Enviat per: nizzamudin | 26/12/2011

Parque Nacional Vicente Pérez Rosales

7 de desembre

Continua fent bon temps aquí i això s’ha d’aprofitar, perque en aquesta regió, la dels llacs, hi plou sovint.

Avui faré una excursió curta, pel Parque Nacional Vicente Pérez Rosales, el més antic de Xile. Primer he d’anar amb bus a Ensenada, al sud-est del llac Llanquihue. Allà hi ha una benzinera, algún restaurant, petites botigues de venda de comestibles i diferents tipus d’allotjament. El bus segueix fins a Petrohué però jo continuo per la carretera cap al nord fins que arribo, en pocs minuts, a l’oficina de Conaf.

Allà al costat surt un sender fins a laguna Verde. No són ni cinc minuts caminant. No és aquest el sender que he vingut a fer, però ja que estic aquí…

Laguna Verde

Torno a la carretera i segueixo durant quasi dos quilòmetres. Al meu davant vaig veient la imponent silueta del volcà Osorno.

El volcà Osorno (2.652 m)

Arribo a un encreuament, aquí he de tombar a la dreta. No passen cotxes. La carretera comença a pujar. A menys de quatre quilòmetres des de l’encreuament he de trobar un sender que surt del costat dret de la carretera. A la meitat d’una llarga recta que puja ja veig el rètol que marca l’inici del sender i l’entrada al bosc.

Ja tenia ganes de deixar l’asfalt i caminar pel sender. Al principi vas per dins del bosc, amb petites pujades i baixades però en general és força pla, sense grans desnivells. En una petita esplanada sota un arbre que fa ombra m’aturo a fer una petita pausa. El que veig al meu davant és un altre volcà, el Calbuco.

El volcà Calbuco (2.013 m)

A mida que avanço vaig veient l’Osorno, i no puc parar de fer-li fotografies.

Al cap d’una estona arribo a una zona sense arbres, plana, amb roca volcànica. El sender està senyalitzat amb canyes que porten un tros de tela vermella a la part superior.

Travesso aquesta part àrida i començo a baixar. Em trobo una parella que reposa vora un arbre. Surto a la carretera, pero on continuo durant un quilòmetre i mig fins que arribo als Saltos del Río Petrohué.

Aquí és on s’ha de pagar l’entrada al parc, però tinc el passi anual de Conaf, que em vaig treure a l’oficina de Los Ángeles, que et permet entrar gratis, durant un any, a les Àrees Silvestres Protegides de Xile. L’he de començar a amortitzar. A la guixeta l’ensenyo i la noia em diu: “No, sólo efectivo”. “Es el pase de Conaf” -li dic. El mira així per sobre (sense mirar ni si és vàlid, ni si és meu) i passo. No sé si em volia vacil·lar, “pero esta señora flipa”. Dins hi ha diversos senders, abans d’anar al principal, el dels salts d’aigua, recorro els altres; el sender Los Enamorados, de 900 m, i el sender Carilemu, d’1,2 km.

Río Petrohué

Deixo el highlight pel final. Damunt la roca basàltica hi ha unes passarel·les metàl·liques que et permeten aproximar-te als salts.

L’aigua baixa amb molta força i el soroll és eixordidor.

Com un guardià silenciós que tot ho veu, l’Osorno segueix al davant.

Saltos del río Petrohué

Sortint dels salts torno a la carretera i faig dit per anar a Petrohué, distant sis quilòmetres. Si abans passa el bus, l’agafaré. El sisè o setè cotxe s’atura, és un tio que treballa per una empresa d’energia solar que va a fer una reparació en una illa del llac Todos Los Santos. Quan arribi haurà de trucar perque el vinguin a buscar amb llanxa. A Petrohué no hi ha res, un embarcador, i poca cosa més. Volia venir fins aquí per parlar amb els “lancheros”. El viatge fins a Puerto El Rincón surt per 50.000 pesos. Els pregunto si algun dels propers dies saben si tindran gent per fer el trajecte, més turistes. Em diuen que no ho saben, que potser el cap de setmana, però que de moment no ve gaire gent. Aprofito per anar a l’oficina de Conaf, i em parlen d’un sender que surt des d’aquí i va fins al paso Desolación, a les faldes de l’Osorno.

A l’hostal, mentre sopo, conec una parella del Québec; el Mathieu i la Marie. Ells estan de viatge llarg, i d’aquí a un mes se’n van a Austràlia, amb la intenció de treballar-hi una temporada. M’expliquen l’excursió que volen fer demà, a les termes de Ralún. Allà a prop també hi ha un llac. Com que per demà no tinc plans, els dic que si no els fa res, m’uniré a ells per la sortida. El bus surt a les 08.30h, em diu el Mathieu.

Advertisements

Responses

  1. M’he pres uns dies de desconnexió, però ja torno a ser aquí! Collons, quantes coses has publicat!! La combinació volcà + salts d’aigua és realment increïble…


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: