Enviat per: nizzamudin | 13/01/2012

Carretera Austral (II)

7 de gener

– Hornopirén – Càmping Cascadas Escondidas (Parque Pumalín) –

La ruta per avui és: ferri Hornopirén-Leptepu, Leptepu-Fiordo Largo (15 km de carretera), ferri Fiordo Largo-Caleta Gonzalo, Caleta Gonzalo-Càmping Cascadas Escondidas (14 km).

Pel tram de carretera que uneix els dos trajectes amb ferri necessito un cotxe. Quan arribo a la rampa d’embarcament ja hi ha una fila de cotxes. Des de la distància veig el “carru” dels xavals d’Alaska, amb tres caiacs dalt de la baca de la pickup. M’apropo al cotxe i els saludo. Els dic que busco un cotxe que em porti al tram d’enllaç entre els dos transbordadors, però veig que ells van bastant plens. Em diuen que s’ho poden arreglar i fer-me un lloc. Gràcies! però tampoc us vull donar feina. En buscaré un altre, i si no el trobo ja tornaré. Gràcies, tios! Dono una ullada als altres cotxes. La majoria van molt plens. En trobo un que no ho sembla. Un senyor acaba de baixar i parla pel mòbil. Quan acaba la conversa m’apropo a ell i li pregunto si té lloc. “Sí, no hay problema, yo te llevo”. Deixo la motxilla dins de l’auto i baixem a una cafeteria on hi ha el seu fill, el Leo. Al cap de poc arriben tres tios que van amb moto. Són americans i estan recorrent la Panamericana, per trams. Aquest és el quart any, i l’últim. En pocs dies tenen previst arribar a Ushuaia, punt final de la seva aventura.

Sortint d’Hornopirén

Sortim que passen uns minuts de dos quarts de deu. El temps no pinta gaire bé. Ahir vaig mirar el pronòstic pels propers dies i el que deia és que avui estaria molt ennuvolat però sense pluja, i demà i demà passat, aigua i més aigua.

Al ferri hi van dinou cotxes, un d’ells amb remolc, i tres motos.

Pugem a la coberta. Tenim per endavant un llarg trajecte, direcció sud, fins a Leptepu. Al primer tram deixarem a la nostra dreta dues illes i després entrarem al Fiordo Comau.

Els horaris i les tarifes del ferri

El Leo està estudiant finances als EUA, a una universitat a prop de Dallas (Texas), i ha vingut a passar les vacances de Nadal a Xile. Acaba els estudis al maig i no sap què farà després. Allà li seria fàcil trobar una feina, però és probable que prioritzi estar a prop de la família i torni a Xile. Dalt del ferri no fa gaire vent, però amb aquest dia gris t’has de tapar una mica.

Navegant pel Fiordo Comau

El viatge transcorre plàcidament. A la part final el cel s’ha obert una mica i s’agraeixen els raigs solars. Es veuen millor les muntanyes que tenim al davant, llàstima que la visibilitat no sigui total, perquè les vistes serien fantàstiques.

Arribem a Leptepu a dos quarts de dues. Fem els quinze quilòmetres per travessar la península de Huequi fins a Fiordo Largo. Quan estem embarcats hem d’esperar que arribi el cotxe amb el remolc, que va més lent per la pista de terra. Salpem a les dues, recorrem una part del Fiordo Reñihué, i en una horeta ens plantem a Caleta Gonzalo.

Estem arribant a Caleta Gonzalo

Aquí comença el sector oest del Parque Pumalín. Aquest és un dels parcs privats més grans del món, el propietari és un nord-americà, Doug Tompkins. A Caleta Gonzalo hi ha una cafeteria-restaurant, unes cabanes, un càmping i una oficina d’informació. Mentre el Leo i el seu pare, el Francisco, van a la cafeteria, entro a l’oficina a informar-me dels càmpings, els senders, etc. La noia em diu que just aquí al davant surt el Sendero Cascadas. Anar i tornar són unes tres hores. Tinc temps per fer-lo i esperar a que arribin cotxes amb el proper ferri, a les 19h. perque algú em porti fins al càmping Cascadas Escondidas, on vull passar la nit. Deixo la motxilla a l’oficina, m’acomiado del Leo i el Francisco, i entro al sender. Ells van fins a Chaitén.

El camí és distret, hi ha passarel·les de fusta i escales. En un punt travesses el riu:

i comences a pujar, per acabar baixant diversos trams d’escales, fins al riu un altre cop.

Davant es veu una escala que puja fins a uns rocs. Se suposa que he d’arribar a uns salts d’aigua.

A la dreta, l’última escala

Pujo l’escala i baixo per unes pedres fins a l’aigua. Aquí no es veu res però hi ha d’haver algo. Segueixo riu amunt, saltant de pedra en pedra, fins que apareix una cascada, espectacular.

Quan arribo de nou a la pista falta una hora perque arribi el ferri. Vaig a veure el càmping que hi ha aquí. Te grans zones de gespa i uns coberts amb taules on pots cuinar.

El ferri està arribant

A les 19.15h comencen a baixar els cotxes. Hi ha també un bus que va fins a Chaitén, que puc fer servir com a últim recurs. Tots els cotxes van molt plens,…. menys un, que deixa a dos motxillerus, i em porta fins al càmping, que té l’entrada en un revolt, i està a menys de cent metres de la carretera. Hi ha quatre o cinc àrees per acampar, cadascuna amb un cobert al costat, que té taula i bancs. Les miro totes i en trio una. Començo a muntar la tenda. Arriba un cotxe amb tres senyores. Una d’elles ve cap a mi i em pregunta (en castellà) si es pot acampar o si s’ha de demanar permís. Li dic que sí, que es pot acampar tranquil·lament, i que en algún moment o altre ja passarà el guarda. Munten dues tendes. Més tard, la mateixa senyora d’abans, em demana si tinc un obridor d’ampolles. Li deixo la navalla suïssa, però no poden obrir l’ampolla de vi en qüestió, i l’acabo obrint jo. A canvi em conviden a un got de vi. Quan acabo de sopar vaig fins a la seva taula i em prenc el vinet mentre conversem. La senyora amb la que he parlat abans és d’Alemanya i es diu Erika. Les altres dues són austríaques, Elke i Lilo. Són com “Las Chicas de Oro” en versió germànica.

8 de gener

Càmping Cascadas Escondidas

La nit passada ha plogut a estones, i com deia ahir, per avui hi ha previst mal temps i pluja. Em llevo, esmorzo i surto a recórrer el sender que surt des del càmping.

Una de les cascades baixes

La mateixa cascada, vista des de dalt

A meitat de la pujada, després de passar per les cascades baixes, comença a ploure, i la resta de la pujada fins a les cascades altes, i tot el camí de retorn al càmping, plou.

Cascada Alta

Aquest sender enllaça amb el sendero Los Alerces, un dels més coneguts del parc. El volia fer al baixar, perquè té només 700 metres i és pla, però com que no para de ploure i vaig una mica mullat, torno al càmping, i em refugio sota el cobert, al costat de la tenda.

Al migdia hi ha una treva de dues hores. Estic pensant en recollir, encara que estigui la tenda mullada, i intentar arribar avui a Chaitén, fent dit a partir de les 15.15h, quan comencen a passar els cotxes que venen amb el ferri. Amb bon temps me n’hagués anat a un altre càmping del parc, el càmping El Volcán, per recórrer un altre sender, aquest més llarg, de 12 km, però amb aquest temps ni parlar-ne. Arriba un cotxe amb uns xavals. L’Erika parla amb ells i sento que diuen que vénen de Chaitén, i que allà està tot ple i no hi ha allotjament. Mmmmmmm,… Me’n vaig a parlar amb ells, per confirmar la informació. Aquest cap de setmana hi ha hagut un rodeo (un dels esports nacionals aquí a Xile), i ells no han trobat lloc. Van acabar dormint en un magatzem abandonat. Ells es queden aquí i demà o demà passat tornaran cap a Cahitén. Volien sortir per Puerto Montt, fent el mateix camí que he fet jo fins aquí però a la inversa, però no hi ha lloc al ferri en varios dies, i hauran de tornar per l’Argentina. Canvi de plans. Em quedaré aquí una nit més. He parlat amb les senyores, i elles volen anar demà a Chaitén. El meu passaport per sortir d’aquí és que “Las Chicas de Oro” em facin un lloc al cotxe i anar amb elles a Chaitén.

A les tres de la tarda comença a ploure de nou, i està tota la tarda plovent, no m’he mogut del cobert, només per carregar aigua i anar a fer una pixarada. Després de sopar la intensitat de la pluja ha minvat, és quan aprofito per entrar a la tenda i ficar-me dins del sac.

9 de gener

Càmping Cascadas Escondidas – Chaitén (44 km)

No ha plogut contínuament durant la nit passada, només a intervals. Quan em llevo no plou. Abans d’esmorzar recullo la tenda, mullada. Ha sigut un gran encert fer-ho així, perque a mig esmorzar comença a ploure. Si ho hagués fet al revés, a part de la tenda mullada, jo hauria acabat xop. Veig que les senyores comencen a recollir. Els pregunto si em poden portar fins a Chaitén. Em diuen que sí. Quan tinc la motxilla feta els pregunto si necessiten ajuda per plegar la tenda que encara tenen muntada. Em mullo una mica però no hi fa res, tinc el transport assegurat.

Els quatre xavals que van arribar ahir ja han marxat. Anaven a Futaleufú, i m’han dit que si volia em podien portar. El cotxe anava bastant ple, però vull fer una aturada a Chaitén.

De camí cap a Chaitén passem pel càmping El Volcán, on volia anar si hagués fet bon temps. Has d’entrar gairebé dos quilòmetres per una pista des de la carretera. És gran, però la zona no m’agrada gaire.

Durant tot el trajecte fins a Chaitén ha estat plovent. Deixo la motxilla al cotxe i surto a buscar allotjament. Aquí no només plou, també fa vent. En trobo al tercer o quart lloc que pregunto. El cap de setmana estava ple perquè feien un rodeo, però els hospedajes acostumen a estar plens, perque hi ha molts treballadors que són foranis. He trobat habitació en una hostería, una mica més car, però entra dins del pressupost. A més serà només per una nit. La previsió per demà segueix sent dolenta, aprofitaré per moure’m i mirar d’arribar a Futaleufú.

Al migdia ha parat de ploure i ha sortit el sol. Un parèntesi d’un parell d’horetes, perquè a la tarda hi ha més vent i més pluja. Després de la migdiada passo per l’oficina de turisme, situada a la costanera. El xaval, que és chaitenino, m’explica una mica què va passar aquí. El primer de maig del 2008, el volcà Chaitén es va “despertar”, escopint una immensa quantitat de cendra. No va sortir lava. La cendra es va anar acumulant en un punt, formant una presa, fins que va rebentar, i va baixar un riu de cendra, que va arrassar tot el que va trobar. Quan va arribar al poble, ja havien evacuat a la gent, i no hi va haver víctimes humanes. El río Blanco, que passa pel mig del poble va canviar el seu curs, i es va desviar cap al mar en un altre punt, dividint el poble en dos. El mar, que abans arribava a només uns metres del passeig, es va retirar uns 80 metres.

Abans de l’erupció, el mar arribava fins aquí sota

A la gent la van col·locar a Puerto Montt, Chiloé, i altres llocs, on tenien família. El poble va estar abandonat uns quatre mesos. Als que no van voler tornar, el govern els va comprar la casa.

Una de les cases que ara és propietat del govern (mireu el paperet enganxat)

Passejo pel poble buscant un lloc que m’han dit que té connexió a internet. Plovisqueja. Hi ha uns quants solars, i piles de cendra davant d’algunes viviendes.

Davant de la gravetat del cas, i en previsió de futures erupcions, es va decidir reconstruir el poble a la zona de Santa Bárbara, deu quilòmetres al nord de Chaitén, però la gent s’hi va oposar, i actualment encara hi ha molta feina a fer.

Arribo fins al pont que creua el río Blanco. Allà es pot veure part de la catàstrofe, hi ha una casa al mig del riu, a part de troncs, etc.

El río Blanco al seu pas per Chaitén

També hi ha màquines treballant, fent l’endegament del riu:

A l’altre costat trobo el lloc per consultar internet que m’havien dit. No és un ciber, sinó un bar, però s’enrotllen i em deixen fer servir l’ordinata que hi ha darrera la barra.

A més de consultar els mails, he entrat en un diari esportiu on-line, per saber el resultat del partit Espanyol-Far$a (1-1). Resultat merescut (pel que llegeixo) però tacat per la polèmica al final; un penal no pitat als culers quan el partit ja agonitzava. Tranquils, que per cada penal que no us piten a vosaltres, als pericos no ens en piten deu. Oi que fa ràbia? Doncs au! A prendre una miqueta de til·la.

El bar està a l’altre costat del pont, per aquí passen els cotxes que van cap a El Amarillo i continuen per la carretera Austral, direcció sud. He fet una ullada al lloc on em col·locaré demà per començar a fer dit.

10 de gener

Chaitén – Futaleufú (156 km)

A les 10.40h ja estic al lloc triat. Al cap de deu minuts passen caminant un noi i una noia amb motxilla. El noi em diu que podem fer dit junts, però li dic que si som tres, no es pararà cap cotxe ni cagant (expressió molt xilena). Continuen caminant uns metres, giren per un revolt i els perdo de vista. Passen uns minuts de les onze quan s’atura un camió. Va només fins a El Amarillo, a 27 km d’aquí, però ja m’està bé. És bo començar a moure’s. El trajecte és per carretera asfaltada. Em deixa al costat d’una parada de bus, ideal per refugiar-se en cas de pluja. Passen molts pocs cotxes. Al cap d’una mitja hora se n’atura un, que deixa a la parella que m’he trobat abans. Parlem una estona, són francesos. Vint minuts després es para una pickup. Hi ha lloc per a un. És el meu torn. Al davant van dos xavals, i al darrera una senyora que han recollit a Chaitén i va fins a Puerto Cárdenas. Ells van fins a Palena. Trec el mapa i veig que puc fer un llarg trajecte amb ells, em poden deixar en un encreuament a menys de 50 km de Futaleufú. Al tram que va fins a Puerto Cárdenas hi estan treballant, i la carretera està en mal estat. Deixem a la senyora. Va plovent, a estones amb intensitat. Els xavals són enginyers ambientals, i han vingut uns dies a treballar per aquí. La seva feina consisteix en treball de camp. Allà on hi ha una obra a prop d’un parc natural, reserva, etc. ells capturen la fauna i la reintrodueixen en un altre lloc de característiques similars. Ara van a Palena, perquè al xaval que va de copilot, ahir jugant a futbol li van obrir la parpella, i li han de cosir. Era un partit amistós. El que condueix porta unes rastes fins a la cintura. Treuen un porro ja preparat (de marihuana) i em conviden. A l’entrada a Puerto Ramírez baixo; aquí hi ha el desvio, a l’esquerra a Futaleufú, a la dreta a Palena. He baixat a l’entrada del poble, pensant-me que la carretera el travessava, però hagués pogut continuar amb ells un quilòmetre més. Continua plovent, però poc abans de l’encreuament surt el sol. Em deuen faltar només uns dos o tres-cents metres quan passa un cotxe…. i s’atura. Va cap a Futaleufú. Bingo! Quan passem per la cruïlla veiem un xaval fent dit, cap allà on anem nosaltres, però ja anem plens. Al seient del darrere, a part de mi hi va un gosset mig endormiscat. És d’una parella de mitjana edat, són de prop d’Osorno i han vingut a passar uns dies de vacances a la Patagònia xilena. Ara ja estan tornant, i pel que em diu la senyora, ja tenen ganes de ser a casa. Arribem a Futaleufú cap a les tres de la tarda. Tot ha anat rodat!

Com deia al post anterior, m’he desviat de la Carretera Austral, per sortir de Xile i tornar a entrar, i tenir 90 dies més. Em caducava a finals d’aquest mes, i no volia anar amb presses per la Patagònia xilena. A més m’han parlat bé d’aquest poble, Futaleufú. I sembla que a partir de demà vénen dies de bon temps.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: