Enviat per: nizzamudin | 24/12/2011

Puerto Varas

5 de desembre

Amb Puerto Varas passa el mateix que amb Pucón, vaig estar-hi de passada el mes de març per anar a fer un trek de tres dies al valle de Cochamó. He trobat allotjament en un hostal, que té dormitori col·lectiu i tens dret a cuina. Les zones comunes són àmplies i l’esmorzar, molt correcte, està inclòs, per sis mil pesos, una mica menys de nou euros. I molt cèntric.

És una ciutat a la vora del llac Llanquihue, a l’altra banda del qual es veu la silueta imponent del volcà Osorno. És bonica, amb clara influència germànica; aquí es van establir colons alemanys a partir de mitjans del segle XIX. He llegit en un prospecte que és la ciutat xilena amb millor qualitat de vida, i m’ho crec. Aquí hi ha molta pela.

Vista parcial de Puerto Varas

Casa de fusta

El volcà Osorno des de Puerto Varas

Un dels exemples de la influència alemanya, en aquest cas referida a l’arquitectura, és l’església catòlica del Sagrado Corazón, del 1915, inspirada en la Marienkirche de la Selva Negra, a Alemanya.

Iglesia Sagrado Corazón de Jesús

Fins ara gairebé no me n’havia adonat que falten pocs dies per Nadal. A la plaza de Armas hi ha arbres guarnits amb boles, etc.

Arbres de Nadal a la Plaza de Armas

I als supermercats he escoltat nadales, com per exemple el “Fum, fum, fum”, en castellà, però diuen fum, fum , fum, perquè si diguessin humo, humo, humo, no quedaria bé.

És agradable passejar per la costanera (el que nosaltres anomenem passeig marítim) al capvespre, amb les darreres llums del dia, on si el cel està sense núvols es poden veure els volcans Osorno i Calbuco.

A l’esquerra, l’Osorno. A la dreta, el Calbuco

M’hagués agradat pujar l’Osorno, però demanen una quantitat indecent de diners, 300 dòlars, una burrada. Vull fer un trekking de 2-3 dies pel valle del Callao, que connecta el llac de Todos los Santos amb el llac Rupanco. Al punt d’inici (puerto El Rincón) només s’hi pot accedir amb llanxa, des de Petrohué. Ara comencen a arribar turistes, però he de trobar més gent interessada, no en fer la travessa, sinó en fer un passeig amb llanxa pel llac, perque sinó, tot el cost de la llanxa l’he de pagar jo, i no em surten els números. He trucat vàries vegades a una família que viu a la vall, on tenen allotjament i unes termes, a veure si hi havia algún dia on portessin a turistes cap allà, per aprofitar el viatge a un preu decent. De moment, res de res.

Com que ja porto un temps a Xile, us presento  grup de música anomenat “Mañana me chanto”. Els vaig conèixer l’any 2003 a Basel (Suïssa), ells vivien en uns pisos ocupats a “Elsie”, en un bloc on també vivia una amiga meva. El nucli del grup el formen dos germans xilens, Andrés i Carlos, el que toca la trompeta és suís i porta molt de temps amb ells. Em sembla que els altres integrants han anat rotant.Van viure una bona temporada a Barcelona, el seu lloc d’actuació era la plaça del Tripi, i tenen cançons dedicades a un menjador social anomenal “La Leona” o a la Guàrdia Urbana. Si s’haguessin quedat més temps haurien tingut l’oportunitat de dedicar una cançó als Mossos, després de comprovar com les gasten. Els components del grup van amb rastes i responen a la típica imatge de “perroflauta”, però lo important són les lletres de les cançons, sovint de denúncia i crítica social. Aquí us en deixo una mostra:

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: