Enviat per: nizzamudin | 10/01/2012

Carretera Austral (I)

5 de gener

Day 1 – Puerto Montt-Hornopirén (104 km)

M’ha costat deixar Puerto Varas, portava ja varios dies aquí, i per poc no em fan fill pròdig de la ciutat. A l’hostal deixo la motxilla petita amb coses que crec que no necessitaré les properes setmanes. Això vol dir que tard o d’hora hauré de tornar aquí a recollir-la.

Cap allà les onze agafo un bus fins a Puerto Montt, on arribo a les 11.20h. Des de la terminal, camino pel passeig, davant del mar, fins a l’alçada de la Plaza de Armas. Aquí hi ha el quilòmetre zero de la Carretera Austral. Originalment es deia Carretera Austral general Augusto Pinochet, avui en dia, afortunadament, en desús. Em faig una foto per immortalitzar el moment.

Al km 0 de la Carretera Austral

Continuo caminant paral·lel al mar, he de trobar un lloc on els cotxes es puguin aturar sense dificultat. Aquesta és una de les premises quan fas autostop. N’hi ha d’altres; mirar als ulls del que condueix, mostrar un somriure sempre, malgrat pugui fer molta estona que ningú t’agafa, i mantenir una actitud positiva i optimista; és fonamental (“Siempgge positiffo, nunca nejatiffo”).

He caminat menys de deu minuts per trobar el lloc adequat. Però sortir d’una ciutat acostuma a ser complicat. Començo a fer dit a les 11.45h. Al cap de mitja hora s’atura un cotxe, el tio va només fins a Pelluco (distant a 4km), però ja està bé. Lo important és moure’s i sortir de la ciutat.

Amb dos cotxes més arribo a Caleta La Arena, on ens hem d’embarcar en un ferri. Fa cinc minuts n’ha sortit un, el proper és a les 14.00h. No hi fa res, tinc temps per dinar. El cotxe que m’ha portat fins aquí el conduïa un turista alemany, casat amb una xilena, que treballa en una empresa filial de la Lufthansa, i es dedica al manteniment i revisió dels avions.

Ja hi ha una cua de cotxes que fan fila per pujar al ferri. Ara és el moment de preguntar si algun d’ells va a Hornopirén i m’hi pot portar. El primer va a un altre lloc, el segon, un home gran amb ulleres i bigoti i pinta de pinochetista em diu que “ni hablar”, i el tercer és el bo. Aquest va justament allà on vull arribar avui. Perfecte. Pujo dalt del ferri assegut al seient del copilot. En aquest, si pagues per vehicle, els ocupants no paguen. Només eren 600 pesos (algo menys d’1 euro) els que m’he estalviat, no és molt, però…

Dalt del ferri, sortint de Caleta La Arena

El trajecte dura uns trenta minuts. Pujo al costat de la cabina del pilot. A voltes la barcassa va d’un costat a l’altre. Començo a veure muntanyes nevades.

Quan baixem ens queden poc més de 50 km, tots per pista de terra. Amb l’Heriberto, el senyor que condueix, anem conversant. Ell diu que no és tan descabellat la construcció de les preses a la Patagònia; el país està creixent i és necessita energia elèctrica, diu. I d’algún lloc s’ha de treure. Aquesta carretera va ser la gran obra de la dictadura del Pinocho, i està previst, i de fet aprovat, asfaltar-ne alguns trams, com el que va fins a Hornopirén i pel qual transitem. Arribem que passen deu minuts de les quatre. Aquest primer dia ha anat rodat.

Demà em quedaré aquí per anar al PN Hornopirén, i demà passat agafo un ferri, que cobreix el tram Hornopirén-Leptepu (4 hores), després hi ha 15 km de pista, i un altre ferri (aquest més curt) fins a Caleta Gonzalo. Des d’allà vull accedir al Parque Pumalin. Després de trobar allotjament, vaig a l’oficina de Naviera Austral, a l’oficina de turisme m’han dit que aquests dies hi ha forta demanda per viatjar, i és millor comprar el bitllet amb antelació.

El poble d’Hornopirén. A l’esquerra, el volcà que porta el mateix nom.

El volcán Hornopirén (1.572 m)

6 de gener

– Parque Nacional Hornopirén –

Passaré el dia de Reis al Parque Nacional Hornopirén. Em llevo d’hora i surto a les 07.15h. L’accés al parc no és immediat. Des del poble hi ha set quilòmetres de pista fins un aparcament. Allà comenca un sender, i són quasi set quilòmetres més fins a l’entrada al parc. A aquesta hora del matí fa fresqueta. Una pickup m’ha portat durant 1 km a fins un encreuament (ells no anaven al parc) i a l’últim quilòmetre i mig m’ha portat un home que anava amb la seva filla al parc.

Volcán Yates

Començo a caminar pel sender que són les 08.45h. He vist fugaçment dos nois que sortien davant meu. El primer tros, després de travessar un pont penjant, és poc agraït; hi ha troncs, zones d’herba flonja amb tolls, etc.  Em recorda una mica alguna part del Sendero Transversal del Parque Tantauco. Quan entres al bosc comenca la pujada. He tret la part de dalt de la motxilla gran i he improvitzat una bossa amb uns cordinos. Fins a l’entrada del parc et trobes algun rètol d’ànim al llarg del camí. El primer és aquest:

Aquí m’he trobat els dos xavals que havia vist abans. Són americans. Van a un bon ritme, perque jo gairebé no m’he aturat i vaig sense pes i a bon pas, i ells van més carregats. Un tros més enllà faig una pausa i m’avancen. A les onze entro oficialment al Parque Nacional Hornopirén.

El sender continua tres quilòmetres més fins al Lago General Pinto Concha, on hi ha la caseta del guardaparque i la zona d’acampada. Aquest tram fins al llac és el més bonic, camines per dins d’un bosc d’alerces, un arbre que aquí està molt protegit.

La fusta de l’alerce és molt bona, però si et pillen talant un arbre d’aquests, a part de la multa corresponent te’n pots anar a l’Hotel Reixa. A la caseta del guarda no hi ha ningú. Volia parlar amb ell per saber quins senders es poden fer per aquí. Porto un fulletó del parc que em van donar ahir a l’oficina de Conaf d’Hornopirén, però sempre és millor parlar directament amb el tio que esta aquí dalt, que et pot informar de manera més fefaent, que no pas els que escalfen la cadira a l’oficina, allà baix al poble. A la zona d’acampada hi ha varies tendes. Fins aquí dalt he pujat 900 metres de desnivell positiu. Baixo fins al llac.

Aquests ous deuen ser d’algun anec silvestre que corre per aquí

La visibilitat no és gens bona, no sé per què. En tot el camí m’he trobat alguns tàvecs, però aquí dalt n’hi ha més. Busco un sender que es diu Ojos del Yates, que té un quilòmetre i mig de llarg. Arrenca des de la punta nord-oest del llac. No hi ha cap rètol però veig el que sembla l’inici d’un sender. Per la manera com esta obert, sembla que és bastant nou. Començo a pujar i a pujar fins que arribo a una esplanada. Hi ha una vitrina d’informació però està buida. Es veu la Cordillera del Tigre, i entre els arbres, el volcà Yates.

Cordillera del Tigre

El Yates

No sé si el sender acaba aquí o segueix un tros més, però per l’hora que és, millor que comenci a baixar. Dino en un banc amb vistes al llac, al costat de l’àrea de càmping.

Lago General Pinto Concha

Al bosc d’alerces em trobo el guarda que puja; em fa registrar. Em diu que, efectivament, el sendero Ojos del Yates es va obrir fa un any. Bé, de fet, el va obrir ell, i no acaba on he arribat jo sinó uns vint minuts més amunt, on hi ha un petit llac. Falta senyalitzar-lo. Ell és l’únic que treballa aquí dalt, de dilluns a dissabte, tot l’any. A l’hivern hi ha dos metres de neu. I pensar que el mar està a només unes horetes caminant… Per últim em diu que la mala visibilitat es deu a un incendi que hi ha a la zona de Palena, una regió propera.

Porto una mica més de mitja hora caminant per la pista quan passa una pickup. Són tres xavals americans, de Fairbanks (Alaska) que han vingut a Xile a fer caiac. Ells se’n van a Futaleufú, un destí conegut a nivell mundial pels amants del caiac i del ràfting. Per allà també hi vull passar. M’hauré de desviar de la Carretera Austral, però aquest poble està a només deu quilòmetres de la frontera amb l’Argentina, i abans del dia 1 de febrer he de sortir de Xile, per no passar-me dels 90 dies permesos. Sortiré i tornaré a entrar, per recular uns quants quilòmetres i enllaçar de nou amb la C. Austral. Els col·legues em baixen fins al poble. Ells també agafen el ferri demà a les 09.30h.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: