surto del poble en direcció a la frontera i faig dit. Uns 20′ després s’atura una furgoneta que va cap allà. Dins hi van un xilè i un argentí, que treballen per a una de les empreses d’aventura que fan la baixada pel riu. Els demano que m’informin.

Sortir de Xile no ha costat ni dos minuts. He de caminar dos-cents metres per arribar a l’edifici de migracions de l’Argentina. Aquí el ritme és un altre. Hi ha tres tios treballant, a vegades quatre, però sense haver-hi gaire gent, hi ha cua, i avances molt a poc a poc. Es prenen el seu temps. Només els falta “tomar unos matecitos”. He de fer cua dues vegades, una per entrar i l’altra per sortir del país. Torno caminant cap a Xile. Allà, un parell de minuts més i resolt. Hi ha molt poc moviment de cotxes, començo a caminar per la carretera, i ja faré dit quan en passi algun. Porto caminant entre dos i tres quilòmetres quan passa el primer cotxe. I s’atura. Són uns argentins que estaven darrera meu a la cua. Em porten fins a Futaleufú. Tota la gestió m’ha portat unes dues horetes. Ara ja estic més tranquil.

Al poble passo per les diferents agències d’esports d’aventura, a preguntar horaris, preus, etc. Després de la migdiada, faig un tomb pel poble, passo per la pista de rodeo i pujo a un turó on hi ha un mirador.

La pista de rodeo

Futaleufú des del Cerro El Mirador

Al baixar vorejo un petit llac, la laguna Espejo, per tornar a entrar al poble.

Els voltants del poble són de gran bellesa

Només entrar pots arribar fàcilment a un altre mirador, aquest més baix.

Futaleufú, des del Mirador de la Virgen

He trobat un altre lloc amb connexió a internet. Al que vaig anar ahir deien que era l’únic del poble, i són uns carerus. Aquest té un preu, diguem-ne, normal. A part de llegir els mails i enviar-ne algún, estava seguint la segona part del partit de tornada dels vuitens de final entre l’Espanyol i el Córdoba. Els andalusos s’han col·locat amb un 3-2 que els col·loca a la propera eliminatòria. Al minut 85 he fotut el camp. A veure si demà quan torni s’ha fet el miracle.

12 de gener

Avui aniré a la Reserva Nacional Futaleufú. El xaval de l’oficina de turisme em va explicar com arribar a la caseta d’administració de Conaf. Allà ja m’informaran de quins senders es poden fer. He de sortir per la carretera (direcció el pas fronterer), i després d’uns 500 metres, tombar a mà dreta i seguir per una pista.

Rètol d’entrada al poble

Quan ja sóc a la pista, un tros més amunt hi ha un trencall, a l’esquerra vas al sector Río Chico, i a la dreta al sector Escalas. Giro a l’esquerra. Fins a la caseta hi ha més distància de la que em pensava. Finalment hi arribo.

Parlo amb el guarda i m’explica quins senders puc fer. Des d’aquí n’hi ha dos; un, bastant planer, que va paral·lel al riu i pots arribar a dos miradors. N’hi ha un altre, gairebé circular, que puja fins a un mirador bastant més alt que els anteriors, i tens millors i més àmplies vistes.

Començo pel fàcil. Arribo a un mirador, sembla que és el primer. Hi ha una parella asseguda en un banc.

Vista des del 1r (?) mirador

Continuo cap al segon, el sender puja i baixa, i acabo baixant fins a uns prats i una casa. Allà pregunto on està el segon mirador, i em diuen que cap enrera. Desfaig el camí, m’he saltat un mirador i no sé on està. Tant se val. En una ombra dino, tinc el riu just davant meu:

El río Futaleufú

Continuo desfent el camí del primer sender i a la part final arrenca el segon sender. Aquest puja només de sortida, hi ha molts trams d’escales. Fa calor, però vas majoritàriament per dins del bosc. I a més, no hi ha tàvecs. A mitja pujada hi ha un mirador, però no faig cap foto perquè no pot ser millor que des de dalt. Pujo a un bon ritme, des de l’inici he trigat 45′ per arribar a un mirador que està just sota una gran roca. Les vistes són excepcionals, estic sol, estar aquí és un privilegi. Ara començo a entendre una mica el que deia el rètol d’entrada al poble.

M’estic una mitja hora contemplant el paisatge en silenci, gairebé és com si estigués meditant. Baixo i abans d’arribar a la carretera travesso un pont. És temptador llençar-se des d’aquí dalt, però malgrat la calor, l’aigua està bastant freda:

Novament el riu Futaleufú

Un cop a l’allotjament, em dutxo i torno al ciber. Obro la pàgina d’un diari esportiu i… miracle!! Quan ahir una part de la culerada ja s’estava fregant les mans a cinc minuts del final del partit de Copa Espanyol-Córdoba, i amb el resultat de 3-2 que donava el passi a quarts de final als andalusos, dominats encara per la ira de no haver pogut aconseguir la victòria en el derbi del diumenge passat, passada a l’espai de Joan Verdú i, Álvaro Vázquez, mostrant una sang freda impropia d’un xaval de la seva edat, pica la pilota en perfecte vaselina per sobre del porter Arias i…. BARRACA!!!!!! 4-2 i l’Espanyol a quarts de final! El típic discurset que més d’un ja tenia preparat (que és més vell que pixar en una paret); que si ens haguéssim esforçat igual que diumenge hauríem passat, que si contra el Far$a juguem a morir però contra els altres equips no, i demés xarlotades d’aquest estil, se’l van haver de menjar amb patates. I en conec uns quants a qui el sopar no els devia sentar gaire bé. Si amb la til·la no n’hi ha prou, potser haurem de tirar de Valeriana o de Valium.

I al lloru amb el proper rival, el Mirandés, que ja ha eliminat de la Copa a dos equips de primera; el Villareal i el Racing. No serà gens fàcil.

Anuncis

Responses

  1. Alexis!
    T’informo que el vell dinosauri ja l’ha palmat! Dia de celebració avui a casa nostra, encara que LA GRAN MAJORIA de diaris espanyols i catalans (tret de Público i Gara), ens volen fer creure que Fraga era un gran demòcrata… Tristíssim! He escrit això: http://3artscomunacasa.blogspot.com/2012/01/i-per-fi-la-poma-caigue-de-larbre.html

    Segueixo posant-me al dia amb el teu blog! M’està costant, però ho aconseguiré!!!


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: