Enviat per: nizzamudin | 26/12/2011

Ancud (Chiloé)

10 de desembre

Volia agafar un bus a les 11.05h, però aquest s’ha eliminat. El proper és a les 14.30h. Me’n vaig a passar uns dies a l’illa gran de Chiloé. No sé quants, perquè també vull fer algún trekking per allà, i malgrat que després tornaré a Puerto Varas, m’emporto tot l’equipatge. Serà un viatge curt, hi ha 110 km de distància i hem de creuar el canal de Chacao amb un transbordador. Sortim amb sol.

A punt de pujar al ferri

Quan el bus puja dalt del ferri i aquest arrenca, baixo del bus i pujo a un dels laterals del transbordador, per estirar les cames. Fa vent i el trajecte és una mica mogudet. Ens queda encara una estona més de bus quan desembarquem a l’illa gran de Chiloé. Arribem a Ancud a dos quarts de sis, el cel està molt tapat i ja plou. Aniré a l’Hospedaje Familiar que em van recomanar els amics del Québec, que a més està a prop de la terminal. Sort d’això, perque arribo una mica mullat; res greu. Estic en una habitació amb dos llits i tv. Tornant de fer unes compres al supermercat he vist la segona part (estirat al llit) del que a Espanya i Catalunya deuen haver estat parlant tota la setmana, matí, tarda, vespre i nit; el partit Madrit-Far$a. És just reconèixer que als segons 45′ (que són els que he vist), per moments ha sigut un passeig militar. Aquí estan molt contents; el “tocayo” Alexis Sánchez ha marcat un gol.

He passat per l’oficina de turisme i avui dissabte i demà diumenge està tancada.

11 de desembre

Chiloé és un arxipèlag que té més de 40 illes. La més gran fa 180 km de llarg i 50 d’ample. Als seus habitants se’ls coneix com a chilotes i tenen música, artesania i mitologia pròpies. Per exemple l'”Invunche”.

Invunche

Aquesta criatura té l’aspecte d’ésser humà deformat. Les orelles, la boca, el nas, els braços i els dits els té torts. Camina sobre una sola cama o a tres peus (una cama i les dues mans), l’altra cama la té enganxada per darrera al clatell. No té la capacitat de parla i només emet sons guturals. Les llegendes expliquen que és un ésser que protegeix l’entrada a la cova dels bruixots. Les llegendes chilotas diuen també que l’Invunche seria una mena de consultor dels bruixots de Chiloé i que, malgrat no estar iniciat a la bruixeria, ha adquirit infinitat de coneixements durant la seva vida a la cova. Aquesta criatura poques vegades sortia de la cova, només quan aquesta havia estat destruïda o descoberta.

Altres éssers d’aquesta mitologia són el Trauco i la Pincoya.

Ancud és la tercera ciutat més gran de l’illa. Al matí vaig al Museo Regional, situat davant de la plaza de Armas (que estan remodelant). Després arribo al Fuerte San Antonio, l’última construcció espanyola d’aquestes característiques a Xile.

Fuerte San Antonio

Quan torno cap al centre passo pel port, situat a la badia d’Ancud. Passejo pel moll observant les barques.

Port d’Ancud

És l’hora de dinar. Al costat del mercat municipal hi ha xiringuitos on es pot menjar peix i marisc a un preu raonable. Vull provar un plat típic de Chiloé, el curanto. Dono una ullada a diversos llocs i els preus són similars. El curanto és un plat a base de carn, patates i marisc, cuinat al vapor. Això és el que em porten:

Curanto

Vist a la foto no sembla gran cosa, però el plat feia 30 cm de diàmetre.

Hi ha musclos, cloïsses, pollastre, carn fumada, una salsitxa amb gust de xoriço, patata i dues coses més fetes amb un tipus de patata diferent i farina. Tot això per menys de 6 euros. Te das cuen??

M’ho he pres amb calma, he començat per la carn, alternant amb la patata, i he deixat el millor pel final; els musclos i les cloïsses. Ja puc resar perque el marisc estigui en bon estat.

Surto del restaurant i me’n torno a l’allotjament, a fer una bona migdiada (no cal dir que merescuda).

A prop d’Ancud hi ha una pingüinera, però ja vaig veure pingüins fa uns mesos a dos llocs diferents i no cal que em tornin a astillar per veure a aquest simpàtic animal.

12 de desembre

Abans de marxar cap a Castro vaig més enllà del fort, on hi ha un mirador.

Playa Arena Gruesa

Després vaig a l’església catedral. Allà hi ha la seu de la Fundación Amigos Iglesias de Chiloé. Aquest plafó explica què és i què fan:

Chiloé és coneguda també per les seves esglésies, algunes d’elles declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Explicació de l’evangelització a Chiloé

Dins de l’actual catedral d’Ancud (l’original va ser destruïda per un terratrèmol l’any 1960. Bé, de fet no va ser el terratrèmol el que va acabar amb ella, va quedar danyada però per por a que s’ensorrés, el clero la va dinamitar) hi ha maquetes molt ben fetes d’aquestes esglésies. La peculiaritat és que tots els elements són de fusta, perquè era un material que abundava a l’illa i el sabien treballar bé.

La cultura de la fusta

Catedral d’Ancud

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: