Enviat per: nizzamudin | 05/12/2011

Pucón

Pucón és un poble a la vora del llac Villarrica. Aquí ja vaig estar-hi a principis de març, quan vam venir per fer un petit trekking de dos dies al Parque Nacional Huerquehue (vegeu post). Però va ser un vist i no vist perque vam marxar cagant llets cap a Santiago.

És bastant turístic, però de moment és tranquil perque les onades de turistes arriben al gener i febrer.

Pucón

Al poble hi ha moltes empreses de turisme i aventura i es poden fer moltes activitats; termes, senderisme, trekking, caiac, ràfting, hidrospeed, bicicleta, etc. Una de les més populars és l’ascensió al volcán Villarrica. Si no hi ha núvols, és ben visible des de Pucón.

El volcà Villarrica, des de Pucón

Hi vull pujar, i també vull fer la travessa al Villarrica. A l’oficina de turisme m’han dit que ara mateix la travessa no es pot fer, els senders no estan habilitats perque hi ha molta neu. Al volcà no t’hi deixen pujar si no vas ben equipat i acredites que pertanys a algún club d’alpinisme. Per això no hi hauria problema, però en quan a l’equip, he de llogar grampons, piolet i unes botes. L’opció més fàcil és fer la sortida amb una agència. Pregunto en unes quantes i consulto la previsió de temps a internet. El dimarts 29 i el dimecres 30 ha fet bons dies, però m’he dedicar a descansar i passejar.

Rètol en un carrer de Pucón

Per dijous el pronòstic també és bo. S’ha de mirar també el vent, perque el volcà treu fum (es veu la fumera des de Pucón) i és tòxic. Hi aniré dijous.

1 de desembre

A dos quarts de set hem d’estar a l’agència, per calçar-nos les botes, posar l’equip dins la motxilla que ens proporcionen i sortir. Som un grup de dotze persones i hi ha tres guies. Tenim mitja horeta de furgo fins als peus del Villarrica, estem a 1.400 metres d’alçada.

Aquí comença l’ascens

A les 07.50 comencem a caminar. Em quedo a la cua del grup, la penya ha sortit forta. Em sento sense ritme i em pesen les cames. Necesitaré una bona estona per escalfar motors. Hem de pujar fins a un telecadira. Allà hi ha l’opció d’agafar-lo. Del grup, sis l’agafen i sis no. Evidentment, NO pujo amb telecadira; primer, perque quina gràcia té agafar-lo, si has vingut a caminar, i segon, perque et foten una garrotada que et deixen tiesu, val el mateix que una nit d’allotjament, i “t’estalvies” una hora de caminar. Apa makus, ens veiem a dalt. Continuo al meu ritme anar fent. Les sensacions no són bones, però això tot just ha començat.

Al fons, el llac Villarrica

Una horeta després arriben al punt on desembarquen els del telecadira. Allà ens unim a la resta del grup i fem 10-15 minuts de pausa. Fa un dia esplèndid, el sol brilla i no fa vent. Em sento millor, però no al 100%.

Això està petat de penya

No em començo a trobar còmode fins que no portem dues hores de marxa. N’hi ha un parell que s’han quedat enrera i un dels guies va amb ells. De fet, el grup s’ha partit en tres, segueixo el ritme del grup capdavanter, sense problemes. Al motor li ha costat escalfar-se. Ja deia que això no era com comença sinó com s’acaba.

Sembla una romeria

Les vistes comencen a ser més potents. Els diferents grups van pujant en zig-zag. Hi ha persones que pugen amb esquís o taula de snowboard.

Ja falta poc per arribar al cim

A un quart d’una arribem al cim del volcán Villarrica (2.847 m). Això ha sigut un passeig. No ha calgut ni posar-nos els grampons, perque la neu estava prou tova com per progressar sense dificultats ni problemes d’adherència. Del cràter surt una fumera que no et deixa veure el fons. I el fum fa una pudor de sofre que tomba d’esquena.

Ens quedem una estona a dalt, vorejant el cràter cap a un costat. De vegades el fum disminueix, però no el suficient per tenir una visió clara del fons.

Van arribant més grups. La sensació és tan diferent de quan vaig estar al cim de l’Antuco.

Al cim del Villarrica. Al darrera, els volcans Quetrupillán i Lanin (el més alt)

La part més divertida és la baixada. Ens posem els pantalons impermeable, la jaqueta, una mena de bolquer i una pala de plàstic. Baixarem lliscant amb el cul per la neu. Hi ha uns quants tobogans fets (el guia els anomena half-pipe). Agafes velocitat, però si la neu estigues més gelada baixaries més follat. Als trossos amb més pendent llisques sense la pala, perque ja baixes prou ràpid. En alguns dels tobogans hi ha com bumps, que et frenen. Està bé, però podria ser millor, si poguéssim baixar, com es diu vulgarment, a tota merda. No hi ha fotos de la baixada perque estava massa ficat en el paper de kamikaze. A un quart de dues ja som a l’aparcament. Hem baixat en una hora i mitja.

Esperant una altra furgoneta per tornar a Pucón

Quan arribem a l’agència, mentre tornem la motxilla i l’equip i recuperem les nostres pertinences, ens conviden a un got de cervesa. Mmmmmm, que bé que entra quan està fresqueta.

Una altra activitat que havia mirat és la de baixar pel riu amb ducky. És una modalitat que no coneixia. Després de passar per l’alberg a dutxar-me, vaig a contractar-la per demà.

2 de desembre

L’Emanuela, una ragazza di Roma que dirigeix l’agència em va dir d’estar a l’oficina a tres quarts de quatre. Només he de portar banyador i tovallola. Sortirem a les quatre.

Aquest matí m’he hagut de canviar d’habitació a l’hostal. A que no sabeu per què? Efectivament, perquè hi ha un congrés al poble. En aquest cas és de metges. Bé, no hi fa res, he sortit guanyant amb el canvi. Ara estic en una habitació amb dos llits, a la zona privada de la casa.

Al grup de la sortida al riu hi ha un alemany que farà hidrospeed, una parella de suecs que faran caiac, i dos nois de Nova Zelanda i jo baixarem amb ducky. Anem amb dos guies. Quan arribem al costat del riu, hi ha una caseta. Allà ens vestim.

Ja estic disfressat! Semblo la formiga atòmica (o la perola roja) (*)

Un cop disfressats el Rodrigo ens dona unes quantes instruccions, sobre el rem, l’embarcació, com negociar els ràpids, què fer si bolquem, què no fer, etc… Baixem amb les embarcacions cap al riu.

Això ja va en seriu

Al començament fem proves per agafar una mica de destresa amb el rem, remar endavant i endarrera, col·locar-se bé al ducky, decantar el cos cap a un costat i cap a l’altre per comprovar l’estabilitat, etc…

Aquesta és la part fàcil

Rema que te rema…

Darrers dubtes

Comprovant l’estabilitat del ducky

Comença la festa

Un moment de calma

Home a l’aigua! (és un kiwi)

Pujant al ducky, uf, no és tan fàcil

Atacant el ràpid

L’entorn

El ducky està culejant!

L’arribada

Ha sigut genial, tius!

Amb els meus companys de baixada

Vam baixar durant una hora i mitja per recórrer onze quilòmetres. Se’m va fer molt i molt curt. És el que succeeix quan t’ho passes molt bé; adrenalina “a saku”. El ducky sembla a priori una embarcació gairebé de nyigui-nyogui però és super estable. Em vaig menjar unes quantes onades, que em van fer anar d’un costat a l’altre, i no hi havia manera de bolcar.

Decideixo quedar-me un dia més a Pucón. M’he comprat uns altres mitjons perquè un dels parells que em vaig comprar a Bolivia està a les últimes. Al vespre m’apropo a la vora del llac, la nit passada ha plogut i aquesta tarda hi ha tornat.

El llac Villarrica

Continuo cap al sud, demà vaig a Puerto Varas.

(*) Les fotos de la baixada pel riu amb ducky són de Kayakpucon Outdoor Center.

Anuncis

Responses

  1. […] activitat divertida : Baixada amb ducky pel riu Trancura (Pucón, […]

  2. Mira què he escrit… així et vaig posant al dia de l’actualitat catalana (i barcelonina, en aquest cas)

    http://3artscomunacasa.blogspot.com/2011/12/viatjar-al-51-sense-pagar-bitllet.html


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: