Puerto Montt

9 de desembre

Em llevo a les nou i esmorzo amb calma. No volia aixecar-me d’hora per anar a les termes de Ralún. Avui aniré a Puerto Montt. És una ciutat situada a només vint quilòmetres d’aquí, hi ha minibusos que t’hi porten amb molta freqüència i el trajecte dura uns trenta minuts.

Si els habitants de Puerto Varas són els puertovarinos, els de Puerto Montt s’anomenen puertomonttinos, com em va dir la noia de la neteja del Santiago Backpackers, l’alberg on vaig estar allotjat uns quants dies a Santiago.

Puerto Montt és la porta d’entrada a la Patagònia xilena. Aquí comença la Carretera Austral, que va fer construir el “Pinocho” a la dècada dels vuitanta.

Des de la terminal passejo per la costanera fins arribar a la plaza de Armas.

Vista parcial de Puerto Montt

A la plaça hi ha una oficina de turisme i entro per aconseguir un mapa de la ciutat. Pregunto on està el quilòmetre zero de la carretera Austral, he llegit que hi ha una placa simbòlica que marca l’inici d’aquesta carretera. Em diuen que està just a l’altre costat del carrer. La busco i la busco i no la trobo. Busco també a la plaça i no la veig. El que hi ha és una escultura de bronze en memòria a les primeres famílies de colons alemanys que van arribar aquí:

Allà on m’han dit que està, estan fent obres a la vorera, i és probable que l’hagin tret per no fer-la malbé.

En un restaurant trobo un menú del dia per 2.000 pesos (una mica menys de 3 euros); un entrant (sopa), un plat principal (lluç fregit amb arròs i patates), beguda i postres.

Camino una estoneta per pair el dinar i torno a la terminal per agafar el bus de tornada a Puerto Varas.

Al passeig hi ha una escultura de sis metres d’alçada, que recrea la imatge musical que va popularitzar Puerto Montt, a través de la cançó del grup uruguaià “Los Iracundos”, el primer vers de la qual diu: “Sentado frente al mar…”.

Escultura “Sentado frente al mar”

Al vespre, a l’hostal, em trobo els amics del Québec. L’excursió a les termes ha sigut un fiasco. El nivell del riu era tan alt que les termes estan submergides. I tampoc s’han pogut banyar al riu perque l’aigua baixava amb mala llet. Com que allà no hi havia res a fer, han tornat fent dit i al migdia ja eren aquí.

Abans d’anar a dormir ens fem una foto per immortalitzar la trobada.

Amb el Mathieu i la Marie

Ells se’n van demà a Bariloche (Arg). Jo seguiré a Xile, demà marxo cap a Ancud, al nord de l’illa gran de Chiloé.