Enviat per: nizzamudin | 30/12/2011

Quellón

16 de desembre

El Jorge, el xaval que vaig conèixer a la vall de Cochamó i amb qui em vaig trobar ara deu fer un mes a Santiago, m’ha enviat un e-mail on em parla d’un parc que hi ha al sud de Chiloé. He entrat a la web i té molt bona pinta; és el Parque Tantauco. L’accés no és fàcil, ni per entrar ni per sortir. Per anar-hi és millor fer-ho des de Quellón, la ciutat situada més al sud de l’illa gran de Chiloé. Allà hi ha una oficina del parc i em podré informar bé.

Arribo a Quellón a les 12.30h. Abans de buscar allotjament passo per l’oficina (tanquen a la una). Un noi m’informa que ara encara és temporada baixa i no hi ha busos fins al parc. L’única opció és anar amb transoprt públic fins a un encreuament, des d’allà hi ha 18 quilòmetres per pista fins a l’entrada al parc, al llarg de la qual hi viuen petites comunitats (podria fer dit), però des de l’entrada fins al càmping Chaiguata (on comença el Sendero Transversal, que és el que vull fer) hi ha vint quilòmetres més. Fins el 2 de gener no comença la temporada alta, quan hi ha un bus diari fins al parc des de Quellón. Li dic que passaré a la tarda, a veure si ha vingut algú més interessat i podem anar-hi en taxi o algo.

Trobo allotjament en un hotelet situat al passeig. Des d’aquí hi ha unes boniques vistes de les muntanyes de la part continental de Xile. A la tarda torno a l’oficina. Entro i hi ha uns tios reunits. Parlo breument amb el noi d’aquest matí i em diu que no ha vingut ningú. Surto resignat, pensant en anar a la terminal de bus a saber els horaris per tornar demà a Puerto Varas, i als pocs metres sento que em criden per darrera. És el xaval amb qui acabo de parlar. No, és que un dels nois m’ha dit que ell demà puja al parc i podries anar amb ell -em diu. Ostres, això és estar de sort! Tornem a l’oficina i el tio en qüestió em diu que sortirem d’aquí al davant a les 08.30h. Perfecte. Els dic que vull fer el Sendero Transversal, que arriba a Caleta Inío en un recorregut de 52 km. Des d’Inío només es pot sortir en llanxa per mar. Avui és divendres i, el que sembla és un dels caps, em diu que pel dijous de la setmana vinent hi ha programada una llanxa per anar d’Inío a Quellón. També em diu que si surto demà, puc fer la travessa en quatre dies i quedar-me un dia a Inío, on hi ha un parell de senders curts. Collonut! Vaig al super a comprar el menjar. Ho deixo a l’habitació i torno a sortir per anar fins al Monumento Hito Cero. He de vorejar la badia de Quellón i és una mica tard. Agafo un minibus que em deixa al davant. He llegit a internet que aquest és el punt d’inici (o final) de la Carretera Panamericana, que va des de/fins a Anchorage (Alaska).

Aquest és el rètol que hi ha al costat

És un punt no oficial, ja que oficialment aquesta mítica carretera va fins a Tierra del Fuego, concretament Ushuaia.

I aquest el Monument Hito Cero

La O marca l’oest.

Al fons, Quellón des del Hito Cero

No hi ha més busos i faig tot el camí de tornada a peu, mentre vaig gaudint de les vistes.

A la dreta el volcà Corcovado

Quellón i el Corcovado

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: