Enviat per: nizzamudin | 28/11/2011

Un any viatjant / One year on the road

18 de novembre

Avui fa justament un any que creuava l’Atlàntic, rumb sud-oest. Han passat 365 dies, ni més ni menys. No diré que sembli que fos ahir que vaig marxar, perquè no és així. Però sí vull dir que el temps és un concepte molt relatiu. De vegades hi ha segons que se’ns fan eterns, i algún cop qui no ha dit: “aquest mes m’ha passat volant!”. No en sóc encara prou conscient, però fent una mirada enrera, sí que me n’adono que he estat a molts llocs, he fet moltes coses i he tractat amb molta gent. Això evidentment no vol dir que no hi hagi hagut moments de soledat. Viatjant en solitari, ja se sap. Al mateix temps això fa (i això ho he descobert o après en aquest viatge) que gaudeixis més dels moments en que estàs acompanyat, ja sigui en un àpat, fent el got, o conversant, perquè saps que després hi haurà estones en que estaràs sol, i és probable que en algunes et sentis sol.

Em veig incapaç de triar un dels llocs que he vist, perquè n’hi ha molts i de molt bonics, i diferents, o només una de les persones que he conegut. Per això hauria de fer una anàlisi introspectiu llarg, i tampoc ho aconseguiria.

No ho celebraré perque no em sembla que sigui algo que hagi de celebrar.

Avui marxo de Santiago, destí Talca. Des d’allà vull accedir a la Reserva Nacional Altos del Lircay per fer una travessa.

Quan arribo a Talca creuo la ciutat per anar a l’oficina de turisme, a que m’ajudin a trobar allotjament. Quatre trucades, tot ple. “Es que hay tres congresos” -em diu la senyora. ¡Coño! ¡Otra vez! ¡Aquí también hay congresos! Ya me pasó hace una semana en Valparaíso -li dic en to mig desesperat. “Tranquilo señor, no se ponga nervioso. Vamos a encontrar una solución. Usted no se va a ir de aquí sin alojamiento” -fa en to conciliador. En un targeter troba el telèfon d’una senyora que ofereix habitacions. Truca i…… bingo! Hi ha lloc! “Ve lo que le decía” -em diu. Somric. “Ha recuperado el color de la cara” -diu ella tot rient. No és molt freqüent que t’atenguin així de bé en una oficina de turisme. Li dono les gràcies deu vegades i me’n vaig cap a la casa-pensió. Tinc llit en un dormitori de cinc però estic sol. La senyora de la casa ha de sortir. Deixo la motxilla gran i surto jo també, a dinar. Són dos quarts de quatre.

Entro en un supermercat gran i m’entra un estat de semi-eufòria al veure que tenen tot el que necessito per la travessa. Mai havia experimentat un sentiment semblant en un local d’aquest tipus.

La senyora m’ha dit que cap allà les cinc seria a casa. Passo a les 17.30h. Tancat. Vaig a internet. Torno a casa a les set. Tancat. La truco i em diu que arribarà a les 19.50h. De moment vaig a comprar el menjar pel sopar i pel trekking.

Sopant, la filla de la senyora m’explica com és la RN Altos del Lircay; ella hi ha anat vàries vegades i ha pujat al volcà Descabezado Grande, de quasi quatre mil metres d’alçada. El meu objectiu no és pujar al volcà, sinó fer una travessa circular de set dies. Com diu el títol d’un dels capítols de l’autobiografia de l’extraordinari alpinista sud-tirolès Reinhold Messner (un mite vivent), vaig a fer una de “Mis locas solitarias”. Veurem com va perque fa molt temps que no en faig una d’aquestes característiques.

—————————————————————————————

November 18th

Exactly one year ago I crossed the Atlantic, heading southwest. It’s been 365 days, neither more nor less. I will not say it seems it was yesterday that I left because it is not. But I mean that time is a very relative concept. There are times that a very few seconds become eternal, and who has never said “this month just flew”. I’m still not aware enough, but with a look back, I do realize that I have been to many places, I have done many things and I have dealt with many people. Obviously this doesn’t mean that there hasn’t been moments of solitude. Traveling alone, you know. At the same time it makes (and that is something which I have discovered or learned on this trip) to enjoy more of the time you’re with someone, sharing a meal, drinking, or having a good conversation, because you know then there will be times when you will be alone, and in some of them is likely to feel alone.

I am unable to choose one of the places I’ve seen, because many of them are beautiful and different, or only one of the people I met. It should take a long introspective analysis, and neither thus I would get it. At least right now.

I won’t celebrate this “one year on the road” because I think there isn’t really something to celebrate.

Today I’m leaving from Santiago, destination Talca. From there I’ll access the Reserva Nacional Altos del Lircay, for a circular hike (7 days).

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: