Ralún

8 de desembre

Al mapa de Puerto Varas que tinc per moure’m per la ciutat he vist que tenia apuntats els horaris dels busos que van a Ralún (i arriben a Cochamó i río Puelo), i el primer surt a les 8.00h i no a dos quarts de nou. Això vol dir que he d’esmorzar amb presses i no és la millor manera de començar el dia. Aviso els companys de sortida i ells esmorzen amb menys temps i gairebé sense entaular-se. El bus acaba passant a les 08.20h, però havíem d’agafar aquest; el següent és a les 12.30h, massa tard. Anem drets al passadís durant una estona perque tots els seients estan ocupats. El bus ens deixa a la carretera, en una cruïlla on surt una pista. Decidim anar primer al llac i després a les termes. A l’oficina de turisme els havien dit que per arribar al llac era una excursioneta de pa sucat amb oli. Comencem a caminar per la pista i de seguida passa una camioneta que s’atura sense que haguem fet dit. Ens porta uns cinc quilòmetres pista amunt. Quan baixem el senyor ens diu que hem de seguir per la pista uns cinc quilòmetres més, i després agafar un sender a mà dreta. O sigui, que el llac no estava al costat com els havien insinuat a l’oficina d’informació turística. Ja en parlarem si tindrem temps per anar a les termes. No sabem del cert a quina hora passa l’últim bus per tornar a Puerto Varas; un home ens ha dit a les 16.30h, i un altre a les 15.00h. Fa uns 15′ que caminem per la pista i passa una altra camioneta. Pugem. Ens deixen davant d’un parell de cases, d’on surt una altra pista i un senyor ens dóna una breu indicació de com arribar a la laguna Cayutué. La pista per on caminem ara l’han obert per treure llenya del bosc, als marges hi ha troncs apilats.

Cinco cervezas para el aserraderooooooooo!

Semblava que havíem de trobar el sender fàcilment, però després d’uns quinze minuts de caminar per la pista , tots tres tenim la sensació que no anem bé. Tornem enrera i agafem un altre trencall per una altra pista. Acabem sortint davant de les dues cases on havíem començat. Pujo fins a una de les cases i li pregunto a una senyora. Em diu que vagi per la pista (la primera que hem agafat només baixar de la furgo) i que allà trobarem un camió, on hi ha el seu fill carregant llenya, i que ell ens indicarà on està el sender. Serà l’últim intent que fem. Resseguim la pista, i trobem el camió i el noi (quan hem passat abans no hi havia ningú), que ens acompanya a l’inici del sender. Abans hi havíem passat a prop, però no hi ha cap senyal, ni es veu, ni és evident, ni res de res. Ens diu que fins al llac hi ha 45′-1h de camí. Són les dotze del migdia. Com després no ens baixi un vehicle per la pista fins a la carretera, ho tindrem cru per agafar l’últim bus.

Anem baixant fins al llac, el sender em recorda molt al del valle de Cochamó, que de fet queda molt a prop d’aquí. En alguns trams hi ha fang. Hi arribem en 50′.

Laguna Cayutué

Una mena de calitja no permet veure amb nitidesa les muntanyes que s’eleven a l’altre costat.  Hi ha tàvecs. Descansem uns quinze minuts, fem un parell de fotos i tornem a pujar.

Quan sortim a la pista ens trobem al noi que ens ha guiat fins a l’inici del sender i dues persones més. Ens diuen que si ens esperem una estona ens portaran de tornada cap a la carretera. En una de les cases hi ha els homes que ens han pujat abans fins aquí. Estan preparant foc per coure un xai. Mentre ens esperem parlem amb la Valentina, una puertovarina, que ha pujat amb el seu pololo (nòvio). Ella és filla d’un dels homes de la camioneta. El seu company em diu que no és calitja el que no permet veure bé les muntanyes, sinó cendra provinent d’un dels volcans de la zona. Un parell de nois van a carregar fustes a la camioneta amb la que baixarem. Sortim a les 14.50h. Uns dos quilòmetres abans d’arribar a la carretera ens aturem en una casa a descarregar. Són bigues i taulons de fusta que faran servir per a la construcció d’una casa.

Un cop a la carretera fem dit per arribar a les termes, però arribem caminant a l’entrada, sense que hagi parat ningú (no han passat més de quatre cotxes). Li preguntem a un home a quina hora passa l’últim bus i ens diu que avui ja no en passa cap més. Resulta que avui, 8 de desembre, aquí també és dia festiu. Desestimem l’opció d’anar a les termes, el que ara prima és tornar a Puerto Varas, i l’única opció és fer dit. Comencem a caminar. Van passant cotxes, però cap s’atura. Mitja hora més tard se’n para un; són una parella de francesos que l’han llogat per passar el dia recorrent la zona. Ens deixen a Ensenada, després d’avançar el bus que va a Puerto Varas. Surto del cotxe i aturo el bus (que estava recollint passatgers en una parada). La sincronització ha estat impecable. Arribem que no són ni les set de la tarda. El Mathieu em pregunta si vull compartir el sopar amb ells, que ara aniran a comprar el menjar al supermercat i que ell cuinarà. Oi tant! A bodes em convides! Deixem les motxilles a l’hostal i anem al supermercat. A més del  menjar i dues ampolles de vi, comprem unes birres i ens les prenem a la vora del llac.

El sopar són espagueti amb una bona salsa feta amb carn picada i verdures. I el vinet, que entra d’allò més bé. Ells demà tornen a Ralún, per anar a les termes. Els dic que no sé què faré, ho consultaré amb el coixí.